Sant Cugat és el quart municipi amb l’índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat de Catalunya l’any 2023, amb un valor mitjà de 123,1 punts sobre una escala en la qual Catalunya equival a 100. Aquesta posició, però marca un punt d’inflexió: és la primera vegada des que l’Idescat publica aquesta estadística, el 2015, que el municipi no figura entre els tres primers llocs del rànquing.
Nou anys entre els millors de Catalunya
L’IST és un indicador compost que mesura el nivell socioeconòmic dels territoris a partir de variables com el nivell d’instrucció, la situació laboral i les condicions de l’habitatge. Un valor per sobre de 100 indica que aquella zona es troba en una situació millor que la mitjana catalana; per sota de 100, pitjor.
En el cas de Sant Cugat, el recorregut dels darrers nou anys és el d’un municipi que ha estat sistemàticament al capdamunt de la taula. Entre el 2015 i el 2020, va ocupar la primera posició en sis dels set anys analitzats, compartint o alternant el liderat únicament amb Matadepera el 2018. El 2021 va caure a la segona posició i el 2022 a la tercera. El 2023 ha quedat en quarta posició, per darrere de Tiana (124,7), Matadepera (123,8) i Sant Just Desvern (123,3).
Tots els barris per damunt de la mitjana, però no tots igual
Quan es mira l’interior del municipi, les dades revelen una realitat diversa. Sant Cugat s’articula en 11 agrupacions censals amb situacions diferents, tot i que totes se situen molt per damunt de la referència catalana. Les agrupacions censals són unitats territorials de 5.000 a 20.000 habitants formades per seccions censals contigües i amb semblança socioeconòmica.
El Parc Central —que inclou el Colomer, el Pla de la Pagesa i Can Majó— lidera amb un IST de 133,3 el 2023, convertint-se en la zona amb un dels valors absoluts més elevats de tot Catalunya. A l’altre extrem, el barri de Sant Francesc i Can Magí el Coll registra un IST de 107,5, que en qualsevol altre context seria un resultat elevat—supera la mitjana catalana en 7,5 punts—, però que en la comparativa interna el situa com el barri menys afavorit del municipi.
La bretxa interna entre el barri amb l’IST més alt i el més baix és de 25,8 punts el 2023. Aquesta xifra, tot i seguir sent significativa, s’ha reduït respecte al màxim de 28,5 punts registrat el 2015. La tendència és a la convergència, especialment perquè els barris del grup superior han moderat la seva trajectòria, mentre que els barris del segment inferior s’han mantingut força estables.
El context català: una bretxa de gairebé 68 punts entre extrems
La situació de Sant Cugat adquireix tota la seva dimensió quan es posa en context amb la resta de municipis catalans. L’Idescat analitza 247 municipis i agrupacions territorials, i la diferència entre el que registra l’IST més alt i el més baix és de 67,9 punts el 2023.
Estabilitat estructural: les posicions canvien poc
Un dels aspectes més reveladors de la sèrie 2015–2023 és l’estabilitat de les posicions relatives. Els municipis que encapçalaven el rànquing fa nou anys continuen al capdamunt, i els que se situaven a la cua segueixen en posicions baixes. La mobilitat socioeconòmica territorial és mínima a escala de dècada.
Salt, per exemple, ha passat d’un IST de 59,9 el 2015 a 56,8 el 2023, cosa que significa que ha empitjorat lleugerament en termes relatius. Figueres i el Segrià Sud-oest han seguit una trajectòria similar de descens suau però sostingut. En l’altre sentit, els municipis que han experimentat les millores relatives més notables en el conjunt de Catalunya són zones del Tarragonès i el Vallès Oriental, amb pujades de fins a 7-8 punts en el període.
Aquesta rigidesa estructural s’explica perquè les condicions socioeconòmiques d’un territori tendeixen a perpetuar-se perquè els preus de l’habitatge actuen com a mecanisme de selecció de la població resident. Els municipis d’alta renda com Sant Cugat atrauen perfils professionals amb ingressos elevats, mentre que les zones amb valors baixos presenten barreres d’entrada que limiten la diversitat social.
