L’Ajuntament de Sant Cugat ha presentat una declaració institucional amb motiu del Dia Internacional de “Ciutats per la Vida – Ciutats contra la Pena de Mort”, que se celebra cada 30 de novembre, i que situa el municipi al costat del moviment mundial per l’abolició universal de la pena capital. El consistori es compromet així a iniciar les gestions per sumar Sant Cugat a la llista de ciutats que participen en aquesta jornada internacional i a organitzar cada any actes institucionals, com la il·luminació de l’edifici consistorial i la lectura pública d’un manifest, per sensibilitzar la ciutadania. També treballarà per crear espais d’informació i difusió sobre la campanya abolicionista i sobre la situació dels drets humans arreu del món.
El text afirma que la pena de mort “vulnera el dret a la vida, proclamat en la Declaració Universal de Drets Humans”, i la qualifica de “forma extrema de càstig cruel, inhumà i degradant”. També exposa que “no existeix cap prova que la pena de mort tingui un efecte dissuasiu superior al d’altres penes” i recorda el seu caràcter “irreversible” davant errors judicials. També denuncia que s’aplica de manera “arbitrària i discriminatòria” contra persones pobres, minories ètniques o religioses i persones sense recursos per accedir a una defensa adequada, així com en processos sense garanties o basats en confessions obtingudes sota tortura.
El text incorpora dades recents d’Amnistia Internacional que alerten d’un “increment preocupant”: el 2024 es van registrar almenys 1.518 execucions en 15 països, la xifra més alta en una dècada. El 91% de les execucions documentades es van concentrar a l’Aràbia Saudita, l’Iran i l’Iraq, mentre que els Estats Units van sumar 25 execucions, la segona xifra més elevada des del 2015. També s’hi recullen vulneracions greus del dret internacional, com l’execució de persones que eren menors d’edat en el moment del delicte o de persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental.
Tot i les dades negatives, la declaració també destaca avenços en la lluita abolicionista. Des de 1977, el nombre de països que han eliminat la pena de mort ha passat de 16 a 113. A l’Àfrica subsahariana, les execucions i condemnes van disminuir un 10% el 2024, i diversos països, com Kenya, Libèria i Zimbàbue, tenen projectes de llei abolicionistes en tràmit. A l’Àsia, Malàisia ha eliminat la pena de mort preceptiva, el Pakistan l’ha abolit per delictes de drogues i Sri Lanka ha fet pública la seva intenció de no signar ordres d’execució.
La declaració conclou que, malgrat els avenços, “encara queda molt camí per recórrer per aconseguir un món lliure de la pena de mort”, un càstig que el ple rebutja en tots els casos “sense excepció”.
