Sant Cugat ha commemorat el Dia d’Homenatge als deportats espanyols als camps de concentració nazis amb un itinerari memorial per la ciutat. L’acte ha recordat la història dels sis santcugatencs deportats a Mauthausen, fent parada als espais on van viure, marcats amb les llambordes de la memòria, les Stolpersteine. Durant la jornada també s’han presentat els estendards d’homenatge creats col·lectivament en el projecte ‘Sargir la vida’, resultat de la col·laboració entre estudiants dels instituts Joaquima Pla i Farreras i Arnau Cadell, el col·lectiu Som Memòries Som Veïnes i la residència Santa Rosa.
L’alumnat ha deixat una rosa blanca al costat de les Stopersteine que recorden els deportats santcugatencs / Cugat Mèdia
Un homenatge que connecta generacions
En una entrevista al magazín ‘Faves comptades’, la regidora de Memòria Històrica, Esther Madrona, ha destacat la importància d’aquesta proposta com a eina per “explicar la nostra història més enllà de les pedres, fent visibles les vivències personals i familiars que hi ha darrere de cada Stolpersteine”. Madrona ha subratllat la voluntat de fer créixer la implicació ciutadana i educativa en el projecte, per tal de construir “un futur que tingui en compte la defensa dels drets humans”. El projecte ‘Sargir la vida’ és un exemple de transversalitat. La proposta creativa ha unit joves dels instituts Joaquima Pla i Farreras i Arnau Cadell, el col·lectiu Som Memòries Som Veïnes i usuaris de la residència Santa Rosa en la creació d’estendards memorials. Segons la professora del Pla i Farreras Marga Forner, l’experiència ha permès treballar la memòria històrica a l’aula d’una manera vivencial, “integrant la història local i fomentant la reflexió i el pensament crític”.
Estendard en memòria de Joaquín Moya Braulio, un dels sis santcugatencs deportats a Mathausen / Cugat Mèdia
L’aprenentatge, més enllà de la teoria
Les alumnes del Pla i Farreras Maria Garcia i Júlia Pedrós han compartit com el projecte les ha ajudat a apropar-se emocionalment a la història, fent-la més propera i significativa: “Ens ha tocat més el cor i ens ha fet interessar-nos pel que va passar, podent-ho explicar també a casa”. Han valorat especialment el treball col·lectiu i la connexió intergeneracional, així com la importància de lluitar contra l’oblit i el negacionisme a través del coneixement i la memòria. Els estendards, un per a cada deportat, combinen peces cosides per diferents participants i el nom brodat de cada víctima, i s’han exposat durant l’itinerari. La intenció de l’organització, segons ha explicat Madrona, és poder mostrar-los conjuntament en el futur, com a símbol d’una memòria col·lectiva que es construeix entre generacions i col·lectius diversos.
D’esquerra a dreta: Esther Madrona, Júlia Pedrós, Maria Garcia i Marga Forner davant les instal·lacions de Cugat Mèdia / Cugat Mèdia
