Sant Cugat ha commemorat aquest dilluns el Dia de l’Holocaust amb un acte institucional a la sala de plens que ha posat l’accent en el paper dels joves en la preservació de la memòria històrica. La iniciativa s’emmarca en el Dia de l’Homenatge als deportats espanyols als camps nazis, que se celebra el 5 de maig.
L’acte ha servit per honorar les víctimes del nazisme i el feixisme, especialment les persones deportades vinculades al municipi, i per reafirmar el compromís de la ciutat amb la memòria democràtica com a eina de conscienciació. En aquest sentit, s’ha destacat el paper educatiu i comunitari com a clau per transmetre aquest llegat a les noves generacions.
La jornada ha començat amb la lectura del manifest commemoratiu a càrrec de l’Amical de Mauthausen. També s’ha visualitzat el relleu generacional en el treball memorial amb el traspàs simbòlic als joves de la responsabilitat de preservar la memòria.
De l’aula a Ravensbrück
Un dels eixos centrals ha estat la presentació d’un projecte educatiu impulsat per alumnat de primer de batxillerat de l’Institut Joaquim Pla i Farreras, en col·laboració amb l’Amical de Mauthausen. El projecte culminarà amb un viatge al camp de concentració de Ravensbrück, a Alemanya, on va ser deportada Neus Català. Posteriorment, els estudiants compartiran l’experiència en centres educatius de la ciutat.
En paral·lel, s’han presentat els estendards del projecte ‘Sargir la Vida’, una iniciativa del Museu de Sant Cugat que homenatja sis persones deportades del municipi a través de la creació tèxtil col·lectiva. Durant l’acte, s’ha fet el traspàs simbòlic d’un d’aquests estendards als alumnes perquè l’emportin a Ravensbrück com a gest de memòria i continuïtat.
Una aventura digital per connectar passat i present
L’acte també ha servit per donar a conèixer el projecte ‘L’Avenir, tres dies a la República’, una activitat digital adreçada a joves a partir de 12 anys que tindrà lloc el 9 de maig a la plaça de l’Om. La proposta planteja un recorregut pel municipi amb enigmes i decisions per reflexionar sobre la democràcia i connectar la història amb el present.
El projecte està impulsat per l’Ajuntament de Sant Cugat, amb la col·laboració d’Estrambòtic, l’assessorament de l’historiador local Jose Fernando Mota i la participació de l’Escola d’Art i Disseny i del Consell de Joves 12/17.
“Una obligació democràtica”
La regidora de Memòria Històrica, Esther Madrona, ha remarcat la importància d’aquest tipus d’iniciatives: “Commemorar l’Holocaust i la deportació als camps nazis és una obligació democràtica i un exercici col·lectiu d’aprenentatge com a societat”, ha afirmat. Madrona ha subratllat també el paper dels joves: “Treballar amb joves és clau per crear consciència crítica i prevenir la repetició dels horrors del feixisme”.
En aquesta línia, ha defensat que projectes com ‘Sargir la Vida’, el viatge a Ravensbrück o ‘L’Avenir’ demostren que “la memòria democràtica pot ser viva, creativa i participativa”.
