L’Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat al ple de març celebrat aquest divendres la liquidació del pressupost de 2025, que es tanca amb un superàvit de 2,5 milions d’euros i una millora dels principals indicadors econòmics. El govern assegura que es consolida el canvi de tendència després dels exercicis negatius de 2022 i 2023.
Millora dels indicadors financers
El tinent d’alcaldia d’Economia, Carles Brugarolas, ha destacat que la liquidació reflecteix “un avenç cap a la normalització” de les finances municipals. Entre les principals magnituds, l’estalvi net gairebé es triplica, passant de 2,3 milions el 2024 a 6,5 milions el 2025. El resultat pressupostari ajustat també millora, de 7,9 a 8,4 milions d’euros, mentre que el romanent de tresoreria per a despeses generals se situa per sobre dels 5 milions.
En paral·lel, el deute municipal baixa fins a l’entorn del 46%, el nivell més baix en una dècada, segons el govern. Aquesta xifra fa referència a la ràtio d’endeutament, és a dir, el percentatge que representa el deute de l’Ajuntament en relació amb els seus ingressos.
Segons ha explicat Brugarolas, aquesta reducció s’explica tant per la millora progressiva dels comptes com per les limitacions per endeutar-se durant els anys en què el consistori ha estat sotmès a un pla de sanejament.
El volum d’inversió executada
Malgrat la millora dels indicadors financers, el volum d’inversió executada continua sent un dels punts febles de la liquidació. Durant el 2025 s’han executat aproximadament 10 milions d’euros, una xifra inferior a la prevista inicialment.
El govern admet aquesta baixa execució, però la contextualitza. Brugarolas ha recordat que l’Ajuntament no va poder confirmar fins al març la sortida del pla de sanejament, fet que va limitar la capacitat d’activar nous projectes i licitacions durant bona part de l’any. A això s’hi suma la “complexitat administrativa” de les inversions públiques, especialment en contractes de gran volum, així com la necessitat de tenir operacions d’endeutament tancades abans de licitar projectes.
Amb tot, el govern defensa que el 2025 ha servit per començar a reactivar la inversió i planteja una recuperació més clara a partir del 2026.
Crítiques per la manca d’execució
Des de Vox, el portaveu Marcos Rodríguez ha criticat que el superàvit “és conseqüència de la baixa execució de les inversions” i ha advertit que això implica deixar de fer actuacions necessàries a la ciutat.
Per la seva banda, la CUP ha posat el focus en la despesa social i de serveis. El seu portaveu, Marco Simarro, ha remarcat que el capítol 2 (béns i serveis) s’ha executat en un 82%, deixant més de 10 milions d’euros sense gastar, als quals se sumen més de 2 milions del capítol 4.
En total, segons la CUP, més de 12 milions d’euros previstos no s’han destinat a polítiques públiques en un context d’augment de l’exclusió social.
El govern, però, defensa que la prioritat ha estat estabilitzar la situació econòmica del consistori. Brugarolas ha assenyalat que l’objectiu és recuperar progressivament la capacitat inversora i consolidar uns comptes més sòlids de cara als pròxims anys.
