Fa temps que els comunistes, socialistes i populars prenen el pèl a les persones que cuiden i treballen la nostra terra i la nostra ramaderia. Fan veure que es preocupen per aquest sector bàsic quan, en realitat, fan el joc als grans lobbies de poder i a les seves macropolítiques globalistes que perpetuen els problemes al nostre país i, fins i tot, els agreugen. Mentre tots els partits polítics fan el joc als despatxos de Brussel·les aplaudint la globalització amb docilitat d’ase qui pateix els efectes de la competència deslleial són les famílies que s’esforcen per viure d’aquest sector i també les famílies que necessitem els productes que ens ofereixen amb el seu treball.
El discurs oficial parla de les meravelles i de les grans oportunitats d’aquests tractats internacionals que ens deixen en posicions poc favorables per culpa de la pressió a la baixa sobre preus, la precarització indirecta que promouen i la substitució progressiva del comerç i servei local per operadors més grans i més agressius que fomenten i perpetuen aquestes “polítiques macro”.
Podríem parlar de Mercosur, però el problema no és només aquest tractat. El problema és l’actitud: una passivitat mediàtica i institucional que fa anys que s’instal·la com a norma i un jovent benintencionat, però despistat i mal informat (en el millor dels casos), que busca enemics en el lloc equivocat mentre que els veritables artífexs es freguen les mans i riuen.
Hem de tenir clar que ni la Generalitat, ni l’estat, ni la Unió Europea —ni tampoc el nostre govern local municipal— han volgut assumir mai un compromís real amb la nostra terra. Molta bandereta però cap recolzament real a la nostra terra: no ens han fet ni econòmicament lliures ni productivament sobirans.
A Sant Cugat això es tradueix en la sensació creixent de desemparament que senten petits empresaris i autònoms del sector; i quan les institucions abandonen els seus propis serveis bàsics a mercè del criteri d’altres supraorganismes, el resultat no és neutral.
Des de VOX exigim protegir i volem deixar clar que protegir no significa tancar-se sinó prendre les mesures de sobirania nacional oportunes per defensar-se. Malgrat que s’ha convertit en tabú dir-ho cal repetir-ho sense embuts: el proteccionisme intel·ligent és una eina econòmica legítima de defensa de la terra, del nostre patrimoni, també econòmic i estructural.
Defensar i promoure la producció i comerç local, exigir reciprocitat real en estàndards laborals i ambientals, i limitar la competència deslleial és garantir la supervivència econòmica dels nostres productors i comerciants locals.
Nosaltres no permetrem que ningú trepitgi cap dels nostres sectors perquè estimem la terra, lliure del globalisme que és el nou vestit de l’esclavisme que ens volen imposar.
JORDI GUIRADO és regidor de Vox
