La regidoria de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Sant Cugat està treballant en la redacció del nou Pla Director de Memòria Democràtica, un instrument que ha de marcar les línies d’actuació del municipi entre 2026 i 2030. L’objectiu, ha avançat a Cugat Mèdia la regidora de l’àrea, Esther Madrona, és garantir que el projecte transcendeixi mandats i es converteixi en una política estable, compartida i amb mirada comunitària.
Un pla director és un document estratègic que marca les línies mestres d’una política pública a mitjà i llarg termini. Serveix per orientar què s’ha de fer, amb quins objectius, quins recursos i en quin calendari.
Així, la iniciativa combinarà una diagnosi quantitativa sobre l’estat actual de la memòria històrica a la ciutat amb una part qualitativa que Madrona considera “essencial”. Aquesta segona fase inclourà entrevistes a testimonis i un procés obert a la ciutadania.
En aquest marc, a l’inici de 2026 es posarà en marxa ‘Àgora Memòria‘, un cicle de xerrades participatives que abordaran els eixos estratègics del futur pla. Les sessions se celebraran en dissabte, amb un format distès i amb la presència d’experts que contextualitzaran cada tema. La ciutadania, però, no hi acudirà només com a públic: “Els demanarem que aportin el seu punt de vista”, subratlla la regidora.
El Pla Director es vertebrarà al voltant de quatre àrees principals:
- Educació, per reforçar el vincle amb els centres formatius.
- Espai públic, analitzant com carrers, edificis o places actuen com a elements de memòria.
- Discursos d’odi, amb especial atenció a la seva prevenció.
- Participació, per entendre com es vivia i com es viu avui la implicació ciutadana.
A aquests eixos s’hi afegeix una línia transversal dedicada al jovent, que no vol limitar-se a oferir-los activitats, sinó a incorporar-los en la definició de què i com els interessa treballar la memòria històrica: “De vegades ens entestem a decidir per ells, i no és el que busquen”, diu Madrona.
La regidora defensa que el moment és clau per preservar els testimonis directes del franquisme que encara són vius. Recorda, així, Maria Llunell, que relata el seu pas per la dictadura des d’una perspectiva quotidiana i comunitària o Miquel Anduig, víctima de tortures a la comissaria de Via Laietana. Són, afirma, relats que poden connectar emocionalment amb les noves generacions i contribuir a mantenir viva “la flama de la memòria”.
De fet, tant Llunell com Anduig han participat al programa ’50 anys de drets i llibertats’, impulsat per l’Ajuntament amb motiu que fa mig segle que va morir Franco. També són veus que sonen al pòdcast de Cugat Mèdia ‘La mort de Franco: records i reflexions des de Sant Cugat’.
Amb aquest pla director, l’Ajuntament aspira a consolidar una política de memòria estable, participada i intergeneracional que, segons Madrona, ajudi la ciutadania “a mirar el món amb uns ulls una mica diferents”.
