Sant Cugat viurà aquest cap de setmana una de les seves celebracions més arrelades: la festivitat de Sant Antoni Abat i la Passada dels Tres Tombs, una tradició amb 165 anys d’història documentada al municipi. La festa, que combina religió, cultura popular i memòria del passat agrícola de la ciutat, arrencarà el dissabte, 17 de gener, amb la Festa dels Foguerons i culminarà el diumenge, 18 de gener, amb la Passada dels Tres Tombs. L’entitat banderera d’enguany seran els Trabucaires de Sant Cugat.
Així se celebrarà Sant Antoni a Sant Cugat
L’ofici solemne i el repartiment de pa beneït a l’església de Sant Pere d’Octavià donarà el tret de sortida aquest dissabte a les 9 h a la celebració de Sant Antoni a Sant Cugat. A les 11 h hi haurà un taller per crear un instrument amb una ampolla de plàstic a la plaça de Barcelona i a les 12 h hi haurà un vermut i concert amb BUFA & SONS al mateix espai. Ja a la tarda, a partir de les 17.30 h, començarà la Festa dels Foguerons amb els balls tradicionals i l’enfrontament entre Sant Antoni i el Dimoni a la plaça d’Octavià. Després de la cercavila i l’encesa dels Foguerons hi haurà un sopar popular a la plaça Barcelona.
Diumenge serà el torn de la Passada dels Tres Tombs que començarà a les 9 h amb un esmorzar de pagès al Parc Ramon Barnils i seguirà amb la passada, que arrancarà a les 11 h a l’avinguda de Pla del Vinyet. A les 12 h, es farà la benedicció de cavalleries al passeig de Francesc Macià. A més, durant tot el cap de setmana hi haurà el mercat de traginers a la plaça de Barcelona.
Pots consultar aquí el programa sencer de les Festes de Sant Antoni Abad.
Qui va ser Sant Antoni?
Sant Antoni Abat és considerat el patró dels animals i dels traginers. Va néixer a Egipte, a finals del segle III, en una família de cristians rics. Els seus pares van morir joves, i va decidir repartir els seus béns entre els pobres abans de marxar a viure sol al desert, on se’l considera el fundador del moviment eremític.
La seva biografia, recollida al segle IV pel teòleg cristià Atanasi d’Alexandria a la ‘Vida de Sant Antoni’, va posar les bases del culte i va convertir el sant en un model de vida eremítica. La devoció a Sant Antoni es va estendre arreu de l’Imperi quan l’obra es va traduir al llatí.
La seva figura es va consolidar a l’edat mitjana com a protector de la terra i dels animals, especialment arran del seu vincle simbòlic amb el porc i de la celebració del seu dia el 17 de gener, data que marca l’arriba de les seves despulles a Constantinoble. En ser en ple hivern, suposa un clau per garantir la fertilitat dels camps i del bestiar.
La celebració a Sant Cugat
La devoció a Sant Antoni a Sant Cugat és conseqüència del culte al sant a Catalunya i, sobretot, a França, ha explicat en una entrevista al magazín ‘Faves comptades’ Joan Troyano, historiador i escriptor del llibre ‘La festa de Sant Antoni Abat: més de 150 anys d’història a Sant Cugat del Vallès’.
Els primers registres documentats són del segle XIV, amb la construcció d’una capella el 1346 al monestir, dedicada al culte del sant amb un benefici eclesiàstic que es va mantenir fins a l’exclaustració, el 1835.
Ara bé, la celebració popular pren forma a mitjan segle XIX. La primera referència directa a la festa és de 1861, quan apareix documentat el Ball de Sant Antoni amb una comissió organitzadora ja constituïda, fet que confirma que la tradició ja estava plenament instaurada, assegura Troyano. De fet, durant aquella dècada hi ha constància que es va fundar el Gremi de Sant Antoni.
A principis del segle XX, entre 1902 i 1903, ja consten les primeres passades amb carros i el ball de Sant Antoni, que aleshores ja s’esmentava com una pràctica “tradicional”, cosa que demostra la seva continuïtat en el temps. Aquell 1902, es va celebrar una missa a dos quarts de vuit del matí, seguida de la benedicció dels animals i a dos quarts d’onze es va oficiar una missa solemne amb orquestra.
Una festa que ha evolucionat amb els anys
Amb el pas del temps, la celebració s’ha anat adaptant a la transformació de Sant Cugat, que ha passat de ser un municipi eminentment agrícola a una ciutat amb gairebé 100.000 habitants.
Un dels canvis més significatius va ser l’any 1961, quan es va decidir traslladar la Passada dels Tres Tombs a diumenge en lloc de fer-ho el mateix 17 de gener. Tot i que la decisió “va aixecar molta polèmica”, la voluntat era facilitar la participació població a la festa, ja cada cop hi havia menys gent que es dedicava a la pagesia.
Des de fa 9 anys, s’ha incorporat la Festa del Foguerons, “perquè la festa llueixi més i no sigui només veure passar els carros”, ha dit la secretaria de la Comissió de Sant Antoni Abat, Rosa Díaz, al magazín. I és que tot i que la tradició es manté viva, “cada cop costa més trobar carros perquè coincideix amb les passades d’altres municipis com Igualada i Vilafranca, entres d’altres.”
D’altra banda, fa anys que les entitats animalistes demanen que es repensi la celebració i que no s’inclogui animals en la Passada dels Tres Tombs. En resposta a aquestes associacions, Sant Cugat compta amb des del 2022 d’un protocol de benestar animal que no satisfà els col·lectius animalistes que insisteixen que els èquids pateixen tant físicament com mental i reclamen buscar maneres alternatives de celebrar la tradició.
