Els santcugatencs són, de mitjana, cada vegada més rics. Així ho demostra l’estadística dels declarants de l’IRPF per municipis publicada per l’Agència Tributària aquest octubre amb dades de 2023: Sant Cugat és el quart municipi amb la renda bruta mitjana més alta de l’Estat, amb 66.073 euros per declarant. La ciutat, habitual en els primers llocs d’aquest rànquing, ha escalat tres posicions respecte a l’edició anterior, elaborada amb dades de 2022. Aquest creixement, però, no és puntual. En l’última dècada, la renda bruta mitjana ha augmentat un 43,06%. Així, de moment Sant Cugat frega el podi, que ara ocupen Pozuelo de Alarcón (88.011 €), Boadilla del Monte (70.869 €) i Sant Just Desvern (67.265 €).
Aquest increment sostingut de la renda, però, no s’està traduint en una millora dels indicadors de desigualtat. Des de 2015, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) n’utilitza dos per mesurar la desigualtat: l’índex de Gini i la relació P80/P20.
L’índex de Gini mesura la desigualtat en la distribució dels ingressos dins d’un territori. Té un valor de 0 quan la renda està perfectament repartida i de 100 quan tota la renda la concentra una sola persona. A Sant Cugat, el coeficient d’aquest índex és de 34,5, el tercer més alt entre les ciutats catalanes de més de 50.000 habitants. Només es troba per sota de Barcelona i Castelldefels (amb un coeficient de 34,9 i 34,7 respectivament). Són dades de 2023 publicades per l’INE aquest dimarts.
Per altra banda, la relació P80/P20 indica quantes vegades els ingressos del 20% més ric superen els del 20% més pobre. Un valor de 2,9, com el de Sant Cugat, indica que el quintil més alt guanya gairebé tres vegades més que el més baix. La ciutat se situa només per darrere de Barcelona, Tarragona i Castelldefels (3).
Des de 2015, aquests indicadors han anat millorant molt lleugerament, fins al punt que fa quatre anys que estan estancats. És a dir, tot i que les rendes creixen, la desigualtat es manté igual.
La distribució de la renda, carrer a carrer
L’INE també ha publicat aquest dimarts la distribució de la renda bruta mitjana per llar. A diferència de les dades de l’Agència Tributària (basades en les declaracions d’IRPF), l’INE calcula els ingressos totals per llar, incloent-hi tots els seus membres, també menors, jubilats o persones sense ingressos. En aquest rànquing, Sant Cugat sí que se situa en el podi. És el segon municipi català amb més renda bruta mitjana per llar (105.348 €), només per darrere de Matadepera (121.735 €).
L’INE ofereix dades de la renda bruta mitjana per llar de cada secció censal. Així, es poden observar diferències notables carrer a carrer. Per exemple, hi ha més de 78.000 euros de diferència de renda entre la zona compresa entre la rambla del Celler i l’avinguda de Cerdanyola i la zona entre la rambla del Celler i l’avinguda del Pla del Vinyet.
En algunes zones de Sant Cugat com Valldoreix, Mira-sol o el barri del Golf, la dada que mostra l’INE són 153.137 € de renda bruta mitjana per llar. Aquesta xifra, però, és el màxim que mostra l’INE per posar un límit en els indicadors. És a dir, aquestes zones mostren el màxim de renda bruta mitjana per llar que ha establert l’INE, però la xifra real segurament és més elevada.
Així, i tot i les diferències que es produeixen entre barris, la renda bruta mitjana per llar de Sant Cugat no para de créixer.
La traducció d’aquestes xifres en el teixit social
El creixement de la renda a Sant Cugat contrasta amb unes dades socials que mostren una realitat cada vegada més desigual. El Baròmetre Inclusiu 2025 revela que una quarta part dels santcugatencs (24,6%) viu en situació d’exclusió social, i que la carència material (famílies que no poden assumir despeses bàsiques com l’alimentació, el transport o el manteniment de l’habitatge) ja supera la mitjana catalana.
L’estudi, elaborat per l’Ajuntament, també apunta a un augment de la vulnerabilitat econòmica, amb un 17,8% de persones en risc d’exclusió moderada i un 6,8% en exclusió severa. Les dades confirmen un deteriorament progressiu respecte a les edicions anteriors del baròmetre.
En paral·lel, l’Observatori Sociològic de juliol de 2025 assenyala que l’habitatge ja és el principal problema per als santcugatencs, per davant de la mobilitat o la seguretat. En la mateixa línia, gairebé la meitat de la població (47%) considera que viure a Sant Cugat és cada cop més difícil per motius econòmics, especialment per l’encariment del cost de vida i del lloguer.
L’habitatge: el gran filtrador
Tant el Baròmetre com l’Observatori coincideixen a identificar l’habitatge com el principal factor d’exclusió i desigualtat a la ciutat. Segons el Baròmetre Inclusiu, el 60% de les persones en situació de pobresa o exclusió social assenyalen l’habitatge com la causa principal de la seva situació. El document alerta que els preus elevats expulsen les rendes més baixes i redueixen la capacitat de les famílies joves d’establir-se o mantenir-se a Sant Cugat.
L’Observatori Sociològic reforça aquesta conclusió: el 34% dels enquestats considera l’habitatge el principal problema de la ciutat, un percentatge que no ha deixat de créixer en les últimes onades. Els participants assenyalen la falta d’habitatge assequible i la dificultat per trobar pisos de lloguer com a principals obstacles.
Aquesta realitat també es reflecteix en el mercat: segons dades recents d’Amat Immobiliaris, els expats (treballadors estrangers amb rendes altes) ja representen el 42% dels nous llogaters. L’arribada d’aquest perfil, vinculada sovint a empreses internacionals i al sector tecnològic, ha incrementat la pressió sobre els preus.
En aquest context, l’accés a l’habitatge s’ha convertit en la frontera econòmica i social de Sant Cugat. Mentre les rendes mitjanes i baixes troben cada cop més dificultats per mantenir-se, els nous residents responen a perfils econòmics molt concrets, fet que accentua la polarització i la pèrdua de diversitat dins del teixit urbà.
