El carrer Major de Sant Cugat s’ha convertit en una galeria a l’aire lliure amb ‘La justícia de les dones. Guatemala, més enllà de les lleis patriarcals’, una exposició fotogràfica que dona veu a dones maies que impulsen formes pròpies de justícia comunitària. La mostra es pot veure fins al 6 de maig als balcons del carrer.
Una desena de fotografies expliquen “una altra manera d’entendre la justícia”, en paraules de la seva impulsora, la fotògrafa santcugatenca Ester Pérez. Les imatges retraten l’experiència de dones maies de Guatemala que, davant la manca de resposta institucional, han desenvolupat mecanismes propis de reparació.
“A Guatemala tenen un índex d’impunitat del 99% quan pateixen violències masclistes”, explica Pérez, que assegura que “quasi cap agressió queda condemnada”. Davant d’aquesta realitat, les dones no esperen la resposta dels jutjats, sinó que construeixen una “justícia a partir d’un entorn comunitari i de la reparació entre grups de dones”.
La mostra posa el focus en aquestes pràctiques, que inclouen processos de sanació col·lectiva, ocupació de l’espai públic i accions artístiques. “Busquen primer poder expressar-se, no ser qüestionades i sentir-se validades. Això els dona la força per poder mostrar-se a la comunitat”, detalla.
Ocupar l’espai públic com a acte polític
Una de les imatges més representatives és la de dones que participen en una batucada. Segons Pérez, aquestes accions tenen una forta càrrega política: “Surten als pobles i ocupen l’espai a partir del soroll. Això els dona una visibilitat molt important”.
Aquestes iniciatives, però, també comporten riscos. “Com més fortes són, més repressió hi ha”, adverteix la fotògrafa. Les dones que denuncien públicament les agressions “són insultades i pateixen agressions dins de la pròpia comunitat”, tot i que ho poden fer gràcies a una xarxa de suport prèvia.
Un feminisme decolonial
L’exposició també interpel·la la mirada occidental sobre el feminisme. Pérez defensa que “el feminisme o és decolonial o no és feminista” i critica que sovint “des d’Europa no es validen altres expressions feministes”.
Segons explica, les pràctiques de les dones maies poden semblar “soft” des d’Occident, però en realitat tenen “un component molt polític” vinculat a la seva cosmovisió.
Fotografia per trencar imaginaris
La fotògrafa ha escollit aquest llenguatge per la seva capacitat d’impacte: “La fotografia és una eina molt poderosa, de sensibilització i també de transformació d’imaginaris”.
L’objectiu és clar: interpel·lar les persones que passegen pel carrer Major. “Amb trencar imaginaris ja és un èxit”, assegura. En concret, vol qüestionar estereotips sobre les dones maies: “Que es vegin com a líders valentes que fan coses que nosaltres ni ens atrevim a fer”.
