D’accidents geogràfics n’hi ha molts, i tots tenen un nom per descriure’l. Dels més comuns, com serralada, coll i riera, fins als més exòtics i llunyans, tots tenen una paraula per descriure’ls en català. Perquè Catalunya és terra de muntanyes, però també de planes, rieres i barrancs, rius i rierols, serres i serralades, golfs i badies i Albert Masià i Mar Oñate del Servei Local de Català (SLC) els ha repassat tots al ‘Sant Cugat a fons’.
Cingle: Espadat de roca al cim o en el pendent d’una muntanya.
Massís: Conjunt de muntanyes no alineades, de formes pesades i una altitud moderada, sovint format per terrenys antics. El massís del Montseny.
Serralada: Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample i que manté una alineació estructural i morfològica.
Serra: Alineació muntanyosa que constitueix una unitat orogràfica dins d’una serralada o bé muntanya més o menys prolongada, de cresta allargada.
Penya-segat, estimball: Lloc per on hom pot estimbar-se.
Timba: Precipici.
Penyal: Penya (massa pètria al descobert) aïllada.
Cursos d’aiguaBarranc: Excavació de vessants abruptes que fan les aigües de la pluja, d’un riu, d’una riera o d’un torrent en la terra o bé torrent entre roques i timbes.
Rambla: Curs d’aigua intermitent que depèn estretament del règim pluvial.
Riera: Curs d’aigua generalment intermitent, per manca d’aigua a l’estiu, de vessant d’extensió comarcal i de cabal inferior al d’un riu.
Torrent: Corrent impetuós d’aigua, especialment el que es forma sobtosament per una forta ploguda o bé barranc, pendís, etc., per on davalla atorrentada l’aigua de la pluja, sovint completament eixut o amb molt poca aigua.
Gorg, gorga, gorja: Clot pregon en el llit d’un corrent d’aigua, on aquesta s’entolla o alenteix el curs o bé estany de muntanya relativament petit.
Avenc: Cavitat natural constituïda essencialment per un pou o diversos pous de parets. verticals o subverticals.
Espluga: Cavitat formada a les regions calcàries, cova.
Balma: Cavitat no gaire pregona en una paret de roca o en un vessant molt rost, en la qual penetra la claror.
DepressionsColl, collada: Depressió a la carena d’una serralada o d’un contrafort, per la qual se sol passar per anar d’un vessant a l’altre o bé turó.
Coma: Depressió més o menys pregona i planera en un terreny de muntanya o bé Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric en bon herbatge i idoni per a pastura.
Comellar: Vall de fons pla i vessants de pendent pronunciat.
Clotada: Espai de terreny entre terrenys més alts.
Dolina: Depressió càrstica circular en forma d’embut, de dimensions molt variables, formada per dissolució de roques generalment calcàries.
Foia: Concavitat o depressió, coincident generalment amb una conca d’erosió allargassada i de vegades amb una fossa tectònica.
CuriositatsSaladar: En una zona àrida, fons d’una depressió tancada, sense vegetació i coberta de sals.
Hamada: Altiplà estructural desèrtic, sovint calcari, recobert per un pedregar batut pel vent.
Istme: L’estrenyiment de terra que uneix a través de la mar dues zones de terra més grans, com poden ser continents, una península amb un continent o dues parts d’una illa.
