No sé si el que ara escric es pot considerar demagògia o no, tampoc sé si el que sento és estupor o una certa ràbia, no sé si el que expressaré s’ajusta a les normes actuals o és un somni, paraula que al Sr. alcalde no li agrada, i preferint la realitat, això sí, legal i racional.
Darrerament, han aparegut notícies i en elles dades respecte de la participació ciutadana, que tornen a posar de manifest, per mi, una clara desigualtat vers Mira-sol.
Conec, que hi ha uns barris menys afavorits socioeconòmicament, estructuralment, que d’altres, i per tant entenc que per simple justícia distributiva, han de ser tractats des de la política general municipal amb més cura que la resta dels barris. Aplicant mecanismes de ponderació distributiva, variables en el temps, per aconseguir la major i millor igualtat possible, dins del municipi.
Seria el que és lògic pel que fa als pressupostos generals, els estructurals, els que fan poble, però sincerament, no ho entenc en els participatius que pretenen fer barri.
No enganyaré a ningú, ho he dit clarament en el Consell de barri de Mira-sol del passat 26 de novembre (per cert, avui 16/12/2025, encara sense les actes oficials). Perquè parlar de pressupostos participatius, que en molts casos haurien de ser assumits directament per l’ajuntament, i altres són coses menors o marginals, quan el que seria cabdal fora parlar del pressupost assignat per Mira-sol, i en conseqüència com gestionar-lo.
Quin és el pla d’inversió pel barri, el seu contingut i la seva temporalitat (piscina, casal, arranjament de carrers i rieres, mobilitat, institut escola, refugis climàtics, mobilitat)?
Com es planteja l’activitat social, quines expectatives cobreixen i quins plans de desenvolupament es tenen previstos (mercat de pagès, bar al casal, activitat culturals descentralitzades, serveis de cures en el casal i domiciliàries…).
Com pensen fer front al manteniment funcional d’un barri que, en part, a causa del seu model de generació i creixement, envelleix? S’ha considerat la divisió legal dels habitatges, fet que afavoriria el seu manteniment, la incorporació de nous veïns, i el fre del procés especulatiu?, plantejant de manera similar al que s’ha fet a Valldoreix?
Considero que és cabdal poder incidir democràticament i directament en la vida de 18000 veïnes i veïns, que volgudament vivim a Mira-sol, en una part de Sant Cugat.
En la reunió del Consell se’m va dir, que no es podia fer, argumentant-se temes legislatius-administratius, ja que Mira-sol no és una EMD.
Cosa que no vaig plantejar, ni demanar en capo moment, però si és com es va dir, simplement no es pot fer ara, però es pot treballar perquè sigui possible en el futur.
Cal d’una vegada per totes considerar que existeix Mira-sol i els altres barris més enllà del centre, i d’una mirada municipal, per mi curta i desenfocada.
