El tema del semàfor per a phoneaddictes és una aixecada de camisa, no perquè sigui mala idea, al contrari: és bona idea i sempre cal reforçar la seguretat viària i minimitzar els riscos allà on cal, amb la prevenció i el suport a iniciatives que, com aquesta, afavoreixen la circulació sense incidents.
Ara bé, a quin preu? Qui paga això? Què es pretén realment: evitar incidents o donar facilitats als de sempre, als inconscients, als que no s’esforcen i als que són incapaços d’aixecar el cap per mirar al seu voltant, ni que sigui només a l’hora de creuar el carrer. Els propers passos seran instal·lar drons que aixequin quatre metres els ciclistes que no volen parar als semàfors, donar cistelles als urbans per a la gent que menja pipes i repartir bosses de plàstic als FGC perquè puguin enfundar els seients aquells que desitgin repenjar-hi els peus, sobretot els dies de pluja. Ah, i una goma per poder esborrar tots els xiclets.
DANIEL RUIZ-TRILLO
és professor de català
