En el darrer cicle econòmic expansiu l’estancament dels salaris, el vertiginós augment del preu de l’habitatge, l’escàs mercat de lloguer, uns tipus d’interès a mínims històrics així com una normativa molt laxa vers la responsabilitat dels bancs i caixes, han empès desenes de milers de famílies a hipotecar-se fins a 40 anys per poder accedir a un habitatge.
Tenir una llar ha suposat, en molts casos, un compromís del 50% dels ingressos familiars. L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera i econòmica han deixat a Catalunya un 17,7% de població en atur i la impossibilitat de fer front al deute hipotecari està sent una de les noves causes d’exclusió social. Aquesta situació dramàtica ha provocat només durant l’any 2010 que més de 18.000 famílies catalanes hagin estat desnonades de les seves llars. I el més greu i injust de tot és que després de tornar el pis han de seguir pagant la hipoteca. La setmana passada una sentència judicial va determinar per primera vegada que amb el retorn de l’habitatge s’ha de considerar saldat el deute amb l’entitat financera. Però ara per ara no crea jurisprudència. Per tot plegat, cal que els grups parlamentaris del Congrés de Diputats promoguin una reforma de la Llei Hipotecària que, entre d’altres coses, no deixi la gent al carrer i a sobre endeutada de per vida i en molts casos abocant les famílies a l’exclusió social, tal com es fa a França, Bèlgica, Alemanya o els països anglosaxons. RAÜL GRANGÉ és portaveu del grup municipal d’ERC
