Ens hem de fer càrrec que el problema de la sequera no és quelcom que ens pot ser indiferent, sinó que cadascú hem de racionalitzar-la en la forma que poguem.
Ho dic perquè Sant Cugat té una forma estructural difusa, perquè no tan sols tenim els pisos i les cases sinó també una bona part dels jardins privats i, molt important, públics. Calia posar mesura, i ja s’han posat en marxa. També cal tenir en compte que l’aigua és un bé escàs que sí que poden racionalitzar. Si adquirim els hàbits oportuns de mica en mica -perquè és evident que això no es pot aconseguir en poc temps-, podem conscienciar la gent que hi ha formes d’estalviar i hi ha formes d’evitar amb les que no ho passem tan malament com es podria donar el cas si no actuem. Jo el que voldria remarcar sobretot, és el tema dels jardins, perquè la gespa suposa una despesa d’aigua impressionant, rentar els cotxes també. En fi, hi ha una sèrie de mesures molt importants a prendre i que crec que hem de ser conscients i seriosos perquè ens hi juguem molt. És molt fàcil obrir l’aixeta i veure com raja l’aigua i poder gaudir d’aquest bé, una altra cosa serà si s’arriba realment a tenir unes mancances d’aigua en franges horàries, i això ho trobaríem a faltar molt. MANEL SÀNCHEZ (14/feb/08) President de la Federació d’Associacions de Veïns de Sant Cugat
