La separació dels pares és un dels moments més delicats que pot viure una família, però no ha de convertir-se necessàriament en un trauma per als fills. Així ho defensa la psicòloga Lara Vaimberg, que assegura que el més important no és tant la ruptura en si mateixa com la manera com els adults l’afronten i l’expliquen als infants.
Segons Vaimberg, no hi ha una “fórmula única” per comunicar una separació perquè cada família és diferent. Tot i això, considera fonamental que, sempre que sigui possible, els dos progenitors comparteixin un mateix missatge, siguin coherents i evitin mentir als fills. “És important no mentir-los, perquè són mentides que acaben caient pel seu propi pes”, assegura.
A més, recorda que aquesta conversa no s’esgota en un sol dia, sinó que forma part d’un procés en què els infants necessiten temps per fer preguntes i entendre què està passant. “A vegades ens preparem molt per explicar què ens ha passat als pares, i potser l’infant el que necessita saber és què li passarà a ell”, apunta.
La psicòloga destaca que les preguntes dels fills acostumen a centrar-se més en com canviarà la seva vida que no pas en els motius de la separació. Per això, recomana escoltar-los i adaptar les explicacions a les seves necessitats i al seu moment evolutiu.
Precisament, l’edat dels infants és un factor clau. Els més petits poden expressar el malestar a través de regressions, com tornar-se a fer pipí al llit o reclamar més dependència dels adults. En canvi, durant l’adolescència poden aparèixer emocions més intenses, com la ràbia, la tristesa o la sensació d’abandonament. En tots els casos, Vaimberg considera que cal escoltar les seves pors i necessitats específiques en lloc d’aplicar receptes generals.
L’experta també alerta d’algunes actituds que cal evitar, com criticar l’exparella davant dels fills, competir per guanyar-se el seu afecte o utilitzar-los com a missatgers entre els dos progenitors. “No criticar la teva parella davant del teu fill hauria de ser un mínim que ens hauríem de poder exigir com a adults, perquè és una manera de preservar la salut mental dels nostres fills”, afirma.
De fet, considera que sovint l’ajuda psicològica és tan necessària per als pares com per als infants. Els adults també afronten un procés de dol i, si disposen de suport emocional adequat, tenen més eines per acompanyar els fills de manera saludable.
Pel que fa als senyals d’alerta, Vaimberg recomana estar atents a canvis significatius en la conducta, problemes de son, terrors nocturns, tristesa persistent, ansietat o dificultats per menjar i relacionar-se. Davant de qualsevol dubte, aconsella consultar un professional per valorar la situació i oferir orientació a la família.
