Fins al 30 de juny, moltes persones migrades podran acollir-se al procés que els permetrà accedir a la documentació necessària per treballar i viure amb dignitat. Aquesta documentació serà temporal, només per un any. Però serà un respir. La possibilitat de viure amb una mica més de tranquil·litat i començar el llarg camí per aconseguir una situació estable i sentir-se part de la nostra societat.
A Sant Cugat, moltes persones i entitats s’han unit per fer possible aquesta regularització i facilitar-ne la tramitació. Des de l’Ajuntament s’ha ofert un bon servei d’atenció a la ciutadania, i això cal reconèixer-ho. Però avui m’agradaria posar en valor tota aquella xarxa silenciosa i imprescindible de persones voluntàries, entitats i col·lectius que s’han autoorganitzat per ajudar: escanejant documents, emetent certificats de vulnerabilitat, orientant, acompanyant i oferint una cosa tan important com l’escolta. En un món ple de soroll, cal parar i escoltar.
És bonic veure com a la nostra ciutat ha nascut una cosa preciosa: un autèntic pòsit de solidaritat i ajuda mútua. Fa goig veure persones i entitats que fa anys que treballen pels drets humans i la justícia social unir-se per un fi comú i recordar que cap persona és il·legal i que la dignitat no hauria de dependre mai d’un document.
Ens torna l’esperança davant d’una societat cada cop més immersa en els discursos d’odi. Ens recorda una realitat: que encara queda molta bondat. Que, malgrat que existeixin persones covardes i cruels que volen fer mal a qui menys té, sigui impedint l’accés al padró, sigui gravant d’amagat persones que reben caritat, sempre quedaran aquelles que estenen la mà perquè ningú caigui.
No deixem que aquells que menteixen i assenyalen els més vulnerables guanyin espai i desitgem que totes aquelles persones que esperen la regularització ho aconsegueixin.
Estiguem orgulloses de la nostra societat, la de totes.
