Quins beneficis té viatjar sol en comparació amb fer-ho amb companyia?
Viatjar sol és una cosa que m’apassiona, m’encanta, i ho intento compaginar sempre amb viatges acompanyat, intento dividir-me’ls. Bàsicament, la principal diferència és la llibertat: pots fer absolutament el que vulguis. Per exemple, a París puc tenir ganes de menjar-me un pa amb xocolata, paro en una cafeteria i me’l menjo. En canvi, si vaig acompanyat, que m’ha passat, hi ha algú del grup que diu que vol veure el Louvre, però jo ja l’he vist i no vull tornar-lo a veure. Aleshores, hi ha una mica de discussió, i en cas que viatgi sol, això no passa. Des de fa uns anys estic completament en contra de fer viatges de més de quatre persones.
Tu abans treballaves al Nació. Quan en vas marxar, vas decidir anar-te’n de viatge durant un període bastant llarg de temps. Què et va impulsar a fer-ho?
Vaig acabar una temporada al Nació, i vaig decidir agafar-me un any sabàtic, i en aquest any sabàtic tenia molt de temps. Evidentment, que algú m’acompanyi en un viatge tan llarg com el que volia fer era bastant incompatible, i per tant, bé, vaig preparar-me una motxilla, la vaig omplir de coses, i vaig llançar-me a les Amèriques.
Quins consells donaries a una persona que s’està plantejant fer un viatge sola, però que no s’acaba de decidir? Què s’ha de tenir en compte?
En primer lloc, voldria dir que no hi ha una forma correcta de viatjar. No té res a veure fer-ho sol o acompanyat, i no està fet per a tothom. De la mateixa manera que a mi viatjar sol m’encanta i li trobo un puntet que fa que sigui molt atractiu, altra gent que he conegut ho ha intentat i ho ha provat, i no ha sortit bé. A més, és una cosa que pot ser molt solitària si no saps com compaginar-t’ho, com tractar aquesta independència a l’hora de viatjar. Es pot fer molt dur i tothom ha tingut moments baixos. Dit això, si vols fer un viatge sol, jo aconsellaria llançar-se a la piscina. És provar-ho i, sobretot, provar-ho en ambients més segurs. Jo no recomanaria per res que el primer viatge sol que facis te’n vagis a Egipte per exemple, perquè Egipte és duret, però sí que pots anar a països d’Europa o, si vols una mica més d’aventura, a altres països més amables com els del sud-est asiàtic, o amb una cultura més budista, ja que allà et posen moltes facilitats, malgrat no compartir ni idioma, ni moneda, ni molts dels aspectes que aquí tenim garantits.
Una activitat que jo recomano molt per la gent que vulgui tenir una primera experiència viatjant sola és fer el Camino de Santiago. El tenim aquí, al costat de casa, és molt xulo, té la seva part d’aventura. Camines cada dia, i cada dia trobes gent nova d’arreu del món, pots fer amistats, pots trencar aquesta closca que és veure algú que saps que està en solitari igual que tu i decidir apropar-t’hi per establir una relació. Això és una cosa que hauràs de fer sí o sí quan estiguis de viatge més lluny, així que és una oportunitat i és una bona activitat, penso.
Què no et pot faltar a la maleta quan viatges sol?
Jo, quan viatjo sol, viatjo molt tirat. És l’única forma que tinc de poder-m’ho permetre, perquè viatjar és caret. Soc capaç de dormir a qualsevol lloc i això, per exemple, implica no tenir endolls. Per tant, una bateria portàtil és indispensable. També porto un llibre pels moments de més solitud.
Hi ha algun país al qual tornaries moltes vegades?
M’encanta viatjar, és la meva petita passió i sempre que tinc l’oportunitat intento muntar-me una escapada, però no puc permetre’m el luxe de repetir països. És a dir, vull descobrir-ho tot i descobrir noves cultures. Després tens països als quals t’ho passes molt bé i hi ha altres països que acaben sent un “flop” absolut i que dius, ostres, m’hauria pogut quedar a casa, per això. Però és aquesta voluntat d’anar descobrint nous horitzons la que em fa tirar endavant i, per tant, cada cop que tinc l’oportunitat no repeteixo zones del mapa.
I algun país on et poguessis quedar a viure?
Països on poder viure… No, perquè sóc molt de la terra. A mi m’agrada molt Sant Cugat i m’agrada molt Catalunya, però sí que és veritat que hi haurien ciutats on dic, escolta’m, aquí sí que em podria veure vivint una temporada, només. Per exemple, l’última vegada que em va passar això va ser a Cuzco, a Perú, que està al costat del Machu Picchu i és una passada. Una ubicació, superrecomanable i que si algú té l’oportunitat d’anar-hi, que no s’ho perdi.
