Set alumnes de l’institut Pla i Farreras creen un satèl·lit que enlairaran des de Sant Cugat

La missió de l'equip santcugatenc, que neix d'una iniciativa de l’Agència Espacial Europea, és analitzar la qualitat de l'aire de la ciutat

Els set alumnes de l'equip CAN7
Els set alumnes de l'equip CAN7 / Foto: Cedida equip CAN7
-->
Enllaç copiat al clipboard
12/04/26 a les 06:00h
 |  3 minuts de lectura
Secció: Societat

L’enginyeria aeroespacial ha arribat a les aules de l’Institut Joaquima Pla i Farreras de la mà de set alumnes de 4t d’ESO. Es tracta de l’equip CAN7, que ha participat al projecte CanSat 2026, una iniciativa de l’Agència Espacial Europea (ESA) que consisteix a dissenyar, programar i construir un petit satèl·lit de la mida d’una llauna de refresc capaç de recollir dades durant un llançament real. Malgrat que l’equip no ha passat a la segona fase del certamen, ha decidit completar la seva missió i llançar el dispositiu a Sant Cugat abans de tancar el curs escolar. Tot plegat ho han explicat Bruno Lozano, Pau Galvany, Clàudia Riera i Marçal Villanueva, quatre membres de l’equip, a Ràdio Sant Cugat.

Escolta l’entrevista

Un laboratori dins d’una llauna

El projecte CanSat exigeix el compliment de dues missions. La missió primària, comuna a tots els participants, consisteix a mesurar la temperatura i la pressió atmosfèrica durant el descens, enviant les dades en temps real via ràdio (telemetria) a una estació de terra. Ara bé, és en la missió secundària on cada equip proposa un objectiu diferent.

L’equip del Pla i Farreras ha dissenyat una “estació mediambiental” mòbil. El seu CanSat incorpora sensors d’humitat, llum i un mesurador de CO₂. Segons ha explicat en dels membres de l’equip, en Bruno Lozano, l’objectiu és crear, a partir de les dades recollides, un índex mediambiental de la zona per poder fer una proposta de reforestació que ajudi a netejar l’aire i reduir la petjada d’emissions. A més, el dispositiu inclou un GPS per rastrejar-ne la trajectòria i localitzar-lo un cop hagi aterrat amb seguretat gràcies a un paracaigudes de fabricació pròpia.

El satèl·lit de l'equip CAN7 en el procés de creació
El satèl·lit de l’equip CAN7 en el procés de creació / Foto: Cedida per l’equip CAN7

Aprenentatge autònom i resiliència

El procés ha estat un repte per a aquests alumnes de 15 anys, que han hagut de treballar en àrees com el disseny 3D, la soldadura de components i la programació informàtica. “Ha estat un procés molt autodidacte. Hem hagut d’aprendre des de zero moltes coses, des de programar fins a muntar circuits o dissenyar peces”, expliquen.

Més enllà dels coneixements tècnics, els estudiants també han adquirit habilitats com el treball en equip, la gestió del temps i la comunicació amb entitats externes. “No només hem après tecnologia, també a organitzar-nos i a tirar endavant un projecte real”, asseguren. L’equip calcula que han dedicat unes 19 o 20 hores setmanals al projecte des del mes de gener, combinant hores lectives amb feina a casa.

A nivell tècnic, han desenvolupat coneixements en programació, electrònica i disseny. Però també han adquirit habilitats com el treball en equip, la gestió del temps i la comunicació amb entitats externes. “No només hem après tecnologia, també a organitzar-nos i a tirar endavant un projecte real”, expliquen.

D'esquerra a dreta: Clàudia Riera, Pau Galvany, Bruno Lozano i Marçal Villanueva, membre de l'equip, i Núria Espada, professora de Física i Química
D’esquerra a dreta: Clàudia Riera, Pau Galvany, Bruno Lozano i Marçal Villanueva, membres de l’equip, i Núria Espada, professora de Física i Química / Foto: Cugat Mèdia

Llançament a Sant Cugat

Tot i quedar fora de la competició oficial, l’equip ha decidit continuar el projecte. “Ja que hem arribat fins aquí, volem acabar-ho”, assegura l’equip. La seva intenció és completar el dispositiu i contactar amb el Club d’Aeromodelisme de Sant Cugat per realitzar un llançament en les pròximes setmanes.

Escolta-ho

Clàudia Riera

Si m’haguessin dit el gener que el març-abril estaríem al punt del projecte que estem, no m’ho hauria cregut, perquè anàvem molt perduts. Al final, quan et diuen que no en el concurs, però mires tot el que has fet i dius, ostres, realment he après molt.