El debat sobre la possible annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès apareix i desapareix cada cert temps, però sempre queda pendent la mateixa pregunta: què en pensen els santcugatencs? Al final, es tracta d’un canvi que afectaria directament el municipi, i és sorprenent que encara ningú hagi posat sobre la taula la idea més senzilla i democràtica: preguntar-ho al poble.
Bellaterra ja fa anys que funciona com una extensió natural de Sant Cugat. Hi ha veïns que hi treballen, hi compren o hi tenen relacions socials constants. Tot això crea una realitat que va molt més enllà dels límits administratius que algú va dibuixar fa dècades. Però perquè aquesta realitat tingui sentit, s’ha d’escoltar també la veu dels santcugatencs. Un referèndum no obliga a res ni dona per feta cap decisió. Simplement, permet expressar una opinió col·lectiva amb total transparència. Tant si la ciutadania vol obrir les portes a Bellaterra com si prefereix mantenir la situació actual, el més just és que ho decideixi votant. Si realment ens creiem això de la participació i la proximitat democràtica, aquesta és l’oportunitat perfecte per demostrar-ho.
