Quantes vegades ens ha passat! Que se’n va algú que hem estimat i mil records bombardegen de cop els nostres cervells.
Això em passa ara amb tu, Sílvia, professora de teatre, entusiasta de la vida, bona amiga dels seus amics i enamorada de les seves filles. Em passa que ara que no hi ets les teves tardes a dalt de l’escenari de La Unió cobren una rellevància molt més gran. Són moltes les persones que han anat passant pels teus tallers. Que han crescut amb tu. Totes i tots hem après a treure’ns una mica les màscares que sovint duem a sobre sense adonar-nos-en, i ens ensenyaves com riure, com respirar sense que la panxa fes mal. Ensenyaves a caminar amb tota la planta del peu a terra, i no sols de puntetes, tècniques noves que havies compartit a l’Institut del Teatre. Ens ensenyaves que la vida valia la pena tot fent exercicis de mim i pallasso. Alguns dels teus alumnes han arribat lluny en l’àmbit del teatre. Altres ens hem quedat en el camí, dedicant el nostre temps a d’altres afers mundans. Però sento que tots hem tret una lliçó enorme de la teva força i capacitat de lluita envers les males jugades que té la vida. Amb tu hem crescut, i a tu et fem un sincer, càlid, sentit, i tendre homenatge. Gràcies, Sílvia. HELENA MINUESA I SÁNCHEZ és humanista.
