Un dels problemes de viure en una ‘Entitat Municipal Descentralitzada’ com Valldoreix és que tenim una capa burocràtica més. Si les coses públiques acostumen a anar lentes, a les EMD’s encara van més lentes. No som ni municipi ni barri, sinó un entremig. Tenim competències en alguns temes, però per als importants hem d’anar a l’ajuntament de debò. Tenim un president (presidenta), però qui mana és l’alcalde del municipi. Tenim una junta de veïns que tractem com si fos un ple. I els vocals ens autoanomenem regidors ja que, tot i no ser-ho, fem feines semblants.
Potser és que els qui governen l’EMD són simpatitzants de la nova tendència de l’estil de vida slow, gaudeixen de l’slow-food i són seguidors dels ritmes caribenys. Si el govern de Catalunya s’ha caracteritzat per ser el que té el retolador vermell d’esborrar infraestructures més gruixut, el govern de l’EMD té la ploma de tinta invisible que fa que hom no pugui entendre ben bé què fan. Sembla que les coses es facin amb una màquina d’escriure Olivetti i que no s’hagin adonat que som a l’època del Facebook. Els vuit anys de suposat govern de progrés estan marcant una accentuació en la lentitud de Valldoreix. I una de les coses que més indigna és que es fan molts pedaços i coses a correcuita en veure que tot va tant lent. Es fa un alfaltat provisional per a quatre anys, perquè el definitiu pot trigar dècades. Als veïns del nostre carrer ens van reunir fa cinc anys per dir-nos que ens asfaltarien i ens van donar preus i tot. Encara estem esperant que ens diguin alguna cosa més. Hi ha massa exemples de l’estil de lentitud que patim a Valldoreix: ‘les torres d’alta tensió cauran ja’ o ‘aquest curs tindrem escola bressol nova’, o ‘tindrem una nova plaça del poble’ o ‘us farem un nou casal de gent gran’. Cap d’aquestes actuacions promeses s’han fet realitat. Res de res, tot va per llarg. Davant la lentitud manifesta, el govern actual esgrimeix improvisació i accions a correcuita. I es fan acompanyades per una política de comunicació temerària i sovint hostil. Moltes coses es fan amb presses i després resulta que estan mal fetes. Però sempre hi ha l’opció de donar les culpes a Sant Cugat, o a l’oposició. Nou mesos va costar fer un pacte de govern, però la presidenta el va trencar en dos dies (això sí que va ser ràpid). Ens fa falta algú que posi velocitat de creuer i amb diàleg, però amb un rumb fix ens tregui de l’atzucac. Ens agrada viure a Valldoreix perquè són casetes amb jardí i pots gaudir de la natura estant ben a prop de la gran urbs. Però la qüestió és que, el que hauria de ser una institució de més proximitat, està esdevenint una capa més de burocràcia. I per això les coses van lentes. I van lentes per la forma com el ‘tripartit de Valldoreix’, encapçalat per la senyora Turu, fa les coses. Potser ja tenen el proper eslògan: ‘Take it easy, welcome to slow Valldoreix’. MARC MONELLS és membre de CiU i exvocal a l’EMD. (Columna publicada el dia 21-02-2010)
