Recentment, s’ha presentat la 49ª onada de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat. Es tracta de l’eina més eficient que tenim per conèixer què opinen els veïns i les veïnes de Sant Cugat sobre la seva ciutat. Malauradament, els canvis en les preguntes de l’Observatori dificulten seguir l’evolució real de la seguretat i altres temes a Sant Cugat, però vull centrar en la seguretat.
L’anàlisi dels informes municipals revela incoherències metodològiques i manca de continuïtat en les sèries de dades sobre percepció de seguretat.
L’última onada de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat del Vallès situa la seguretat ciutadana amb una valoració mitjana d’un 7 sobre 10, una xifra que a primer cop d’ull sembla positiva. Tot i això, la revisió dels informes disponibles a la web municipal mostra importants mancances de forma i comparabilitat: les preguntes canvien sovint, s’introdueixen nous blocs temàtics i se’n retiren d’altres, fet que trenca les sèries històriques i impedeix extreure conclusions objectives sobre l’evolució de la percepció ciutadana.
A més, els informes no publiquen sempre el qüestionari complet, les dades brutes ni els intervals de confiança, i les mostres resulten massa petites per oferir resultats fiables per barri. Tampoc es confronten les percepcions amb dades reals de delictes.
Els experts recomanen establir un nucli estable de preguntes, ampliar la transparència i vincular les enquestes amb les estadístiques policials per tal que l’Observatori sigui una eina realment útil per mesurar i millorar la seguretat a Sant Cugat.
Les enquestes de l’Observatori poden ser una eina valuosa: donar una foto periòdica del que pensa la ciutadania i servir per orientar polítiques i comunicació pública.
Però perquè siguin fiables com a indicador d’evolució objectiva, cal preservar la comparabilitat de la sèrie, augmentar la transparència metodològica i posar la percepció en context amb dades delinqüencials i amb informació sobre marges d’error. Sense això, afirmacions categòriques sobre que «la seguretat ha millorat/empitjorat» poden ser fruit de canvis instrumentals en el qüestionari i no de canvis reals en l’opinió o en la realitat delictiva.
JOAN CARLES DE BLAS és secretari de prevenció, seguretat i convivència del PSC de Sant Cugat.
