Vidal (Sant Cugat 1-O): 'L'1-O et senties viu, políticament actiu i valorat com a ciutadà'

Societat

Publicat el 1/oct/18 per Martí González

El membre de la plataforma ciutadana Sant Cugat 1 d'octubre Jordi Vidal destaca la 'fraternitat' i la 'comunió' que va regnar a Sant Cugat de forma 'transversal' durant el referèndum de l'1-O. Vidal és un dels impulsors del documental 'Alçades', codirigit per la santcugatenca Judith Colell i per Joan Giralt, que s'estrena aquest divendres en una projecció en pantalla gegant al parc de Ramon Barnils. En una entrevista a Cugat.cat, el membre del col·lectiu ha explicat d'on sorgeix la idea de l'audiovisual i les seves sensacions un any després d'una jornada durant la qual assegura que et senties 'políticament actiu i valorat com a ciutadà'.

Escolta-ho


D'on va sorgir la idea de fer un documental sobre l'1 d'octubre a Sant Cugat?
Neix al juny, quan un col·lectiu vinculat a l'1 d'octubre a les escoles, als col·legis electorals, ens vam reunir per fer quelcom no només per commemorar, sinó també per reivindicar l'1 d'octubre de l'any anterior. A la reunió hi ha una clara voluntat de fer algun acte que serveixi també per mobilitzar aquella gran massa social que es va moure llavors.

La intenció era fer una recopilació de material audiovisual amb imatges tant de mitjans com de gent que hi va participar?
Vam dir 'hem de fer alguna cosa, ens hem de mobilitzar'. Ens reunim en assemblea, es valoren diferents opcions i surt la idea de fer un documental. A partir d'aquest moment ens mobilitzem i generem comissions per fer un acte per exhibir el documental com per fer el propi documental. Llavors contactem amb professionals per dur-lo a terme.

Per què vau triar Judith Colell?
Com a santcugatenca de prestigi, era inevitable. I ella va estar encantadíssima, ho ha fet de manera gratuïta, ha col·laborat amb nosaltres des de la universitat amb el codirector, el Joan Giralt, que coneixia i acabava de sortir de la facultat amb moltes ganes. Ens ha anat de meravella, han volgut estar sempre al nostre servei i hem treballat perfectament.

En la tria d'imatges no heu participat vosaltres com a col·lectiu?
Nosaltres ens mobilitzem a través de diferents llocs on poguéssim obtenir imatges reals d'aquell moment i que ens les cedissin. Fem una gran aglutinació d'imatges que se li faciliten a la Judith i ells dos han treballat en la selecció de les imatges més adequades.

Has pogut veure el resultat final?
Sí, sí.

I què creus que transmet?
Crec que hem aconseguit, i així li vaig dir a la Judith i al Joan quan el vam veure, l'essència que preteníem i que vam gaudir l'1 d'octubre a Sant Cugat. La fraternitat, la comunió amb la gent, les ganes que estaves participant d'un fet de denúncia de la vulneració per part de l'Estat d'uns drets fonamentals. Per això hi va participar gent a favor de la independència com gent en contra que creia que valia la pena reivindicar i denunciar la vulneració d'aquests drets. El documental és realment emocionant, perquè veus com va anar tota la jornada, que de fet va ser tot el cap de setmana des de la tancada de les escoles fins el diumenge. I tot el procés, la crònica cronològica dels esdeveniments es veu ben reflectida. Tothom s'emocionarà perquè veuràs com va ser aquella jornada que tots recordem.

Per tant és el que esperàveu, el resultat, quan us vau imaginar com seria aquest documental
Sí, la veritat és que sí. Tot i que en molts vam tenir problemes de temps, se'ns tirava a sobre... Però hi ha hagut tanta voluntat per part de tants col·lectius i gent implicada, que hem avançat de forma molt accelerada i hem pogut arribar al dia 28 per presentar-lo.

Com creus que el rebrà la gent? Parlaves d'emoció
Sí, i només amb emoció. Hi ha el component de commemorar i recordar l'1 d'octubre, però també tenim una clara voluntat de mantenir-nos ferms i seguir reivindicant el que considerem que són uns drets que s'estan vulnerant. Jo crec que així ho viurà la gent, com un acte de denúncia i de commemoració i reivindicació.

Més enllà del documental, com recordes l'1 d'octubre a Sant Cugat? Com el vas viure?
De fet vaig estar a una mesa electoral a l'escola l'Olivera, que és d'on neix tot aquest col·lectiu; de les escoles. El recordo amb molta emoció, amb una gran comunió entre els ciutadans. Com que era tan transversal, tota la jornada i la mobilització, es va generar una comunió, una fraternitat entre la gent. Érem gent gran, jove... i et senties que estaves participant. Et senties viu, políticament actiu i et feia créixer i valorar-te com a ciutadà.

A Sant Cugat es va viure una mica diferent a d'altres poblacions catalanes, on hi va haver càrregues policials. Aquí també hi va haver observadors internacionals.
Sí, surt reflectit en el documental. És un fet evident que a Sant Cugat no va haver-hi violència policial, tot i que tothom ho coneix i sap que va existir. Aquí constament estàvem en contacte i sabíem els esdeveniments que estaven succeint a través de la ràdio. Certa por, cert neguit, que recordo personalment en el meu cas des de la mesa. Rebies informació que deies 'Mare de Déu, on estem arribant'.

Va haver-hi un component de tensió, també?
Molt pocs, perquè ràpidament ens organitzàvem. Va funcionar molt bé l'engranatge. Ràpidament, el col·lectiu com a massa social va actuar correctament, en el sentit d'evitar-ho, d'estar preparats quan arribessin. 'Mantinguem la calma, no ens precipitem'. En aquest sentit la reacció del col·lectiu, que és inesperable en molts casos, va treballar molt bé.

Ja per acabar, quina importància creus que té l'1 d'octubre per Catalunya i, en concret per Sant Cugat amb un any de perspectiva?
Jo crec que és una cosa que portem a sobre i marca un abans i un després perquè hi ha una clara voluntat social que aquell acte i aquella acció estigui sobre la taula i serveixi. Que serveixi com a punt d'inflexió i d'ara endavant estigui present. I que es valori amb la seva justa mesura.