Santcugatencs recorden com van viure l'1-O

La ciutadania recorda com va viure l'1 d'octubre d'ara fa un any

Societat

Publicat el 1/oct/18 per Eva Garrido

Cugat.cat ha sortit al carrer a preguntar els santcugatencs què van fer l’1-O i com recorden aquella jornada.


Què han dit els santcugatencs?

Manuel Moreno

Manuel Moreno

'Era a la Casa de Cultura i, en principi, semblava una festa però quan van començar a circular notícies sobre que apallissaven gent ens vam atemorir. Teníem moltes ganes de votar i fer allò que l'altre bàndol no volia.'


María José Rosés

María José Rosés

'Em vaig quedar a casa molt trista. No vaig anar a votar ni tampoc hi estava a favor. També vaig entendre que les forces de l'ordre van haver de frenar-ho una mica. Ho sento però és així.'


Helena Manobens

Helena Manobens

'Ho vaig viure amb mal de cor. En el moment que van començar a sortir les imatges dels cops de porra va ser horrorós.'


Ariadna Soteras

Ariadna Soteras

'Vam anar a votar cap allà les deu del matí i ja hi havia una gran cua. Tot d'una van anunciar que venia la policia, van crear un passadís per deixar passar primer les famílies amb criatures i la gent gran. Finalment vam votar sense cap problema i no va venir la policia.'


Marc Guix

Marc Guix

'Sóc bomber i vaig viure aquest dia encara amb més intensitat. Anava amb els companys per moltes escoles de Sant Cugat i d'altres de Rubí i Castellbisbal. Gràcies a la nostra presència vam aconseguir aturar que en algunes escoles la Guàrdia Civil no hi entrés.'


Carla Domínguez

Carla Domínguez

'Em vaig quedar a casa simplement perquè no sóc independentista i no vaig anar a votar. Ho vaig viure com un diumenge més.'


Tian Cusidó

Tian Cusidó

'Pel matí vaig treballar però a partir del migdia vam anar cap a la Casa de Cultura a protegir les taules i procurar que no entrés la Guàrdia Civil.'


Cristina Martínez

Cristina Martínez

'Vaig venir expressament des de França a votar. Va haver-hi un moment on la gent va pensar que venia la policia i vam sortir disparats cap a la porta. Entre el meu germà i el meu pare anàvem fent torns per anar a casa a dinar i tornar.'


Laura Pérez

Laura Pérez

'Em vaig quedar a casa mirant les notícies. Ho veia amb tristesa perquè no sóc indenpendentista però tampoc era una imatge agradable.'