Inicia sessió 
Registra't
Narcís Bardalet en l'acte de presentació del llibre / Foto: Bernat Millet-Tot Sant Cugat
ESCOLTA-HO
M'han ensenyat com de difícil és la vida.
Un dels morts que va tractar va ser Salvador Dalí. Com va ser embalsamar el seu cos?
Recordo que va ser fàcil de fer perquè havia mort per causes naturals, a més era una persona prima. Tot això són factors importants a l'hora de fer un embalsamament òptim.
Va patir quan van desenterrar el cos per una presumpta paternitat?
No ho vaig entendre. Des del minut zero ja vaig dir que s'equivocaven, i que Salvador Dalí no havia tingut cap fill. No va tenir cap fill ni filla perquè ell, com ja va dir en vida, no hagués sabut què fer-ne.
En aquella ocasió va tenir l'oportunitat de tornar a veure el cos?
Sí, vaig estar present al desenterrament com a delegat de la Fundació Gala-Dalí i vaig emportar-me una gran sorpresa quan vaig veure que el cos de Dalí estava momificat i que el seu bigoti seguia marcant les deu i deu tal com ell hagués volgut.
Quin tipus de material inèdit sobre l'artista publica al llibre?
Publico anècdotes i coneixements entorn de la seva mort. Explico el primer cop que me'l van fer visitar i tots els moviments que va generar la seva mort al voltant de l'artista. El cadàver de Dalí tothom el volia.
A banda d'autòpsies també va reconèixer Maria Àngels Feliu després de l'anomenat segrest d'Olot i va visitar l'exmilitar Antonio Tejero. Fins i tot, fa cinc anys va revelar que havia treballat per Centre Nacional d'Inteligència (CNI). Sé que és agosarat preguntar-li-ho, però, què hi feia?
Això marxarà amb mi a la tomba, no ho puc explicar. Però li asseguro que és veritat i que ho podria demostrar. No ho diré mai. Per a mi el secret mèdic i el secret professional són dues coses essencials. L'únic que he explicat és com em va impressionar el cadàver del general Prim quan després d'anys que el matessin vaig poder veure el cos. Em va impressionar perquè de petit m'havien parlat d'ell i me l'imaginava imponent, un general laureat. Però, em vaig trobar amb un home que em va impressionar molt.
La mort ens redueix a tots, no?
La mort ens iguala. Tothom ha de passar pel tub.
A part de ser forense també ha estat pediatre. Podríem dir que ha tractat el principi i el final de la vida, no?
Naixem sense dents, sense saber caminar, i moltes vegades també morim així. Som una mena de Ying i Yang.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.