Així va viure Sant Cugat el cas de Brito i Picatoste

El 'Sant Cugat a fons' recorda com es va viure la persecució recuperada pel programa 'Crims' de TV3 a la ciutat


  • Comparteix:

La casa on van ser detinguts Brito i Picatoste/ Foto: Guillem Babitsch (Cugat Mèdia)

La casa on van ser detinguts Brito i Picatoste/ Foto: Guillem Babitsch (Cugat Mèdia)

Manuel Brito i Francisco Javier Picatoste, dos presos del centre penitenciari de Ponent, van protagonitzar a la tardor del 2001 una fuga de pel·lícula. Després de disparar contra dos Mossos d'Esquadra, van aconseguir escapar durant un trasllat des de l'hospital Arnau de Vilanova (Lleida) i van emprendre una fugida que els va acabar portant al bell mig de la Serra de Collserola. Més d'un mes després de la seva fugida van ser detinguts al terme municipal de Sant Cugat, a tocar de la carretera de la Rabassada, on es troba actualment la base operativa de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF), deixant un rastre d'un homicidi i una violació. El programa 'Crims' de TV3 va recuperar la setmana passada aquest cas en els seus primers dos capítols i el 'Sant Cugat a fons' ha parlat amb quatre persones que el van viure molt de prop.

Escolta-ho

Brito i Picatoste estaven amagats a Collserola, però aquesta informació era desconeguda per la població i, fins i tot, pels periodistes, com ha explicat la llavors corresponsal d'Europa Press i el diari 'Avui' a Sant Cugat, Magda Méndez. Tot plegat va esclatar a partir de l'homicidi d'un noi i la violació de la seva parella, amb qui Brito i Picatoste van ensopegar mentre buscaven un vehicle per fugir de Collserola després de la baixada de les temperatures. 'Al principi era un assassinat a Cerdanyola, però quan es va saber que es buscava Brito i Picatoste tot es va fer molt gran', ha afegit.

Méndez recorda el cas com una situació excepcional, com no se n'havia viscut cap a la zona. La periodista santcugatenca assegura que té un record marcat del moment en el qual Brito i Picatoste van entrar als jutjats de Rubí, on els esperaven periodistes i ciutadans. 'Picatoste va entrar amb el cap baix, però Brito el va aixecar i ens va mirar, amb uns ulls buits. I va somriure. Estava esgarrifada', ha explicat.

L'alcalde de Sant Cugat aquell 2001, Lluís Recoder, també ha explicat que es van activar 'totes les alarmes' després dels fets de Can Catà i ha recordat que va ser 'especialment colpidor' saber que havien estat detinguts en un edifici de propietat municipal. L'antiga casa de manteniment de carreteres es feia servir llavors com un arxiu per guardar-hi documents abans de ser destruïts. No hi havia activitat diària, però sí que treballadors municipals hi feien viatges per recollir i deixar-hi material.

Precisament de la detenció n'ha parlat al programa el llavors cap de la Unitat de Delictes contra les Persones de la Divisió d'Investigació Criminal, Antoni Domènech, que ha explicat que, després de més d'un mes de persecució, els tres minuts que van passar des que va rebre la comunicació que dos homes havien entrat a la casa fins que van confirmar que Brito i Picatoste estaven detinguts van ser 'els més llargs' de la seva vida. Domènech també ha recordat la tensió d'aquells dies i que Brito i Picatoste sobrevivien en dos bivacs fets amb plàstics al mig del bosc i es passejaven per Collserola per aconseguir recursos o tabac. 'Fins i tot es creuaven amb gent i hi parlaven. No sospitaven d'ells', ha afegit.

Això sí, ningú no els va saber reconèixer, tot i que els Mossos van rebre una allau de trucades assegurant haver-los vist arreu de Catalunya. Fins i tot, ha recordat Domènech, des de pobles del Pallars. Cadascun dels avisos implicava recursos per fer comprovacions i se n'hi van esmerçar molts per tot el territori mentre Brito i Picatoste seguien amagats a Collserola.

Els veïns, d'altra banda, vivien expectants. Sobretot els que residien al bell mig de Collserola. Sol i Aire i Can Cortés, a les Planes, es troben molt a prop d'on s'amagaven els fugitius i d'on van ser detinguts. Manel Soler, del Grup d'Autoprotecció de Sol i Aire, ha explicat que van oferir-se a fer vigilàncies i fins i tot a cedir alguna casa a la policia, però que els cossos policials els van comminar a quedar-se amatents a casa i a advertir-los de qualsevol canvi que es pogués produir. Soler, bon coneixedor de Collserola, no descarta que avui en dia es pogués repetir un cas així, tot i els canvis que ha patit el parc natural.

Lluís Recoder

Resulta que aquell edifici era de propietat municipal. Hi havia activitat, no hi havia gent treballant però era un lloc on l'Ajuntament hi tenia un arxiu on s'hi guardaven documents com a pas previ a la destrucció. Era normal que hi haguessin furgonetes de l'Ajuntament que anéssin a portar-hi material o recollir-ne.

Magda Méndez

L'esgarrifança que va suposar veure aquests personatges. Recordo Picatoste passar ràpid amb el cap mirant al terra, però Brito aixecant el cap per mirar-nos amb una mirada buida. I somrient. Estava esgarrifadíssima.

Manel Soler

Ens vam posar tots alerta. Un va oferir casa seva a la policia perquè tenia molt bona vista, però ens van dir que ens limitéssim a avisar si hi havia res de nou.

Antoni Domènech

Tenien dos bivacs en la foscor del bosc fets amb plàstics i sacs de dormir. S'amagaven i de tant en tant baixaven a Collserola a comprar tabac i passejaven. I parlaven amb gent. No sospitaven d'ells.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els vídeos de Cugat TV en DVD

Mira el catàleg de la Botiga de cugat.cat