Inicia sessió 
Registra't
Laura Calvet Mir, Flor Correa Fiz, Clara Remacha Corbalán i Nadia Tarifa Mateo / Foto: Guillem Babitsch
ESCOLTA-HO
La majoria de vocacions a la taula eren primerenques, menys la de Remacha Corbalán, que ha assenyalat que no tenia gaire clar quina mena de carrera volia fer abans de decidir-se finalment per l'enginyeria. I és que cal vocació per sobreviure a la teranyina de màsters, doctorats, postdoctorats i projectes temporals que formen la investigació actualment a l'estat i al continent. Tot plegat, precari i inestable i que dificulta molt poder fer cap mena de pla de futur. Nàdia Tarifa Mateo, per exemple, es troba ara mateix en ple postdoc a l'Institut Químic d'Estrasburg, on investiga el contingut de recipients prehistòrics per determinar què menjaven els nostres avantpassats.
Sovint, la feina d'investigació va acompanyada d'estades arreu d'Europa, i del món, en una fuga constant de talent que després costa de repatriar. Una excepció és Laura Calvet Mir, investigadora a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, que remarca que ella ha aconseguit no moure's, però sí que admet que hagués tingut més oportunitats si hagués marxat a estudiar i treballar a l'estranger. Calvet Mir treballa ara en un projecte mundial que vol recollir el coneixement que acumulen generacions de poblacions rurals sobre el clima i l'entorn natural per complementar el coneixement científic, que sovint no aconsegueix incorporar tota l'evolució històrica i social que la saviesa popular és capaç de reunir.
Flor Correa Fiz, per altra banda, pot parlar i molt sobre la compatibilitat entre família i investigació. La bioinformàtica, l'única de les quatre ha sigut mare, va haver de fer una aturada a la seva carrera després del doctorat i assenyala que després de dos anys sense treballar al món de la ciència és molt difícil reenganxar-se a la roda. Ella, però, ho ha aconseguit i ara col·labora en la investigació sobre la microbiota dels animals i com interactua amb les malalties. Més concretament, els bacteris que es troben al nas dels porcs i a la seva flora intestinal amb l'objectiu de desenvolupar futurs probiòtics.
La història de Clara Remacha Corbalán és diferent. Ella treballa en una empresa privada, HP, a l'elit mundial de la innovació en impressió 3D. Especialitzada ara mateix en l'àmbit mèdic i en les potencialitats de les tres dimensions per fabricar materials de precisió i pròtesis, per exemple, Remacha assenyala que troba a faltar més informació sobre la feina que fan els científics cap a les més joves. L'enginyera va ser una de les que van participar l'any passat al programa 100tífiques, que fa xerrades motivadores als instituts, i remarca que va descobrir que quan expliques en què consisteix la feina que es pot fer a partir de les carreres científiques, a les noies també se'ls desperta la curiositat.
La celebració a les escoles santcugatenques
Xerrades de científiques, murals, activitats i exercicis formen part de la celebració de les escoles santcugatenques d'aquesta diada. Turó de Can Mates, l'Olivera, Escola Catalunya, Ferran i Clua, Pins del Vallès i Joan Maragall s'han sumat amb diferents propostes a la jornada, destinada a visibilitzar la feina de les dones científiques i conscienciar sobre la desigualtat que existeix en aquest àmbit. De fet, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació va publicar fa dos anys un estudi preocupant. A partir dels sis anys les nenes s'autodescarten per les matemàtiques, la física o l'enginyeria i això acaba significant que només el 28% dels investigadors del món són dones. Ho ha explicat al programa la membre de la Coordinadora d'Afes de Sant Cugat Montse Mateo, que també ha participat a l'espai.
Flor Correa Fiz
A mi el que m'arriba és un arxiu de moltes seqüències que he d'analitzar amb bionformàtica. Estem treballant per trobar potencials probiòtics.
Clara Remacha Corbal
Com a nena m'hagués agradat que m'haguéssin donat aquesta missió. Hagués estudiat la carrera de manera diferent. Si hagués de demanar alguna cosa seria que s'acostés més la gent que està canviant coses als joves de 12-13 anys.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.