Publicat el 1/mar/20 per Anabel Piñar / Pau Vazquez
L'Abdul ara té 18 anys i va arribar amb 17 entrant per Cadis des de Tànger amb un vaixell pesquer. En arribar a Catalunya, va anar a viure al centre de Can Santoi, a Collserola. Ara viu a casa d'un florestà que l'ha acollit perquè no visqui al carrer. Quan va complir la majoria d'edat sabia que havia de marxar i buscar-se la vida, un repte molt complicat quan estàs sol, no tens feina i no entens l'idioma. 'Els donen 50 euros i una llista de menjadors socials i llocs on es poden refugiar', ha explicat al magazín una de les acollidores, Guadalupe Sales.
Escolta-ho
Sales forma part de 'La Floresta contra fronteres', un grup autogestionat del barri santcugatenc format per una cinquantena de veïns que s'encarrega d'acollir i ajudar els nois estrangers dels centres de menors quan arriben a la majoria d'edat. El projecte s'erigeix sobre diferents pilars com l'acollida, la mentoria i la pràctica de l'idioma. 'Vam començar de manera natural amb les parelles lingüístiques fins que vam veure les necessitats dels nois que es quedaven al carrer quan complien els 18 anys', explica Montse Martínez, la mentora de l'Otman, un dels tres joves que ha acollit el grup i que viu a casa de Guadalupe Sales.
'La Floresta contra fronteres' no rep ajuts ni es defineix com una ONG, però defensa estar fent el paper que hauria de fer l'administració. D'aquesta manera, el grup s'encarrega de vetllar perquè les necessitats dels joves estiguin sempre cobertes, així com buscar fórmules perquè es formin i ajudar-los a desenvolupar-se i viure en bones condicions. En aquest sentit, una de les primeres iniciatives que es van impulsar van ser les parelles lingüístiques. 'Es tracta de quedar amb ells i tenir converses perquè aprenguin a expressar-se i comunicar-se. És una feina d'introducció', explica Sergi Gómez, un dels responsables.
De moment, les persones que han acollit no han tingut cap trava legal pel fet que els joves són majors d'edat. És el cas de Guadalupe Sales, que explica que sempre havia volgut acollir, però que volia tenir algú que la recolzés i l'ajudés en cas de tenir alguna problemàtica. 'Amb l'Otman, per exemple, vam tenir problemes amb el menjar perquè representava un xoc cultural', explica la Montse Martínez, mentora del jove. 'És important que la comunicació flueixi, que parlin entre ells'.
Des de 'La Floresta contra fronteres', a més, animen a tothom a col·laborar, sigui amb diners o amb la implicació en alguna activitat o iniciativa, i a que es creïn més grups arreu de Catalunya. L'estigma i els prejudicis que envolten els menors estrangers, però, a vegades ho dificulta. 'En una reunió que vam tenir amb un grup de Barcelona ens van explicar que a la ciutat només hi havia una persona acollida', diu Guadalupe Sales. Tot i això, l'entitat florestana té actiu un correu electrònic, laflorestacontrafronteres@gmail.com, per totes aquelles persones que es vulguin implicar d'alguna manera i ajudar joves com l'Abdel. 'Al Marroc t'hi pots passar tota la vida al carrer. Ara tinc una nova família i estic molt content'.
DECLARACIONS
Tall Montse Martínez
No som una ONG ni tenim ajuts de cap mena, fem el paper que creiem hauria de fer l'administració. Va començar de manera natural i així seguim, tenim tres nois acollits