Edgar Nebot (Bombers): 'Algun dia Collserola cremarà; conscienciem-nos'

El membre del GRAF alerta que cal una gestió forestal eficient per evitar incendis que superin la capacitat d'extinció dels Bombers


  • Comparteix:

Edgar Nebot / Foto: Cugat Mèdia

Edgar Nebot / Foto: Cugat Mèdia

La combinació entre una gran quantitat de branques i fulles seques i una atmosfera calenta pot provocar incendis tan intensos que ni tan sols una actuació instantània dels Bombers pot aturar. Aquesta 'tempesta perfecta' del foc es produeix només en un 2% dels focs i en unes circumstàncies concretes, per tant una bona prevenció tant forestal com d'accés al bosc poden reduir considerablement el risc. El bomber del GRAF Edgar Nebot ha explicat el funcionament dels incendis i les mesures que cal prendre en una entrevista al 'Sant Cugat a fons'.

ESCOLTA-HO

De grans incendis a Collserola fa molts anys que no n'hi ha. Però, n'hi pot haver en qualsevol moment?
No, grans incendis només poden haver-hi si es donen unes certes condicions. Aquestes condicions, per sort, no es donen habitualment. El que sí que el canvi climàtic està augmentant els dies que ens podem trobar aquestes condicions de viure incendis de gran intensitat, que Bombers no podem contenir i, per tant, tinguin una estirada cap a dins d'un massís forestal com pot ser Collserola. Per tant, cal estar atents, ser-ne conscients, i prendre totes aquelles mesures de conscienciació i prevenció que calguin.

Hem viscut aquests mesos a l'hemisferi sud escenes dramàtiques a Austràlia en incendis que devoraven grans extensions de terreny. Això podria arribar a passar a Collserola en unes condicions perfectes perquè es produís?
Sí, clar que pot arribar a passar. Al final, el foc, l'incendi forestal, no deixa de ser la suma d'uns factors que es donen en un territori i quan s'ajunten en una combinació dramàtica, pots tenir un episodi greu. Ha passat a Austràlia, a la zona de Xile, a la zona de l'Amazones de Bolívia, a Sud-àfrica, a Portugal, que ho tenim més a prop, va passar a Grècia i l'estiu passat a la Torre de l'Espanyol, a les terres de l'Ebre. El canvi climàtic ens està canviant l'escena, i nosaltres com a actors que fem l'obre de teatre n'hem de ser conscients i segurament haurem de canviar algunes pautes, alguns guions per adaptar-nos a aquesta nova realitat.

Quines són aquestes condicions que poden provocar, per exemple, un incendi com el de la Torre de l'Espanyol. Què és el que fa falta? Quins són els ingredients?
Per tenir un incendi gros, d'aquests que ens ha fet saltar l'alarma quan hi ha hagut el titular: 'Collserola pot cremar en tantes hores'. És bo que se'n parli. Com a societat se'ns ha d'informar i explicar les coses perquè ja som adults i podem pensar, i per tant és bo conèixer la realitat en la qual estem.

Perquè es doni un incendi d'aquestes condicions, primer hem de tenir molta càrrega de combustible, és a dir, boscos densos i amb molts matolls i arbres. La segona condició és que aquesta matèria per cremar estigui disponible per cremar. Ara, després de la llevantada que vam tenir ja fa unes quantes setmanes, els arbres estan humits. Quan un arbre està en sequera i no té humitat a les fulles, els boscos cremen més fàcilment.

I la tercera condició per tenir aquests comportaments com el d'Austràlia, és que la meteorologia que afecta en aquell incendi sigui una atmosfera calenta i inestable, ja que això permet el creixement dels fenòmens convectius. Quan això es dóna en un incendi, aquell fum i aquella calor que es desprèn, pot pujar molt amunt i s'acaba produint una tempesta de foc.

Però tempesta de foc què vol dir, què cau?
Cau aire fred. I en aquest cas quan cau l'aire fred que pesa més que el calent genera vents forts pel que fa a superfície. En superfície tenim l'incendi, i per tant aquest s'obre i corre com si el perseguís una tramuntanada o una mestralada de més de 100 km/h. L'incendi és capaç de cremar molta llenya a la vegada, genera una columna prou potent perquè arribi molt amunt, al nivell de l'estratosfera. A partir d'aquí, quan es produeixen aquests processos de refredament sobtat, l'aire cau i expandeix el foc.

Per tant, pot haver-hi una tempesta de foc quan es compleixen els factors que hem dit abans.
A Collserola li pot passar? Collserola té llenya, algun dia patirà una forta sequera, i quan es doni aquesta situació, es podrien donar aquests comportaments, ja que el canvi climàtic està fent que cada any que passa, hi ha més dies amb aquesta atmosfera que pot donar processos convectius. Evidentment és un toc d'alerta, i nosaltres com a bombers creiem que la nostra societat ha de ser conscient dels riscos en els quals està per poder prendre mesures de prevenció.

Que es pot fer, però?
És senzill. Si el que volem és evitar tenir aquesta conseqüència de les tempestes de foc, o hi ha menys llenya, o la llenya no ha d'estar seca tota a la vegada. Això seria una conseqüència de fer gestió de territori, gestió forestal i d'aprofitar els recursos que ens donen els boscos per intentar tenir menys llenya disponible en un mateix moment. Això es pot aconseguir tenint boscos adults, és a dir, tenir pocs arbres però molt grossos.

Amb això vull dir que hem d'intentar tenir boscos més o menys densos, que facin ombra i que siguin bonics de passejar, però hem de tenir menys arbres i més grossos, ja que quan arribi la sequera hi haurà menys llenya disponible. Així, els arbres podran repartir-se millor l'aigua i patiran menys. Aquests aspectes serien en l'àmbit del sector forestal, l'economia rural i saber aprofitar els recursos que tenim a quilòmetre 0.

Per altra banda, com a ciutadans, hem de ser conscients que si vivim a dins o a tocar del bosc, pot ser que en algun moment s'ajuntin aquests factors. Aleshores, s'ha de tenir la tranquil·litat que vivim en un lloc segur i que la nostra casa té uns mínims de protecció. Ens agrada parlar de l'autoprotecció, és a dir, cadascú ha de ser conscient dels riscos en què vivim i ha de tenir endreçat el seu entorn. Perquè si en algun moment les autoritats ens diuen: 'tanqueu-vos a casa', s'ha de tenir un mínim de mesures d'autoprotecció, i aquestes les podem fer cadascun de nosaltres.

Entenc que això es podria produir però sovint també s'ha parlat d'aquest abandonament del medi natural per part de la població. La gent ja no treballa al bosc, ja no manté els camps perquè no és rendible, l'agricultura perd extensió... Ara mateix Collserola és pràcticament un parc recreatiu.
Gran part de l'anella verda de l'àrea metropolitana es troba en aquestes condicions, sí. No és només Collserola, és la Conreria, el Corredor, el Mont Negre, el Montseny, Sant Llorenç, el Garraf... Són sistemes forestals en els quals hi ha una alta pressió de visitants i on segons quines pràctiques d'aprofitament forestal o agrícola no són compreses o inclòs són criticades entre aquests visitants que són majoritàriament urbans.

Aleshores com a societat, pel que fa a educació i valors, se'ns ha ensenyat que els boscos són importants, però la qüestió és l'estat en què tenim els nostres boscos. La majoria són joves aparentment i el gran problema és que hem deixat de gestionar-los, els hem abandonat d'alguna manera. A més, el canvi climàtic també els afecta. El fet de tenir més dies de calor, fa que la planta creixi més i per tant demandi més nutrients i aigua.

Precisament ho vam parlar amb un investigador del CREAF fa pocs dies ens deia que estem vivint primaveres més verdes, cosa que implica estius més secs. Perquè les plantes consumeixen més aigua durant la primavera, però després queda menys aigua durant l'estiu.
Sí, al final, com molt bé sap la nostra comunitat científica, les plantes són éssers vius i viuen del que tenen a l'entorn. Quan les plantes després de l'hivern s'activen i troben aigua, fan creixements. Aquests teixits vius que han crescut, a l'estiu, l'aturada en les pluges i la calor fa que perdin molta aigua, i aleshores tindran dificultats per mantenir tota la fulla verda que han fet. Aleshores, les plantes assequen branques o fulles i això fa que es desprenguin d'aquest teixit viu que han generat a la primavera gràcies a l'aigua. Això genera molta llenya seca que és el precursor del fet que els incendis siguin ràpids.

I això és un factor per tenir un incendi forestal dels que ens preocupen cal tenir molta llenya. Amb molta fulla petita, aquesta fusta estarà disponible per cremar. Per tant, hiverns i primaveres humides vol dir focs ràpids a l'estiu.

El catedràtic d'Arquitectura de Computadors i Sistemes Operatius Tomàs Margalef ens explicava que a Collserola és difícil que hi hagi grans incendis perquè és relativament fàcil detectar i reaccionar. Això és cert o alguna cosa ens podria complicar la situació?
És cert en la majoria d'incendis, els que no superin la nostra capacitat d'extinció. Si el detectem ràpidament, podem arribar amb el camió de Bombers i l'apaguem. Això són la majoria. Però no són els que ens preocupen. Els incendis que tenen un comportament en el qual, encara que el primer camió hi arribi molt ràpidament es trobarà amb unes flames que amb la mànega que portem, per una qüestió d'intensitat, no el podran apagar.

Encara que hi hagi tres camions que hagin arribat molt de pressa no el podran apagar perquè l'incendi tindrà molta llenya disponible per cremar a la vegada. Són menys d'un 2% dels focs que tenim a l'any, però provoquen la majoria de superfície cremada. Manifesten un comportament per sobre de la capacitat de control dels serveis d'extinció.

No és un tema de més recursos o més camins, és de límit físic que una persona pot aguantar per evitar cremades de segon grau a la pell, encara que vagi equipat. La comunitat internacional de Bombers ha assumit aquest límit i l'única manera de no arribar-hi és que hi hagi menys llenya i que no estigui disponible per cremar. Per tant, en aquests grans incendis, la resposta ha de ser de gestió forestal i del territori, no la clàssica de ser ràpids i contundents al principi.

Podem dir que els grans incendis, quan ja s'han produït, són pràcticament inapagables?
Un gran incendi es defineix no per la seva dimensió sinó pel seu comportament, si està dins o fora de la seva capacitat d'extinció. Un foc de petites dimensions, com comencen tots, pot tenir un comportament de gran incendi perquè ja supera la capacitat d'extinció.

No ens quedem gaire tranquils.
Hem d'estar tranquils perquè coneixem l'escena, quan es pot produir això i tenim un sistema de Protecció Civil que funciona. El que sí que hem de fer tots l'exercici de si com a individus fem els deures, de si tenim la casa autoprotegida i som conscients del risc en el qual estem. Això és un exercici que ha de fer la ciutadania. L'administració pública fa les seves tasques amb agricultura, amb territori... Estem a sobre d'això, però és cert que els titulars que Collserola pot cremar en sis o set hores són reals. Pot passar durant molt pocs dies i serem capaços de preparar-nos i alertar.

Ara bé, no ens esperem a l'últim dia a fer els deures, posem-nos a treballar ja tant com a administració com conscienciant els ciutadans que viuen en entorns forestals que també tenen una part de responsabilitat. Ens haurem d'acostumar a estar atents a les condicions atmosfèriques i que les possibilitats d'incendi hauran de mirar-se com a rutina abans d'anar al bosc com mirem les de neu per anar a esquiar.

És evident que vivim en un entorn canviant, els riscos també ho estan fent i com a ciutadans hem d'adaptar-nos-hi. Ser-ne conscients és el primer pas i de la mateixa manera que quan vaig a la platja miro si hi ha meduses o no, si vull anar a fer una excursió per la zona mediterrània, hauria de mirar quin és el nivell de risc aquell dia per saber si puc entrar dins, encara que no l'hagin tancat. Per tant, és possible que hi hagi dies que quan es digui que cal tancar aquests massissos, la gent entengui que això es fa per evitar riscos per les persones que hi ha.

També cal ser conscient del lloc on es viu. Tothom que visqui en un entorn forestal, sigui a Collserola, al Montsec o on sigui, n'ha de ser conscient. Som una societat adulta, que té fonts d'informació, les pot contrastar i no s'hi val dir allò d''ai, això no ho sabia'.

Es tancarà algun dia Collserola?
Sí, sí que passarà algun dia. És viable tancar un massís si no hi ha un acord i un consens per part de la gent que el freqüenta? No. Els primers responsables de saber que no hi hem d'anar som nosaltres. Si no fem cas de l'administració pública, el problema no és dels serveis d'emergència, el problema és que algú no fa cas. Sóc partidari d'escarmentar els qui no ho facin, perquè això serveix com a exemple. Algun dia, Collserola cremarà. Esperem que ho faci un dia on no hi hagi una alineació de factors perfecta i que ningú prengui mal. Però, conscienciem-nos. Collserola és un bosc mediterrani i ha d'aprendre a conviure amb el foc. Depèn de nosaltres.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.