Videojocs per entrenar el cervell i prevenir la demència

Un investigador santcugatenc treballa en desxifrar els efectes que tenen jocs interactius sobre les capacitats cognitives


  • Comparteix:

Diego Redolar / Foto: Cugat Mèdia

Diego Redolar / Foto: Cugat Mèdia

Els videojocs, especialment els d'acció, contribueixen a millorar les funcions cognitives com l'atenció, capacitat de reacció, percepció, habilitats multitasca i memòria de treball. Un entreteniment, però, que té els seus riscos i que cal saber utilitzar per evitar addicions. El professor santcugatenc de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Diego Redolar, conductor d'un dels pocs estudis de l'estat al voltant d'aquests efectes, ha detallat els avenços que s'han fet fins ara en aquest camp a la secció de ciència i tecnologia que Cugat Mèdia produeix per a la Xarxa, 'El Pou'.

ESCOLTA-HO

La relació dels videojocs amb el cervell no s'ha explorat encara en profunditat en l'àmbit de la neurociència, en part per la dificultat de conduir estudis fiables que permetin extreure conclusions tancades. Redolar explica que aquest fet també ha afectat, per exemple, al cinema, on tampoc s'ha fet un estudi a fons sobre les conseqüències sobre el cervell. 'Hi ha tantes variables que poden influir i fa complicat portar-ho a terme', ha explicat.

No ha estat fins als últims anys que s'han començat a fer estudis en aquest àmbit, que van començar intentant saber si els videojocs tenien efectes sobre les capacitats cognitives. Uns primers treballs que van certificar que jugar a títols d'acció potencia l'atenció, la memòria espacial i altres capacitats com la percepció. Més endavant, també s'ha vist el potencial dels videojocs per ajudar a infants amb TDAH i autisme o persones amb demència i Alzheimer, ja que també ajuda a l'envelliment actiu del cervell.

No es tracta de videojocs específics, de fet, diversos estudis han demostrat que els títols comercials són molt més efectius que els dissenyats específicament per l'entrenament cognitiu, com ara els populars 'Brain Training'. Al principi, explica Redolar, la creença era la contrària, però finalment les dades han demostrat que aquests videojocs 'no funcionaven' i que tenen efectes imperceptibles comparats amb altres, especialment en els que el jugador s'ha de moure en un entorn canviant. També ha explicat que els efectes sobre els individus són més pronunciats quan han estat exposats als videojocs abans dels 14 anys.

L'equip del santcugatenc treballa ara en un estudi per comprovar si jugar a videojocs i les tècniques d'estimulació cerebral no invasiva tenen algun tipus de sinergia. L'objectiu final, poder mesurar sense tècniques agressives la reacció del cervell quan s'està jugant a videojocs.

Els riscos
No tot són llums, però, als videojocs. Jugar activa al cervell regions similars a les que activen les drogues i poden generar una addicció que, de fet, ja ha estat inclosa al manual de l'Associació Americana de Psiquiatria. L'anomenat Trastorn d'Addicció al Joc per Internet té dues branques, la dels videojocs i la de les apostes en línia, i cal prevenir i regular l'ús que se'n fa, especialment per part dels més joves, que s'han incorporat al joc en línia de manera massiva els últims anys.


Tall incrustat: Diego Redolar

És un camp que té molt calat, molt d'interès social, però que des de l'àmbit de la neurociència s'ha treballat poc perquè és un tema arriscat, difícil de portar al laboratori. Es donen situacions que fan que es decantin cap altres àmbits.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.