Àlex Florensa (Eines): 'D'aquesta pandèmia en sortiran moltes addiccions'

El director del centre d'addiccions assenyala que el confinament ha fet aflorar situacions que al dia a dia no s'apreciaven


  • Comparteix:

Àlex Florensa / Foto: Cedida

Àlex Florensa / Foto: Cedida

La convivència sobtada ha fet pujar a la superfície problemes que el dia a dia mantenia enterrats, com les addiccions. Tant persones que s'han adonat que tenien un problema com familiars i amics, que han apreciat de prop conductes de risc o consum de substàncies que fins ara no havien detectat han fet que l'Associació Eines, dedicada al tractament d'addiccions, hagi rebut més consultes de l'habitual. El seu director, Àlex Florensa, n'ha parlat al 'Sant Cugat a fons'.

ESCOLTA-HO

Què ha canviat amb el confinament?
Han canviat coses, com per exemple l'atenció per videconferència. Ha canviat la manera de comunicar-se, jo ja ho feia servir abans. És una nova manera de fer teràpies. Per un altre cantó, s'ha demostrat que la gent que ha seguit amb el centre de dia i el tractament i ha lluitat per la seva malaltia se n'està sortint. Fins i tot s'han enfortit perquè s'han adonat que han afrontat una situació que abans haurien afrontant consumint. Per una part ha estat molt positiu, però els qui no han vingut, han recaigut.

Què ha fet que hi hagi hagut pacients que no hagin pogut seguir el tractament?
Quan passen coses com aquesta pandèmia, que no havien passat mai, es crea una por generalitzada. Ens quedem a casa, ens posem mascaretes, comencem a mirar les notícies, mor gent... Però m'he de quedar amb una malaltia. I què feia abans d'estar en tractament? Consumia a casa.

Això significa que ara aquesta persona ha deixat el centre de dia o el centre d'ingrés i torna a casa i tornen els hàbits d'abans. Això implica que comences a beure alcohol, prendre pastilles i fer coses que no has de fer i has de tornar a començar de zero. Hi ha hagut les dues cares, per tant. El que s'ha vist és que de la pandèmia en sortiran moltes addiccions. Gent que no ho era o que se n'adonarà, que ho és. Això m'està passant perquè m'estic trobant moltes visites que han arribat a aquesta conclusió.

Ha crescut la gent que se n'adona que té un problema?
Jo no et diria molta gent. El que era addicte, ja ho sabia. Som malalts, no ximples. Si acceptem que tenim una malaltia, ho haurem de solucionar i costa molt. Em trobo en casos on, per exemple, em ve algú i em diu que ha vist que la seva parella se'n va a beure al lavabo, que s'amaga les ampolles. O que pren moltes pastilles. Totes aquestes coses, no es veien al dia a dia. Surts de casa a una hora i tornes a una altra, et veus el dissabte i el diumenge i una estona. Ja trobes la manera de passar el mínim de temps possible, si ets un addicte, amb la família. Quan passa una situació així, has de conviure de veritat i te n'adones de moltes coses.

Heu rebut més consultes de l'habitual?
Sí, sobretot de persones que ens pregunten què han de fer si detecten un cas al seu entorn. Com li pot dir a aquesta persona que té un problema, com podem ajudar-lo a acceptar-ho... Moltes consultes, no d'ingrés, però sí d'informació. També s'ha donat el cas de persones que s'adonen que tenen aquest problema i em pregunten què cal fer.

Quanta gent atén Eines?
Ara mateix, de centre de dia, unes 20 persones. És un centre petit, prefereixo atendre poca gent i fer-ho intensament. A distància podem atendre més gent, tinc professionals al centre que també em cobreixen mentre faig altres consultes i així puc atendre força gent. En setmana de consultes noves, unes set o vuit trucades de persones que m'expliquen el seu cas, per telèfon els dono unes indicacions i els emplaço a una primera visita més profunda. A partir d'aquí, dues o tres persones fan el pas.

Deixar de consumir és una cosa extremadament dura i d'una renúncia brutal. Són quatre anys de tractament i els primers dos són molt intensos, per exemple, no pots tornar a bars ni a restaurants ni tornar a beure mai més. Quan et ve de nou, tothom necessita, a no ser que l'estigui fent de l'alçada d'un campanar, donar una nova oportunitat quan se n'adonen que no ha estat un mal moment, que és una malaltia i que sempre va a més.

Deu haver-hi gent que et truca periòdicament fins que aconsegueixen venir.
T'explicaré una anècdota. Durant una època, em trucaven d'un programa de ràdio nocturn, a la COPE. Teníem uns mòduls gravats i jo sortia a les 3 de la matinada parlant d'addiccions. Rebia trucades a les tres-quatre de la matinada de gent que estava completament beguda o drogada. Veien que jo me n'havia pogut sortir i em trucaven.

Em despertaven i els deia que els trucaria el dia següent. Jo els trucava a les 10 del matí i no se'n recordaven del que m'havien dit. Hi ha molta gent que, en un moment donat fan una trucada, però després es tiren enrere. Per què? Perquè deixar de consumir és molt difícil. La gent que arriba a aquest estat fa molts anys que està consumint i fa molts anys que està enganxat, és tota la seva vida. Encara que sigui fort dir-ho. A partir d'aquí, posar-te en tractament significa anar cap allò desconegut i fa por.

Una vegada passada aquesta època, ve una probable crisi econòmica. És un risc per les addiccions?
És un risc i és per això que s'ha de tenir el màxim d'informació possible i que són malalties amb les quals poden tirar cap endavant. Ara ve una època complicada i les addiccions augmenten amb els problemes. Busquem una evasió i a partir d'aquí consumim i quan acaba l'efecte, el problema encara és allà i és molt més gros. S'hi ha de posar solució.

Què podem fer nosaltres per ajudar les persones amb addiccions?
Normalment, quan algú té un càncer pensem com el podem ajudar, o quan té diabetis, però quan algú és drogoaddicte, la gent té tendència a apartar-se'n perquè fa por. És una malaltia lletja. Però és una malaltia i s'ha de donar suport a les persones. I se li ha de fer entendre que ha d'anar cap a un centre, i ens hem de posar pesats perquè la persona s'autoenganyarà pensant que ell això ho deixarà demà. I se li ha de dir que no, que porta anys consumint. I que si ho fas d'amagat, és perquè saps que estàs actuant malament, demana ajuda.

La societat ha de començar a actuar de manera diferent amb l'entorn. Ha de dir, escolta'm, tens un problema. Si jo sóc on sóc és perquè a la meva època hi va haver gent que em va parlar molt clar durant molt de temps. I això és l'important. Gràcies a això i a terapeutes i després vaig tenir la força de voluntat estic tenint una vida.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.