L'estrella de neutrons més massiva o el forat negre més lleuger mai vist?

El santcugatenc Roberto Emparan explica l'últim descobriment de LIGO i VIRGO, un objecte misteriós que posa a prova el nostre coneixement de l'univers


  • Comparteix:

Una representació del fenomen / Foto: LIGO/Caltech/MIT/R. Hurt (IPAC)

Una representació del fenomen / Foto: LIGO/Caltech/MIT/R. Hurt (IPAC)

Els detectors d'ones gravitacionals VIRGO i LIGO han trobat un objecte que podria ser o bé l'estrella de neutrons més massiva mai detectada o el forat negre més lleuger que s'ha observat fins ara. El misteri de moment no es pot resoldre, com ha explicat el professor santcugatenc de l'Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) Roberto Emparan, a 'El Pou', ja que no s'ha pogut captar amb cap altra eina d'observació astronòmica.

Escolta-ho

Aquests dos tipus d'objecte es formen quan una estrella esgota el seu combustible nuclear i explota en una supernova. Segons la massa, es converteix en una estrella de neutrons, si és menys massiva, o en un forat negre, si ho és més. Hi ha, però una zona grisa, entre les 2,5 i les 5 masses solars, que els científics consideren massa petites per un forat negre i massa gran per una estrella de neutrons. És el primer objecte, ha explicat Emparan, que es detecta en aquest rang de masses i descobriments d'aquest tipus permetran traçar la frontera entre aquests dos fenomens, fins ara desconeguda.

Aquest objecte es va trobar l'estiu de l'any passat, però s'ha anunciat ara, a partir de les ones generades per la seva fusió amb un forat negre molt massiu, de 25 masses solars, fa uns 800 milions d'anys. El fenomen no ha pogut ser captat amb cap altre sistema de detecció, fet que demostra que aquestes ones, predites per Einstein a principis del segle XIX però que no s'havien pogut detectar fins ara, permeten observar una part de l'univers estava fora de les nostres capacitats.

Es tracta d'una observació molt singular. 'Hi ha deteccions de col·lisions de manera rutinària, gairebé cada setmana, però aquesta és diferent a la resta', assenyala. A més, aquest xoc és especialment interessant perquè és una col·lisió assimètrica, un dels objectes és molt més massiu que l'altre, i 'encaixen molt bé' amb la teoria de la gravetat d'Einstein. Tot plegat en un moment dolç de l'investigació de l'espai gràcies als avenços en sistemes de detecció que, com ha explicat Emparan, 'fan veure que l'univers no és ben bé com el vam estudiar de petits'.

Roberto Emparan

En la majoria de successos anteriors els objectes eren similars, però ara tenim una col·lisió molt asimètrica i l'objecte petit no sabem ben bé què és. I sigui el que sigui és diferent al que hem vist fins ara.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.