López Codina (UPC): 'Les dades de Sant Cugat són sorprenents però es poden descontrolar amb molta facilitat'

L'investigador del Grup de Recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC valora les dades de covid de la ciutat

Daniel López Codina, investigador del Grup de Recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC / Foto: Cedida

Societat

Publicat el 20/oct/20 per Albert Solé

Com és possible que a Catalunya el risc de rebrot de la Covid-19 sigui de 466 punts, al Vallès Occidental sigui de 358, i a Sant Cugat 'només' de 66? Ja fa dues setmanes que mentre les dades generals només fan que enfilar-se, les de la ciutat han caigut en picat des del 3 d'octubre, el dia que vam tocar sostre. Cugat Mèdia ha buscat una explicació al Grup de Recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya que estan seguint l'evolució de la pandèmia des del primer cas a la Xina, i que fa informes per a la Unió Europea i per a la Conselleria de Salut de la Generalitat. Un dels investigadors, Daniel López Codina, ens ha atès i ha destacat que pot ser un tema circumstancial, però que tenim un tresor i hem de cuidar-lo seguint les mateixes indicacions que a tota Catalunya.

Escolta-ho

Als santcugatencs ens sorprèn que les dades de covid a la ciutat, a diferència de les generals de Catalunya, s'han reduït dràsticament des de fa dues setmanes. Com hem d'interpretar que ara com ara el risc de rebrot sigui tan baix?
El primer que cal dir és que no estem en un món aïllat. Les dades de Sant Cugat són sorprenents, s'ha de reconèixer, però heu de tenir molt present que el que avui està molt controlat, es pot descontrolar amb molta facilitat. Hem de ser prudents amb la perspectiva. No cantaria victòria. El que sí que és veritat és que la pandèmia sí que hi entén de classes de socials, aquesta és una realitat, i en un barri dels entorns de Barcelona amb molta densitat de població les coses poden ser molt complicades perquè la gent té un tipus de feina i d'habitatges. Mentre que en altres entorns com Sant Cugat, que no vol dir que tothom sigui de classe alta, però les condicions de vida mitjanes són diferents de la d'altres barris.

Cert, però tot just el 3 d'octubre el risc de rebrot estava a 353, per sobre del pitjor moment del mes de març. Com hem d'interpretar aquesta baixada, és circumstancial?
En una població d'uns 90.000 habitants podem tenir variacions ràpides, no és com en el global de l'àrea metropolitana. Cal agafar les dades amb molta felicitat i mantenir les mateixes mesures que a tot Catalunya, perquè com és evident, la mobilitat de la gent de Sant Cugat és alta, i el que aquesta setmana està molt bé, d'aquí a 15 dies pot estar molt malament. No hem acabat res, tenim molts mesos de treball encara.

En una ciutat de 90.000 habitants hem de fixar-nos en les mateixes dades que a la resta de Catalunya, com el risc de rebrot i l'RT?
En les poblacions petites no, però amb 90.000 habitants els valors ja són prou significatius i reflecteixen la situació epidemiològica de la ciutat. En poblacions de 2.000 o 3.000 habitants, l'important són el nombre de casos, però a Sant Cugat els índexs ja són significatius.

Com que Sant Cugat està dins l'àrea metropolitana, el fet que siguem un petit oasi, hem de seguir igual per protegir aquest petit oasi.
Exacte, i de fet ho hem vist, no en ciutats, sinó amb països sencers. Països que havien estat molt bé, en aquesta segona onada de l'epidèmia, han caigut també. No hi ha res salvat. Quan tens un nivell baix, l'important és mantenir-lo. Mantenir un nivell baix és factible, però un cop comença a créixer després és difícil aturar-lo. Això és el que ens ha passat a Catalunya. Cal aprofitar que teniu una incidència baixa i mantenir-la.