Ignasi Millet: "Gràcies a pandèmies com la de la sida, avui hem pogut donar una resposta més que ràpida a la Covid-19"

Cugat Mèdia entrevista el museòleg, actor i activista florestà, amb VIH des de fa més de 20 anys, en motiu del Dia Mundial Contra la Sida


  • Comparteix:

Ignasi Millet

Ignasi Millet

Ignasi Millet és un activista LGTBI que fa més de 20 anys que conviu amb el virus del VIH. Una malaltia, la sida, que "té etapes", ja que es tracta d'un virus "molt astut" que muta i que, malgrat que s'ha aconseguit que al nord global esdevingui crònica, encara no té cura. A més, se li suma l'estigmatització de la societat que, tot i que segons Millet ha millorat en algunes grans ciutats, encara està molt present. Cugat Mèdia entrevista amb motiu del Dia Mundial Contra la Sida, l'1 de desembre, el museòleg i actor resident a la Floresta, que explica com és viure més de dues dècades amb aquesta malaltia i la posa en el context d'una altra pandèmia, la de la Covid-19, causada per un altre virus.

Escolta-ho

Com és tenir el VIH? És difícil conviure-hi?
És una malaltia que té etapes. Vas tenint alts i baixos en funció de la medicació, de quan l'has agafat, de l'edat que tens... Quan jo el vaig agafar, moltes de les medicacions que vaig prendre tenien components amb alts graus de toxicitat. Com que el que més important era que no ens moríssim, no miraven tant els efectes temporals i permanents de la medicació. El virus ataca a altres parts del cos i amb el temps tens malalties oportunistes. No només has de mirar la càrrega viral que tens per si el virus ha mutat i si el tractament funciona. En el meu cas, ha mutat nou vegades en aquests més de 20 anys. Vaig començar prenent unes 17 pastilles diàries, ha estat complex arribar a la unidosi. És un virus molt astut i les medicacions per atacar-lo també han d'anar canviant, per això té èpoques.

Jo he fet 60 anys i arrossego quatre malalties oportunistes greus: atacs d'angoixa i de pànic, depressions cròniques... També la inflamació de la mielina, que m'ha aparegut fa poc. I lluitar contra això vol dir més medicació. També et pot atacar a òrgans concrets, a mi m'ha atacat als ossos, per exemple. Ho vaig passar molt malament, i ho continuo passant molt malament.

Com va reaccionar quan li van comunicar el diagnòstic?
Malament. T'envaeix una sensació de culpabilitat, que has fet una cosa mal feta. Fins i tot ara, la societat fa una estigmatització i és dur de portar. Encara hi ha molta gent que no ho entén, que pensa "si té això, alguna cosa haurà fet". Aquest càstig, jo que sóc pare, pel "què els he fet als meus fills".

Després de tots aquests anys, ara fa un mes o així que prenc per primera vegada una monodosi. Les notícies ara parlen de la vacuna pels que ja som seropositius, l'altre és molt costosa, perquè és un virus que muta. No és que no hi hagi interès. A Catalunya s'infecten cada any unes 600 persones, la majoria homes homosexuals entre els 18 i els 38 anys. I aquests són els que sabem. Per això s'ha fet la profilaxi preexposició (PrEP), la pastilla preventiva. Jo puc fer sexe sense protecció i, si tinc la medicació al dia, no puc transmetre de cap manera el virus a una altra persona. Però hi ha molta gent que no sap si té el virus. 600 en continuen sent moltes. A l'Àfrica moren uns 11 milions de persones, una persona amb VIH a l'Àfrica dura menys d'un any.

Amb els avenços mèdics, podem dir que s'ha convertit als països del nord en una malaltia crònica. Creu que això ha fet que la societat es relaxi més en la prevenció?
La gent es relaxa quan hi ha el canvi generacional, quan no coneixen persones que hagin mort d'això. En no veure aquest resultat final, pensen: "És una pastilla". Però aquesta pastilla et pot complicar molt la vida. Amb això és el que hem d'insistir, nosaltres i les institucions, els governs. És una malaltia que no es veu, pot haver-hi gent que el tingui i que se li diagnostiqui tard. El desconeixement o la por dels resultats encara hi és. Jo he perdut amics que deien que el virus no existia, que no hi creu i al cap de pocs mesos anaves al seu enterrament.

Amb la Covid, encara que ens sembla que hagi anat lent, està volant, perquè afecta tot el món. En canvi el VIH no afecta tota la població. Les xifres que pugen són els homosexuals entre 18 i 38 anys, les relacions heterosexuals estan per sota del 2% i les persones drogodependents també. I això és pel 'chemsex', drogues per tenir sessions de sexe llargues, festes privades que poden durar dies.

Un seropositiu li pot costar tranquil·lament a la sanitat pública entre 35.000 i 45.000 euros l'any, i si tenen la meva edat, 60.000.

I en època de pandèmia per un altre virus, el coronavirus, quina relació tenen?
Tenen una relació directa, els dos són virus. I gràcies per haver passat la pandèmia del VIH, encara que no ho sembli, els nostres hospitals, científics, laboratoris estan més preparats. Encara que sembli que això triga, això va molt ràpid. Podem tenir resultats, per exemple, d'una PCR, en hores. Quan jo vaig començar, per tenir els resultats de la prova per saber si ets seropositiu, eren més de 15 dies. Les mostres de sang s'enviaven a Califòrnia i els resultats arribaven al cap de tres mesos. Doctors com el Clotet, el Gatell, han fet que hi treballin més de 400 persones, que ara estan molt formades pel que ara necessitem. Tot ha estat molt ràpid, i la vacuna està al caure. Si li pogués comparar amb la metàfora del túnel, si amb la Sida ja veiem la llum al final perquè ja és crònica, amb la Covid es veu la resplendor, la llum ja ve cap al túnel. Va a una velocitat brutal. Tot el que s'ha aconseguit per lluitar contra el VIH s'aplica ara per lluitar contra el Sars-Cov-2. El meu pare l'acaba d'agafar, amb 90 anys, estava en una residència, i jo no sé si el tornaré a veure. Perquè és una malaltia que, a diferència de la Sida, és molt ràpida i té uns altres comportaments.

Per què creu que hi ha aquesta diferència en la velocitat i els terminis?
Perquè la Covid-19 afecta tota la societat, no un col·lectiu estigmatitzat. Aquell "alguna cosa hauran fet". Homes fent sexe entre ells, "ja els està bé, és un càstig de Déu". En canvi, ha vingut una pandèmia que arrasa amb tothom. Encara no hem arribat ni a la meitat de la gent que ha mort de Covid dels que han mort de Sida al món. Això, socialment, ens ho haurem de preguntar. I els que fumen? I els que veuen alcohol? Per què es qüestiona aquesta malaltia i no d'altres? Doncs perquè està estigmatitzada, per la culpa catòlica que et diu que això és un acte fatal. I fins i tot dins del col·lectiu mèdic.

Ja per acabar, aquesta estigmatització ha millorat en els últims 20 anys?
S'ha millorat a ciutats grans que podem comptar amb els dits d'una mà. En canvi, ha empitjorat a països com Rússia, a països musulmans... I no només això, ara reben les persones transgènere. Per què hi ha pallisses a gent transgènere? Perquè està pujant la ultradreta, que s'emmiralla en el feixisme i el nazisme i no suporta persones que pensem, actuem i vivim diferent. Jo sóc pare i avi i estic molt content de ser-ho, i els meus fills i nets contents que jo ho sigui, i no té res a veure amb com vivim la nostra llibertat sexual. Potser s'arreglarà tot el dia que ens qüestionem més coses. La societat, quan es veu amenaçada tota, reacciona així. No ajuda que hi hagi gent que pensi com Donald Trump. La societat canvia molt a poc a poc i, desafortunadament, després de les desgràcies, no abans.

Hi ha gent amb aquesta malaltia que encara viu amb una por que fa que necessitin ajuda psiquiàtrica i psicològica. L'estigmatització s'ha anat reduint, però hi ha pocs llocs on es pot viure d'una manera més o menys tranquil·la.

Que quedi molt clar el missatge. Gràcies a pandèmies com la Sida, avui hem pogut donar una resposta molt més que ràpida a pandèmies com la Covid-19. Nosaltres seguirem lluitant i d'altres se'n seguiran beneficiant. I molta gent no associarà per què teníem uns hospitals tan ben preparats. Ningú ha gestionat la gestió mèdica, sí la política: la d'"ara a casa, ara sortir, a la màscara al nas, a l'ull, o anar a peu coix...". Aquestes ximpleries tan grans han passat a tot arreu, i crec que preferiríem que ens diguessin "no sabem què està passant, però farem tot el que puguem per trobar la solució el més ràpid possible". Serien molt més honestos els polítics si ens diguessin això.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.