La mort, un tema que també s'ha de parlar amb els infants

A causa de la Covid-19 s'estan vivint moltes morts i és important saber com tractar-les amb les criatures


  • Comparteix:

Un nen abraçant la mare / Foto: Adobe Sotck

Un nen abraçant la mare / Foto: Adobe Sotck

Gairebé mai no es treu el tema de la mort en una conversa i menys si és amb infants. Tot i això, és d'especial importància que les famílies en parlin amb les criatures sobre el que significa morir i què suposa perdre una persona estimada. Ara que amb la Covid-19 s'estan vivint moltes morts, cal tenir-ho present.

Normalment, "és entre els 6 i 9 anys quan els infants comencen a entendre que la mort és un estat irreversible i que aquesta situació pot portar a la tristesa", segons explica la psicòloga del centre santcugatenc Umbilical, Marta Cabasa. 

És essencial que els familiars, sobretot els que hi viuen amb la criatura, introdueixin la mort en les converses, de forma natural. "De la mateixa manera que parlem de la vida, també hem de parlar de la mort", afirma Cabasa. A més, segons explica la psicòloga "molts nens i nenes creixen confonent la realitat i la fantasia per culpa dels dibuixos animats i les pel·lícules. Per tant, és important que a casa es parli sobre el tema". Des del centre Umbilical proposen diverses maneres de fer-ho, per exemple: quan s'està mirant en família una pel·lícula en la qual hi ha un personatge que mor, o a través del cicle de la natura amb la caiguda de les fulles dels arbres.

El moment per parlar sobre la mort
Cabasa considera que explicar la mort a un infant no és una tasca que s'hagi de fer una vegada ha mort algú proper, s'ha de fer abans i no s'ha de demorar. Ja que, tal com afirma la psicòloga, "si s'oculta què és la mort, quan la criatura pateixi alguna pèrdua li serà més complicat assumir-ho i passar el dol perquè no entendrà res".

Comunicar una mort
El moment d'explicar a un infant que algú proper ha mort, és complicat, però Cabasa recalca que és important no esperar a dir-ho al i no mentir. Ho justifica amb el fet que "els nens i nenes noten de seguida que alguna cosa va malament", afirma Marta Cabasa. Per tant, cal comunicar-ho. Des del centre Umbilical proposen que es faci de la següent manera: que siguin els pares o les mares (la família directa) o alguna persona de confiança qui ho expliqui, que es digui en un lloc conegut on la criatura se senti segura, pugui parlar i fer preguntes amb tranquil·litat. A més, també aconsellen que hi hagi contacte físic i que es comuniqui amb paraules senzilles adaptades a l'edat de l'infant sense evitar la paraula "mort". 

Sobre això, la psicòloga d'Umbilical reconeix que moltes vegades ha rebut pares i mares angoixats per si en el moment de comunicar-ho, ploren o es mostren fràgils. "No s'ha de voler ocultar la tristesa, és un sentiment normal i fins i tot la criatura es pot sentir compresa", explica Cabasa.

El procés de dol 
El dol és el procés que tots els éssers humans, inclosos els infants, inicien quan pateixen qualsevol mena de pèrdua. Cabasa ho defineix com un "reacció natural universal i necessària". Per això, tal com explica la psicòloga, "el procés de dol no necessita obligatòriament la intervenció d'un professional perquè no és cap malaltia mental, el que necessita és un acompanyament". La tasca d'acompanyar és especialment important i Cabasa aconsella que s'ha de deixar espai per preguntes i no s'ha d'evitar parlar del tema i tampoc '’ha de deixar de recordar o parlar de la persona que ha mort. 

La psicòloga Cabasa també afirma que és convenient que la criatura torni com més aviat millor a la seva rutina com anar a l'escola, a les extraescolars o jugar amb els amics, ja que ajuda a pair la situació.

Tanmateix, Marta Cabasa explica que els infants poden reaccionar de maneres molt diverses perquè cadascú ho assimila i ho passa de forma individualitzada. "Tant pot ser que després de comunicar una mort, l'infant es posi a jugar, com que deixi de menjar o no vulgui anar a l'escola", expressa Cabasa. Tot i això, aconsella a les famílies que no s'alarmin, sigui quina sigui la situació que visquin. "El que han de fer és acompanyar i si tenen dubtes o angoixes consultar a un psicòleg', explica Cabasa.

La mort en temps de Covid 
És evident que la pandèmia ha canviat moltes de les rutines, els rituals que s'acostumen a fer quan algú mor no s'han pogut celebrar. A més, la psicòloga afirma que la majoria han estat morts inesperades, per la qual cosa tot suma a què "per culpa de la Covid, el procés d'acceptació estigui sent molt més dur", confessa Cabasa. 

En aquest sentit, la psicòloga d'Umbilical aprofita per aconsellar a les famílies que no apartin els fills si sorgeix l'oportunitat de fer algun ritual com anar al tanatori o a l'enterrament. "A partir d'una certa edat, se'ls hi pot preguntar què volen fer, fer-los partícips pot ser important per a ells i els pot ajudar a entendre millor la situació", aconsella Cabasa.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.