L'aprovació del Pla Especial del Parc de Collserola ajudaria a regular-ne la massificació

El document porta un any i mig pendent de l'aprovació definitiva per part de la Generalitat


  • Comparteix:

Les restriccions han augmentat exponencialment el nombre de visites al parc / Foto: Cugat Mèdia

Les restriccions han augmentat exponencialment el nombre de visites al parc / Foto: Cugat Mèdia

El nombre de visitants del Parc Natural de Collserola gairebé s'ha duplicat en deu anys. Dels 3,5 milions de persones que el van trepitjar durant el 2010, s'ha passat a 6,5 milions el 2020. De fet, el primer cap de setmana d'obertura després del confinament, el parc va rebre més de 32.000 visitants. Les restriccions derivades de la pandèmia han incrementat exponencialment el seu ús. Un ús que, si ja era alt abans de la Covid-19, ara està a prop de la massificació. L'afluència de visitants es podria regular amb el Pla Especial de Protecció del Medi Natural (PEPNat) que, segons explica el director-gerent del parc, Marià Martí, "s'està florint, encallat en mans de la Generalitat".

El PEPNat va ser aprovat provisionalment fa un any i mig pel Consell Metropolità. Des de llavors, està pendent de l'aprovació definitiva per part de la Generalitat. El pla, segons explica Martí, posa èmfasi en la protecció de l'espai, mitjançant la creació "d'illes de tranquil·litat". Això implica que el públic no ha de poder passar per tot arreu, sinó que hi ha d'haver parcel·les protegides per a la fauna. Per aconseguir-ho s'ha dissenyat una "xarxa d'ús dinàmic" formada per 320 quilòmetres de camins i pistes, que hauria de concentrar el pas de tots els visitants, tant si es desplacen caminant, amb bicicleta, a cavall o de qualsevol altra manera. "Si volem tenir un espai natural de qualitat, la preservació dels ecosistemes ha de ser el primer. L'ús i el gaudi no poden comprometre el valor de la natura. I això està costant d'entendre", lamenta el director-gerent.

Per reduir la massificació d'alguns punts en determinades hores, com passa, per exemple, al camí de Can Borrell, d'una banda hi ha la possibilitat de regular l'ús en determinats horaris. Així, per exemple, a primera hora les bicicletes podrien tenir prioritat i, a partir de les onze, les famílies. D'altra banda, s'ha estudiat l'opció de configurar itineraris d'anada i de tornada, per evitar les aglomeracions. En tot cas, tal com comenta Martí, "això s'haurà d'abordar amb una discussió entre totes les administracions implicades, principalment els ajuntaments".

Ramats d'ovelles amb un triple objectiu

El bosc produeix, de forma natural, biomassa que, si s'acumula i s'asseca, es converteix en combustible. Això augmenta perillosament el risc d'incendis i obliga a desbrossar el bosc periòdicament. Amb ramats d'ovelles pasturant pel parc, es reduiria aquest risc sense la necessitat d'incidir al bosc amb motoserres ni talladores mecàniques, ja que les herbes i arbustos servirien d'aliment d'aquests ramats. A més, "això també permet produir carn de xai de quilòmetre zero", comenta Martí. Finalment, el fet de recuperar l'activitat ramadera de Collserola, donaria valor al territori com a parc natural, ja que la presència humana fent activitats tradicionals actua com a gestora i preservadora de l'espai.

Ara bé, per poder disposar d'aquests 500 caps, abans caldria garantir la seva seguretat. Segons explica el director-gerent, "hi ha alguns ciclistes que no respecten els ramats" i això requereix una campanya de sensibilització o algun tipus de comunicació per transmetre la importància d'aquesta activitat al parc als seus visitants. D'altra banda, els pastors també s'han trobat amb problemes amb alguns gossos que van lliures, ja que "són animals de companyia que no tenen encaix amb l'entorn natural. I per tant han d'anar lligats o correm el risc que persegueixin o ataquin les ovelles".

Existeix el perill d'incendi, però no és preocupant

Segons explica Martí, el risc d'incendi al Parc de Collserola existeix, sobretot per com està evolucionant el clima a escala planetària. La baixa humitat, els vents forts, les temperatures molt altes i el cúmul de material incinerable han donat pas a incendis tan devastadors com els de Portugal, Califòrnia, Xile o Austràlia. Al parc, però, Martí considera que "no tenim el risc d'altres indrets, perquè el territori està totalment envoltat de zones urbanes no incinerables i perquè la poca longitud del massís permet donar resposta a un possible incendi amb rapidesa". Tot i això, des del parc i amb la col·laboració dels bombers i el departament d'agricultura, s'està realitzant un estudi per instaurar perímetres de protecció prioritària i minimitzar, així, les conseqüències d'un possible incendi.


Marià Martí

El pla Especial amb el què posa molt èmfasi és amb la protecció de l'espai, amb la creació d'illes de tranquil·litat, que això és un tema sobre el que s'ha de fer molta divulgació, i això vol dir que l'ús públic no pot fluir per tot arreu. No es pot anar per tot arreu, sinó que s'ha d'utilitzar la xarxa d'ús dinàmic.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.