Francesc Torradeflot: "Les religions són eines i instruments eficients per combatre la violència"

El president d'Audir participa en el cicle 'Enraonar' aquest dijous a les set de la tarda, que s'emetrà per Cugat Mèdia


  • Comparteix:

Francesc Torradeflot participa al cicle 'Enraonar' / Foto: Cedida

Francesc Torradeflot participa al cicle 'Enraonar' / Foto: Cedida

El president de l'entitat catalana Audir, Francesc Torradeflot, serà el protagonista de la conferència 'Dret a la diversitat religiosa i conviccional i cohesió social'. La xerrada, que tindrà lloc aquest dijous 18 de març i que forma part del cicle de pensament 'Enraonar', exposarà la garantia del dret a la llibertat de pensament, consciència i religió en el marc de la ciutat. La xerrada es podrà seguir a les set de la tarda en directe per 'streaming' a Cugat.cat i també al canal de YouTube de l'Ajuntament.

Cugat Mèdia ha entrevistat Torradeflot, qui ha valorat la importància de la diversitat religiosa en una societat tan globalitzada i pluralista.

La vostra xerrada es titula 'Dret a la diversitat religiosa i conviccional i cohesió social', de què tracta concretament?
Bàsicament, la diversitat religiosa i conviccional es basa en el dret humà a l'article 18, de la declaració universal de drets humans, que consagra una mica el dret a la llibertat de pensament, consciència i religió. Aquest és un dret bàsic i fonamental i que, d'alguna manera, és vertebrador de les llibertats democràtiques en tots els estats occidentals, i la major part d'estats del planeta. El que intentem mostrar és com d'alguna manera aquesta diversitat religiosa i conviccional no només s'inspira amb els drets humans, sinó que els alimenta i els nodreix. És un recurs positiu a favor dels drets humans que es dona en qualsevol comunitat humana.

Per què considera que és important aquesta xerrada? Per què creu que és necessari que arribi a la gent?
Bé, perquè durant molts anys, sobretot aquí a l'Estat espanyol, arreu del nacionalcatolicisme es va crear un discurs crític que va confondre la necessària crítica d'una perspectiva, d'una sincretització històrica religiosa i d'un sistema ideològic com és el feixisme en la religió. En algun moment, la democràcia es va identificar en el fet que la religió quedés reduïda a l'espai privat i fos mantinguda amb la idea francesa, que contemplava que la religió s'havia de quedar a casa i que als espais públics no interessaven aquestes identitats. En canvi, la perspectiva internacional com Nacions Unides i Unesco no té aquest discurs. Plantegen una narrativa diferent que és que la diversitat religiosa i conviccional formen part de la diversitat cultural i és un patrimoni per a tota la humanitat que no s'ha de només preservar, sinó que s'ha de promoure el que pot aportar de positiu cada tradició religiosa i espiritual a la convivència, a la cohesió social, a l'espai de comunitat humana.

I vostè creu que la gent entén aquest dret a la diversitat religiosa del qual em parlava?
No, la gent no l'entén gaire, però aquest dret és fonamental, sense ell no hi hauria drets humans, així de clar. No només protegeix la llibertat de religió, sinó que la declaració universal també inclou el pensament, la consciència i, finalment, la religió, la qual va lligada amb els dos termes anteriors. És un dret de la persona i de retruc, de les comunitats religioses que estan formades per persones. I també de les no religioses, ja que aquest mateix article protegeix la llibertat de no creure en res, a tenir una convicció no religiosa. Tu pots viure amb l'altra persona encara que no estiguis d'acord amb ella, en l'àmbit profund, no en l'àmbit epidèrmic, és a dir, "jo tinc una concepció del món diferent de tu, però no he de deixar de conviure amb tu per això."

Actualment, en aquests temps, considera que és possible arribar a una cohesió social on la diversitat religiosa i conviccional siguin respectades?
No hi ha alternativa, o s'arriba o acabarem matant-nos entre nosaltres. I això no només a Sant Cugat o a Catalunya, en tot el planeta. El planeta ara està globalitzat i això vol dir que el pluralisme ja no és una cosa local, és una cosa global. Estem tots infestats, contaminats de pluralisme. I el pluralisme s'ha de gestionar a partir del respecte a la diversitat, i la diversitat quan és en tots els seus sentits inclou també la de consciència, la de pensament i la de religió. Per tant, o aprenem a viure junts els que pensem i sentim diferent, o acabarem malament, perquè l'altra alternativa és l'absolutisme, o l'autoritarisme, la submissió, l'esclavitud... La humanitat ja ha passat aquesta fase i no hauríem de tornar-hi.

I què en pensa dels grups radicals, per exemple aquells que s'identifiquen amb una religió, i a partir d'actes terroristes intenten trepitjar les altres?
Els fonamentalistes, aquells que són intolerants i creuen que la seva opció de vida ha de ser imposada als altres per la força, estan a tot arreu, no només a l'islam, també al cristianisme, al budisme, a l'hinduisme i també en el pensament laic. Això és l'antítesi de la democràcia i els drets humans, el que penso és que no és acceptable i s'ha de treballar a través de l'educació, del diàleg, de la democràcia i de les lleis per fer front aquest desafiament. Tot i això, no té solució, perquè la societat de coneixements amb la ciència i la tecnologia tan accelerades, que es basen en la innovació i la llibertat creativa, no poden funcionar en un sistema de creences autoritàries, són incompatibles. Només són compatibles amb la llibertat, i si hi ha llibertat hi ha diversitat, i si hi ha diversitat hi ha pluralisme. Per tant, tots aquests que somien que la humanitat sigui d'un color és impossible. A aquesta gent se'ls hi hauria de fer participar de la vida en comú, se'ls ha d'integrar en el sentit que la diversitat no és una amenaça, és una possibilitat d'enriquiment. A tot el món s'està treballant molt a través del diàleg interreligiós que arribi a la gent fonamentalista que vegi que la diversitat no és una amenaça, que ningú vol acabar amb ells. En principi, es pot viure en una societat democràtica i pluralista on cadascú pensi el que vulgui i a ningú se l'hagi d'imposar amb la creença de l'altre. El problema està quan tu vols imposar a l'altre el que tu creus, i no només això, vols que la llei i el sistema polític segueixi la teva creença, ideologia o convicció.

I finalment, quin impacte li agradaria que tingués la xerrada? Quina idea li agradaria que arribés a la gent que l'escolti?
La primera idea, i la més fonamental, és que les religions i les creences han estat font de conflicte, però poden ser font de solució, de cohesió, de creativitat, d'innovació i d'indagació. Això és una altra manera de veure-ho, molt més en la línia del que proposen les Nacions Unides i la UNESCO, que diuen que les tradicions religioses i conviccionals són patrimoni de tota la humanitat, no només d'aquells que les segueixen o dels que s'adhereixen al sistema de creences. La Unesco diu que són patrimoni comú, cultural, ètic, amb uns valors ètics comuns, i espiritual. Les religions són eines i instruments eficients per combatre la violència.

Aquesta cara humanista de les religions no s'ha formulat prou bé, ara, per primer cop a la història es pot formular amb diàleg, i això és el que volia transmetre. Un altre món en religions és possible, i les religions tenen un paper important i necessari i positiu de jugar en aquest nou horitzó. Un horitzó de convivència i de pau.


Tall incrustat: TALL FRANCESC BO

Per tant, o aprenem a viure junts els que pensem i sentim diferent, o acabarem malament, perquè l'altra alternativa és l'absolutisme, o l'autoritarisme, la submissió, l'esclavitud... La humanitat ja ha passat aquesta fase i no hauríem de tornar-hi.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.