Inicia sessió 
Registra't
Estel·la Pareja / Foto: ACN
El que m'agradaria és explicar de què tractem quan parlem de migracions. Normalment quan parlem de migracions ens ve al cap la idea d'un procés meditat i decidit, però no és així. De les 250 milions de persones migrants que hi ha en el món actualment, només un tant per cent molt petit representa aquestes persones que migren de manera meditada.
Es tracta de tot el contrari. Són persones que estan patint un desplaçament forçat, no hi ha una pretesa voluntarietat. Bàsicament aquestes persones han de decidir entre quedar-se al seu país i morir o marxar. És, doncs, una fugida no planificada que sorgeix per motius com conflictes armats, alta tensió o vulneració dels drets humans al país d'origen de les persones migrants. Estem parlant, també, de persones que pateixen les desigualtats estructurals presents entre nord i sud. Es tracta de vincular des del fet més macro fins al més micro.
Precisament a la conferència es parlarà de drets humans, però específicament en quins drets se centrarà vostè?
Quan parlem de drets humans és difícil diferenciar-los perquè no n'hi ha de primera o segona categoria. Tots tenen el mateix pes i són interdependents. Però sobretot m'agradaria centrar-me en el dret d'asil, perquè actualment és l'instrument jurídic que tenim per donar resposta a les conseqüències humanes de les accions i inaccions dels estats en termes de polítiques exteriors.
Considera que aquesta conferència és important per arribar a més gent? Creu que no arribeu del tot al públic?
Des de la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats ens encantaria poder arribar a tot el conjunt del poble català. Malauradament som conscients que no arribem a tots i a totes. Participar en entrevistes i iniciatives com aquesta xerrada ens ajuda, a la Comissió, per poder tenir més veu i arribar a persones que potser amb les activitats diàries que fem no hi arribaríem. Hem de continuar mantenint a les nostres convençudes perquè segueixin convençudes per la transformació i el canvi social i, a més a més, hem de poder arribar a aquelles persones que, per diverses raons, no ens coneixen tant o no estan involucrades amb nosaltres. Recordem que tothom pot fer alguna cosa. Des de l'acció i activisme més directes fins a simplement ser persones crítiques amb tot allò que ocorre.
Rebeu ajuda i facilitats per part de l'Administració catalana o us heu sentit desemparats?
Malauradament la Comissió depèn, en gran mesura, econòmicament de les subvencions de les diferents administracions. Per tant, segons en quin moment ens hem sentit més acompanyades o menys per l'Administració, també depenent de les circumstàncies econòmiques en què s'han trobat els diferents governs i consistoris. A nosaltres ens agradaria superar aquest model de subvencions, per poder tenir una massa i base social crítica que pogués generar una viabilitat independent de les ajudes de les administracions.
Us trobeu en estreta col·laboració amb Open Arms o alguna altra ONG d'aquest caire?
Per la naturalesa de la nostra feina sí que hem tingut contacte amb Open Arms. Hem tingut taules de debat, reunions, reflexions, etc. Quan Open Arms va arribar al port de Barcelona, nosaltres vam treballar amb Open Arms per proporcionar assistència jurídica a les persones migrants que van arribar. Però nosaltres treballem, sobretot, en xarxa amb asil.cat que és una plataforma d'entitats en què s'hi troben les principals entitats catalanes en temes de protecció internacional, d'asil i de persones refugiades. També treballem amb altres entitats que fan un treball d'acció comunitària en els barris on tenim dispositius d'acollida.
Quins processos porteu a terme perquè es defensin els drets de les persones migrades i refugiades?
En primer lloc, fent incidència i alçant la veu en la vulneració de drets. També incidint en l'elaboració de polítiques públiques perquè siguin inclusives i tinguin en compte la interculturalitat, entesa com el respecte a la diversitat. I especialment, acompanyant aquestes persones en la seva arribada i en el procés d'inclusió. Perquè elles mateixes són subjecte de dret actiu, i així és com les hem de reconèixer, i no pas com a persones passives.
Per tant, acompanyar-les en aquest procés de descobrir un nou país, una nova terra, descobrir com funcionen les coses aquí. Sobretot, i també, acompanyar-les quan sorgeix la vulneració potencial d'un dret per assessorar-les tècnicament i jurídicament. Però en els casos en què és molt sistemàtica la vulneració de drets, aleshores ens hi posem nosaltres per portar els casos al 'Defensor del Pueblo' o al Síndic de Greuges.
Estel·la Pareja
Parlem de persones que fugen perquè són perseguides per la seva acció professional, perquè són periodistes o perquè arran de la seva feina estan molestant a certes persones o sectors de la societat i se les sotmet a una persecució.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.