Joan Queralt: 'Des del poder, es creu que la dissidència i la desobediència civil són els fets més perillosos pel funcionament del sistema'
El catedràtic de la UB, Joan Queralt, ha visitat aquest dilluns el cicle de conferències 'Enraonar'
Societat
Publicat el 29/mar/21 per Jordi Tubella
El catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Queralt, ha posat punt final al cicle 'Enraonar'. En la conferència 'Drets Humans i procediments judicials. Perversions del sistema', ha repassat l'estat actual dels drets humans dins el sistema judicial i ha criticat el moment 'fràgil' en què es troben actualment en l'estat espanyol. La xerrada s'ha emès en directe per 'streaming' des del plató de Cugat Mèdia.
Les 10 frases més destacades de la conferència:
Estem en un moment complicat pel que fa als drets humans. Ens trobem en una situació en què les societats civils i els estats se senten molt insegurs. Als estats els fa por la dissidència. La principal lluita dels drets humans, en seu judicial, és el càstig de la dissidència i el no copsar la desigualtat.
El límit dels drets fonamentals és el codi penal. Això és mentida, perquè si fos veritat, el codi penal estaria per sobre de la constitució.
El que fa que un estat sigui plenament democràtic no és que tingui monarquia o república, sinó que tingui uns drets fonamentals reals i efectius. La resta són qüestions organitzatives.
S'està produint una mala administració dels drets perquè aquests s'utilitzen no com a límits, sinó com a obstacles.
L'Estat està preparat perquè un contingent armat extern o intern l'ataqui, per això hi ha militars i policies. En canvi, contra la persona que s'asseu al mig del carrer i diu "no passaran", l'Estat està inerme. Des del punt de vista del poder, es creu que la dissidència i la desobediència civil pacífica són els fets més perillosos pel funcionament del sistema.
La base de l'estat del dret no pot ser que sigui la unitat d'Espanya. Això no existeix al dret. És un concepte romàntic i aliè a la història.
Les presidències del Comitè dels Drets Humans són càrrecs rotatius que poden ser ocupats per països democràtics, però també per països no democràtics com Aràbia Saudita o Líbia, per exemple, i això és alertant.
Els lletrats del Congrés dels Diputats confonen el concepte d'amnistia amb el d'indult. Tots els processos d'enfrontaments greus, i el cas dels líders independentistes empresonats ha sigut sense violència, acaben amb una amnistia. Colòmbia en seria un exemple.
No pot haver-hi seguretat si no hi ha drets fonamentals, perquè la base de la inseguretat és la insatisfacció dels drets fonamentals.
Tenim un ministre de l'Interior que venia de ser jutge a l'Audiència Nacional. Grande-Marlaska té sis denúncies condemnatòries davant el Tribunal Europeu per no atendre les queixes dels processats que deien que eren torturats. Les últimes tres denúncies han caigut mentre és ministre i aquí no passa res. El dret a la tortura comprèn a investigar la tortura quan s'al·lega aquesta pràctica.