Els deportats de Sant Cugat 'tornen' a casa

Ja s'han instal·lat les sis 'Stolpersteine' en homenatge als santcugatencs deportats al camp de concentració nazi


  • Comparteix:

Sant Cugat recorda els sis santcugatencs deportats als camps de concentració nazis amb la col·locació de sis 'Stolpersteine' a les portes dels habitatges on van viure abans d'exiliar-se durant la Guerra Civil. En l'acte d'aquest dissabte s'ha fet un recorregut per les que van ser les cases de Joaquín Moya Braulio, Francisco Calventus Navarro, Lorenzo Villa Gibanel, Miquel Sánchez García, Bonaventura Bartralot Auladell i Josep Puiggrós Paloma per instal·lar les llambordes. Aquests elements contenen l'any de naixement, l'any d'exili, l'any de deportació i l'any de l'assassinat o de l'alliberament. Només Bartralot i Puiggrós van ser alliberats; la resta van morir assassinats a Gusen i Hartheim. Aquest era l'acte principal del programa-homenatge 'Stolpersteine 2021-2022', impulsat per la regidoria de Memòria Històrica de l'Ajuntament.

A l'acte d'aquest dissabte han assistit familiars d'alguns dels santcugatencs que van ser deportats entre 1940 i 1943 als camps de concentració nazis. El nebot de Joaquín Moya Braulio, Manuel Calaceit Moya, considera que és un "acte reparador" pel seu oncle, a qui defineix com una persona "de conviccions, solidària, que havia participat en el teixit associatiu de la ciutat i una persona que feia el bé". També hi eren els nebots de Francisco Calventus Navarro. Yolanda Calventus remarca que la instal·lació de les 'Stolpersteine' ajuden a "restablir el record" i donar "honorabilitat" a totes les persones que van viure "el terror" dels camps de concentració. Calventus també emfatitza que aquests actes refermen la "necessitat de recordar" tot el que va passar per "aprendre del passat".

Després de dos anys de treball, com ha explicat la regidora de Memòria Històrica, Pilar Gorina, aquest projecte s'ha fet realitat. La instal·lació de les 'Stolpersteine' s'emmarca "en els objectius de la regidoria", remarca Gorina, ja que ha sigut necessària la "recerca per saber i conèixer a fons el nostre passat" i perquè busquen la "restitució de les víctimes", principalment, "les que són del nostre municipi". La regidora de Memòria Històrica està convençuda que la ciutadania "ha de saber qui eren i que els va passar" als sis santcugatencs que van passar pel camp de Mauthausen. "És una manera de fer justícia", ha conclòs Gorina.

'Stolpersteine' significa 'llambordes per ensopegar' i són obra de l'escultor alemany Günter Demnig. Les peces, d'uns 10 cm per 10 cm, estan fetes de ciment i cobertes amb una placa de llautó daurat en què s'han gravat les dades més rellevants dels deportats. Les llambordes s'han instal·lat al carrer, davant la porta on van viure els sis veïns de Sant Cugat, abans d'exiliar-se quan va acabar la guerra civil. La col·locació d'aquestes obres és un retorn simbòlic dels santcugatencs, a casa. Per llegir la inscripció, cal inclinar-se, l'objectiu de l'artista és que, aquest gest, ja sigui un homenatge a les víctimes del nacionalsocialisme.

L'alcaldessa, Mireia Ingla, la regidora de Memòria Històrica, Pilar Gorina; el primer tinent d'alcaldia, Pere Soler; el tinent d'alcalde d'Habitatge, Francesc Duch; i els regidors Esther Madrona, Marco Simarro i José Gallardo; també han participat en la col·locació de les 'Stolpersteine'. A més, la trobada ha comptat amb una intervenció artística per part del col·lectiu Som Veïnes, en el marc del seu programa 'Les places de la memòria'.

75.000 'Stolpersteine' instal·lades a Europa
La col·locació de les 'Stolpersteine' forma part del programa Stolpersteine 2021-2022, preparat per la regidoria de Memòria Històrica i que s'allargarà fins a l'hivern del 2022, i s'emmarca dins de la celebració del 76è aniversari de l'alliberament del camp de concentració nazi de Mauthausen i compta amb el suport del Memorial Democràtic. L'historiador santcugatenc José Fernando Mota ha estat l'encarregat de fer la recerca dels santcugatencs que van ser deportats i esbrinar on van viure. Fins al moment, hi ha 75.000 llambordes instal·lades en 24 països europeus.






Tall incrustat: Manuel Calaceit Moya

Per ell i per la manera que m'han dit com era el meu oncle, considero que ha sigut un acte reparador perquè ell era una persona de conviccions, solidària que havia participat en el teixit associatiu, i era una persona que feia el bé.

Tall incrustat: Yolanda Calventus

És restablir el record, dona'ls-hi honorabilitat a aquestes persones que van viure aquest terror. Jo també veig que necessitem recordar tot això per aprendre d'aquest passat.

Tall incrustat: Pilar Gorina

La restitució de les víctimes, sobretot les que són del nostre municipi. Sentim que la ciutadania ha de saber qui eren i què els va passar, com una manera de fer justícia vers les seves persones.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.