Com ha canviat l'ensenyament de les matemàtiques?

La manera d'ensenyar matemàtiques i la concepció que en tenen els alumnes s'està modificant


  • Comparteix:

Criatures fent matemàtiques / Foto: Adobe Stock

Criatures fent matemàtiques / Foto: Adobe Stock

Més enllà de la substitució de la llibreta per un dispositiu electrònic, que no es produeix sempre, l'ensenyament de les matemàtiques és testimoni d'un canvi lent però profund basat en els quatre verbs matemàtics: resoldre problemes, argumentar, establir connexions i comunicar matemàticament. Verbs que si recordem les hores invertides en una aula repetint operacions poques vegades ressonen, o almenys no aparentment. Des de les administracions públiques, universitats i iniciatives privades que volen ser partícips de la transformació s'assenyala que la manera d'ensenyar matemàtiques i la concepció que en tenen els alumnes s'està modificant.

"Està canviant una mica aquesta visió de les matemàtiques com una cosa feixuga i avorrida i abstracta", afirma la santcugatenca Laura Morera, doctora en Didàctica de les Matemàtiques i professora de la UAB. "No és que les matemàtiques fossin així, sinó que les ensenyàvem així. Estàvem creant classes poc dinàmiques i molt matxacones on tot estava basat en la repetició, i al final és avorrit, i més per xavals espavilats a qui agrada pensar i resoldre reptes".

De continguts a continguts i dimensions
Guido Ramellini, col·laborador del Museu de les Matemàtiques de Catalunya (MMACA) de Cornellà del Llobregat, recorda com el naixement de la institució va sorgir de la voluntat de plantejar les coses de manera diferent. "Nosaltres, que anàvem a classe amb materials manipulatius, vam veure que no tirava més enllà d'uns pocs i que no tenia un desenvolupament col·lectiu".

Durant la darrera dècada, el currículum en la matèria ha anat canviant fins a centrar l'avaluació en els quatre verbs matemàtics, aterrats en dimensions o competències, més que basada en els continguts. Morera alerta de que "l'important és saber pensar i raonar" però que "no podries aprendre els processos sense tenir elements amb els què jugar" per concloure que, continguts i dimensions, són dues cares indispensables de la mateixa moneda. El canvi en el procés d'ensenyament, doncs, no passa per la superficialitat de canviar una llibreta per un dispositiu electrònic, sinó per una visió holística i evolutiva de l'aprenentatge. "La qüestió no és si tecnologia sí o no, la qüestió és quina tecnologia i per a fer què", afirma Ramellini.

Foto: Adobe Stock
Unes criatures aprenent matemàtiques, Foto: Adobe Stock


Activitats a l'aula: els docents com a guies
La metodologia aplicada a l'aula pot ser diversa i permet abordar una mateixa qüestió, com ara les sumes, des de diferents punts. "Potser un dia fem una activitat basada en material manipulatiu i construeixen físicament amb materials, un altre ho abordem a través de la conversa matemàtica guiada pel mestre i un tercer utilitzem un programa informàtic. "La gràcia és que els alumnes se n'adonin que l'activitat del tercer dia respon als mateixos processos que la del primer", declara Morera. Ella també forma part d'Innovamat, un projecte santcugatenc nascut fa quatre anys amb la voluntat d'oferir eines per plantejar les matemàtiques de manera diferent. Actualment la iniciativa ja s'ha implementat en més de 700 escoles de Catalunya, Espanya i Xile i té presència a sis centres de Sant Cugat (Pi d'en Xandri, Ciutat d'Alba, la Floresta, Institut-Escola Catalunya, Gerbert d'Orlach i Collserola).

Innovamat ofereix des d'una aplicació gamificada de pràctica fins a quaderns en paper i caixes de materials manipulatius. Morera, com Ramellini des del MMACA, destaquen el paper que tenen els docents en el procés d'aprenentatge com a guies del descobriment dels quatre verbs matemàticsi la rellevància de la motivació, formació i dels mestres.

Quatre verbs matemàtics

1. Resoldre problemes. Malgrat el que pugui semblar, no és exclusiu de les matemàtiques. Consisteix en enfrontar un repte del qual no en sabem la solució, però la busquem fent ús dels continguts disponibles evitant el bloqueig.
2. Argumentar. Des de plantejar la hipòtesi fins a trobar l'estratègia argumentada i validar-la o refutar-la en funció dels resultats. Requereix de la capacitat de detectar els errors comesos durant el procés.
3. Establir connexions. Les matemàtiques no són quelcom aïllat. Existeixen connexions tant entre les diferents branques de la disciplina (per exemple, la geometria i l'àlgebra) com fora, amb els projectes STEM per exemple o àmbits humanístics, per exemple.
4. Comunicar matemàticament. Representació amb gràfics o paraules de les idees matemàtiques i capacitat d'interpretació. No és una comunicació purament lingüística.


Tall incrustat: Laura Morera

No podies aprendre els processos sense tenir eines amb les que jugar, eines amb les que poder argumentar. Per tant, els contiguts també són molt importants. Des del departament d'Ensenyament han fet molts esforços en formar tots els mestres.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.