Pablo Navascués (tècnic Parc Natural de Collserola): "S'haurien de recuperar camps de conreu, però són un caramel urbanístic"

Cugat Mèdia fa una radiografia al Parc Natural de Collserola en el Dia Europeu dels Parcs


  • Comparteix:

Fa 60 anys una gran part del Parc Natural de Collserola eren camps de conreu. Des de fa anys, amb el Pla Agropequari del parc, un dels objectius que hi ha sobre la taula és recuperar els usos agrícoles i ramaders de la zona. L'enginyer forestal del parc Pablo Navascués, en una entrevista a Cugat Mèdia, explica que "cal protegir i fomentar els cultius que hi ha al voltant del parc perquè són els que donen diversitat i formen parc del mosaic paisatgístic". De fet, alerta que aquests espais "són un caramel urbanístic". Coincidint amb el Dia Europeu dels Parcs, Cugat Mèdia fa una radiografia de l'estat de Collserola amb Navascués.

ESCOLTA-HO

El confinament ens ha servit per valorar Collserola i ser conscients que és un espai que cal preservar?
El confinament ha fet veure a la ciutadania que conviure directament amb la natura és un luxe i alhora representa uns reptes que hem d'assolir entre tots.

Som conscients que conservar i preservar la biodiversitat és important, així com afavorir els recursos naturals i gestionar-los d'una manera sostenible. Ara bé, també és cert que en una zona com l'àrea metropolitana de Barcelona, amb més de quatre milions d'habitants, tots els espais naturals més propers a les conurbacions estan patint una pressió social molt important. Aquests espais naturals han de poder oferir lleure a la natura, però cal preservar-los.

Aquest augment de la pressió és, ara per ara, el repte més gran del parc?
El repte no és d'ara. Pràcticament des que hi ha el parc natural al mig d'una zona densament poblada ha existit. Ara bé, s'han incrementat els usos: hi ha més gent que passeja, més gent amb bicicleta i això segurament és perquè la gent té més temps lliure.

I com afecta aquest augment al parc?
S'ha de subratllar que una gran majoria respecta els diferents usos del parc i la naturalesa, però també hi ha una petita part de la població que crea conflictes d'usos. Aquests, malauradament, són els que a vegades més ens criden l'atenció. Però com et comentava, la gran majoria respecta la normativa.

Si seguim parlant de reptes, en l'últim butlletí del marc, s'explica que la frontera entre el parc i la zona urbana és el gran repte. Expliqui'ns per què és tan important.
Són un repte perquè concentren el 80% de les activitats i del lleure de la població. Són el límit entre la zona urbana i la zona agrícola o forestal. Aquí és on es concentren els riscos, ja siguin incendis, conflictes d'usos entre usuaris...

Com haurien de ser aquests espais de transició?
Seria interessant que aquestes zones de transició, sobretot les que són fora dels límits del parc, fossin zones suaus de transició entre la trama urbana i els espais protegits. Aquest és el gran repte, sobretot als vessants del Vallès. En un futur, s'haurien de desenvolupar de tal manera que el creixement respecti els connectors biològics entre les zones naturals i les ciutats.

El parc està dotat d'un Pla Agropecuari amb l'objectiu de promoure la recuperació dels usos i aprofitaments agrícoles i ramaders. Un bon exemple és el projecte Alimentem Collserola. Per què és important potenciar i recuperar aquests usos agrícoles i ramaders al parc?

És important recuperar molts dels camps que s'han abandonat. No podem oblidar que una gran part del parc fa seixanta anys eren camps de conreu. Ara mateix, els camps que es conserven són del vessant del Vallès, que són de millor qualitat i més planers. Ara bé, són un caramel urbanístic i molts d'aquests camps han anat desapareixent al llarg de les últimes dècades. Això representa un repte des del punt de vista de la conservació, no tant pel parc natural, que ja té les eines de preservació, però sí de les zones de transició entre les zones protegides i les zones urbanes.

Cal protegir i fomentar els espais de transició i els cultius que hi ha al voltant del parc perquè són els que donen diversitat de paisatges i el caràcter de mosaic a moltes zones de l'espai natural.

Precisament ara parla d'aquests camps que generen un mosaic agroforestal que trenca la continuïtat del bosc. Aquest tipus de paisatge actua de tallafoc en cas d'incendi, no és així?
Els camps de conreu representen una discontinuïtat del paisatge. El massís de Collserola té una presència molt gran de superfície arbrada i des del pla especial es vol fomentar la recuperació de camps de cultiu. Aquests camps han de ser productius, han de tenir una viabilitat econòmica per assegurar la seva persistència.

De cara a la prevenció d'incendis és important mantenir camps i espais oberts, també dins de la zona del parc. En tenim un exemple a Can Monmany, s'estan recuperant alguns camps i plantant vinyes tenint en compte criteris de prevenció d'incendis a l'hora d'escollir la ubicació d'aquests camps.

En matèria de prevenció d'incendis també es parla de la possibilitat de potenciar els ramats d'ovelles i cabre perquè redueixen el sotabosc. En tornarem a veure pasturant per Collserola?
De fet ja s'estan implementant en alguns indrets, com en aquesta zona de Valldoreix. Hi ha diversos projectes per fomentar l'ús d'ovelles i cabres per disminuir la combustibilitat del bosc i gestionar el sotabosc.

S'ha d'incidir en què les ovelles i les cabres no substituiran la necessitat que molts d'aquests treballs de prevenció d'incendis s'hauran de fer manual o mecànicament. Els animals són selectius a l'hora de menjar i no sempre assoleixen els objectius de prevenció d'incendis.

En quines condicions arriba Collserola als mesos més calorosos de l'any?
El parc hi arriba en bones condicions perquè humanament i tècnica estem preparats per afrontar l'estiu. Des del parc tenim el dispositiu de vigilància, amb el manteniment de camins i de punts d'aigua... Però és una tasca que es fa amb la col·laboració dels bombers i moltes entitats implicades.

S'ha de dir que aquest any tenim un dèficit hidrològic bastant important. Hem tingut un hivern i una primavera molts secs. Aquesta primavera segurament és de les més seques dels últims vint anys, però això pot canviar durant les pròximes setmanes. Hem d'estar a l'aguait.

Des del parc quines tasques de prevenció d'incendis es fan?
Com diu el tòpic la prevenció es fa a l'hivern. Quan comença l'estiu la tasca principal de prevenció és la vigilància i la informació.

Pel que fa als treballs de prevenció es fan tasques de manteniment de camins, de la xarxa bàsica de prevenció d'incendis i de les basses i dels dipòsits d'aigua perquè en cas d'incendi n'hi hagi de disponible. A més, tenim una xarxa de torres de vigilància que controlen que no hi hagi columnes de fum a tota la serralada.

Una de les tasques que ha guanyat molta importància els últims vint anys ha sigut la planificació i execució de les franges de prevenció d'incendis al voltant de les urbanitzacions i dels nuclis habitats dels municipis que envolten el parc.

Què han de tenir en compte les persones que viuen molt a prop de les zones més boscoses per evitar possibles incendis?
Han de mantenir les seves parcel·les en condicions segures. És a dir, no s'ha de tenir vegetació seca, s'ha de mantenir la distància de seguretat entre la façana i l'arbrat i també és molt important instal·lar tanques que no siguin inflamables al voltant dels habitatges.

Quines són les incidències més recurrents del parc?
A la zona sud, la de Barcelona, ens trobem sovint conflictes d'usos entre els usuaris. Heu de pensar que gairebé el 80% de les incidències que ens arriben són de les zones perimetrals del parc, aquest espai entre la zona urbana i el parc natural.

A la zona del Vallès ens trobem diversos tipus d'incidències, des d'abocaments de residus, a conflictes amb gossos perquè els amos no en recullen els excrements o perquè no van lligats en zones on hi ha ramats i els pastors es queixen. Sovint també tenim conflictes per l'ús dels camins i els corriols del parc.

Com ens hem d'imaginar el parc d'aquí a 20 o 30 anys?
No serà gaire diferent. 20 o 30 anys en la vida d'un bosc és un període molt curt. Espero que es vagin recuperant més camps de cultiu. Veurem una disminució progressiva de la presència del pi i una dominància de les alzines. Hi haurà una barreja d'alzina amb un sotabosc molt semblant a l'actual.

20 o 30 anys són pocs en un ecosistema forestal, però moltes de les pinedes del parc tenen entre 60 i 100 anys i d'aquí a 20 o 30 anys hauran arribat al seu final vital. Això no és bo ni dolent, senzillament és un procés natural que vindrà o bé per la manca de gestió o perquè la gestió forestal que s'afavoreix des del parc.

Però on crec que veurem més canvis serà al perímetre del parc. Si hi ha èpoques de creixement urbanístic malauradament, i em sap greu dir-ho, veurem algunes zones que actualment són terrenys agrícoles convertits en terrenys urbanitzats.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.