Héctor Salvador (Triton Submarines): "És colpidor pensar que tens quasi 11 quilòmetres d'aigua sobre el cap"

El director d'operacions de l'empresa nord-americana amb seu a Sant Cugat és el primer ciutadà espanyol que baixa a més de 6.000 metres de profunditat


Temes relacionats

James Bond i un submarí de Sant Cugat (19/jun/19)

[Fotogaleria] Un submergible amb segell Sant Cugat bat el rècord mundial d'immersió més profunda (12/jun/19)


  • Comparteix:

"És el més baix que he pogut caure". Així defineix irònicament l'experiència de submergir-se a més de 10.700 metres de profunditat l'enginyer gallec Héctor Salvador, director d'operacions de Triton Submarines, una empresa nord-americana instal·lada a Sant Cugat, a les instal·lacions de Gutmar, on s'ha fabricat, en part, l'únic submergible capaç d'arribar a totes les profunditats de la terra. Tot i que relativitza el rècord de ser el ciutadà espanyol que ha estat a més profunditat i assegura que no va passar por en el descens, Salvador sent la responsabilitat de difondre l'experiència i de fer més accessibles els oceans i les seves profunditats, un lloc encara molt desconegut per a l'ésser humà. Segons l'enginyer, "com més gent estigui enamorada dels oceans, més es protegiran i conservaran". En una entrevista a Cugat Mèdia, Héctor Salvador explica les sensacions que va tenir durant aquesta immersió, a la fossa de les Mariannes, i també repassa els projectes que Triton Submarines té a la drassana de Sant Cugat, com el submarí turístic totalment transparent per a 24 passatgers, que ja està en funcionament al Vietnam, i un nou batiscaf, també amb la cúpula transparent, que podrà baixar fins als 2.300 metres.

ESCOLTA-HO

La primera pregunta és obligada i suposo que li haurà fet molta gent. Què se sent en estar a més de 10 quilòmetres de profunditat, al lloc més profund del planeta? Com ho definiria?
En un principi estàs tan centrat en l'objectiu de la missió, que en el nostre cas era localitzar un mòdul científic de la mida d'una rentadora en un dels punts més profunds de l'oceà, que això absorbeix tota la teva atenció. Però quan vam completar la missió principal i et prens cinc minuts de pausa per adonar-te d'on ets, realment et sents molt petit. T'adones de la dimensió monumental que té el nostre oceà i és colpidor pensar que tens gairebé 11 quilòmetres d'aigua sobre el teu cap i una tona de pressió per centímetre quadrat a la càpsula.

Com va ser l'experiència? Va passar por en algun moment?
No, por no. Tot depèn de com definim la por. Per a nosaltres, la por és no saber reaccionar adequadament a un imprevist, i quan estàs a aquestes profunditats estàs molt lluny de qualsevol possibilitat de rescat i saps que si alguna cosa va malament ni tan sols te n'adonaràs, no donarà temps ni a què ho sàpigues. Llavors la por desapareix instantàniament i puc dir que va ser una de les immersions més relaxades que he fet a la meva carrera.

Com és el paisatge? Què el va sorprendre més del que va veure?
És un paisatge desolador, fins fa poc es creia que ni tan sols era possible l'existència de vida en aquest entorn i el que més em va sorprendre va ser, precisament, veure la quantitat d'organismes que estan pul·lulant per aquests fons. Els mòduls científics que van carregats amb esquer estaven envoltats per un núvol d'amfípodes que estan famolencs i desitjant que un tros de menjar arribi intacte fins al fons de l'oceà. Després, quan ens vam apropar a la zona de subducció, on la placa oceànica pacífica s'està introduint per sota de la placa continental de les Mariannes i veus molta roca basàltica que s'està arrencant per les forces tectòniques i estan completament colonitzades per anemones, meduses. És un oasi, però en unes condicions on mai no arriba la llum del sol i on la toxicitat i la pressió farien impensable la vida tal com la coneixem. Crec que és emocionant veure com la vida del nostre planeta és capaç d'adaptar-se a pràcticament qualsevol entorn.

Com pot afectar la intervenció de l'ésser humà en un ecosistema on fins fa poc no s'havia arribat?
L'objectiu dels nostres submergibles és popularitzar l'accés a l'oceà profund. Hem de tenir en compte que fins fa dos anys no hi havia un vehicle que et permetés accedir a pràcticament dos terços del nostre planeta. Crec que això és impactant, a principis del segle XXI, hem posat robots a Mart, però encara no teníem aquest vehicle. Ara, gràcies a aquest submergible, gran part del qual es va construir a Sant Cugat del Vallès, els científics tenen l'oportunitat de baixar en primera persona a qualsevol profunditat de qualsevol punt dels oceans del planeta. És la primera vegada que s'obre una porta a l'exploració de l'última frontera dels nostres oceans i jo crec que això donarà lloc a un gran nombre de descobriments científics en àmbits biològics, farmacèutics, geològics. Ens ajudarà a comprendre millor l'origen de la vida al nostre planeta i, fins a cert punt, a millorar la nostra qualitat de vida com a organismes de la Terra. Crec que serà transcendental, un abans i un després en la nostra relació amb els oceans.

Tècnicament, diuen que és més complicat submergir-se a 10.000 o 11.000 metres que arribar a la Lluna, o a Mart. Per a què ho pugui entendre tothom per què és així? I, més enllà d'això, hi ha hagut menys interès per explorar aquestes zones?
Crec que tecnològicament l'espai segueix sent més complicat, principalment perquè has de lluitar contra la gravetat, mentre que per baixar al fons dels oceans has de deixar-te enfonsar de forma controlada. Però sí que hi havia menys disponibilitat, accessibilitat. I jo crec que, precisament, és per una falta d'interès. Als anys 60-70 hi havia molt submergible tripulat, va ser l'època daurada d'aquesta indústria. I amb l'arribada de l'home a la Lluna sembla que tota l'atenció de l'exploració es va centrar en l'espai i els oceans van passar a un segon pla i pràcticament oblidats fins als últims dos anys. Per això, el 2018 hi havia 12 persones que havien caminat per la superfície de la Lluna, però només tres que havien baixat a la zona hadal dels oceans, aquella que està a més de 6.000 metres de profunditat. Això, gràcies a aquest vehicle ja ha canviat i en els últims dos anys hem baixat més de 21 científics per fer experiments en diferents disciplines, geologia, biologia. És el moment, estem tornant a agafar inèrcia i a reconnectar amb els nostres oceans.

Té previst tornar-hi?
La meva feina és fabricar submergibles i això va ser una oportunitat, un agraïment per part del nostre client, per al qui vam construir el vehicle, que per la nostra feina i suport dels últims sis anys, em va convidar a fer aquesta immersió. Ells tenen el seu propi equip de pilots i jo ara em centraré en nous projectes, com el submergible que baixarà a 2.300 metres de profunditat, que començarem a construir a la drassana de Sant Cugat el 8 de juny, que està prevista la posta de quilla. Un nou submergible construït amb tecnologia espanyola i des d'una drassana espanyola, que també obrirà la porta a un nou univers, en aquest cas un casc de pressió completament transparent, sense aquests ulls de bou petits que tenim al batiscaf de profunditat hadal que comentàvem.

Quin valor li dona a aquest rècord, de ser el primer ciutadà espanyol en baixar a aquesta profunditat?
Personalment crec que el rècord no té importància, no és el que em motiva. Crec que a nivell personal, particular, com diem a Galícia, és el més baix que he pogut caure, a partir d'aquí només m'esperen aigües menys profundes. Però també ve amb una gran responsabilitat de motivar les properes generacions, compartir l'experiència. M'encanta la frase que diu que cap nen creix somiant que vol ser un robot de gran. Al final necessites experiències humanes, que t'expliquin en primera persona com han viscut aquests entorns que fins fa un parell d'anys, com a mínim a mi em semblaven gairebé mitològics, inaccessibles. La fossa de les Mariannes era sinònim del més remot del nostre planeta i crec que ara tenim aquesta responsabilitat de difondre el missatge, d'aconseguir que hi hagi més gent enamorada dels oceans. Com més gent estigui enamorada dels oceans, més els protegiran i conservaran.

Més enllà d'aquest rècord, un dels objectius de l'empresa és apropar les profunditats dels oceans al gran públic. En quins projectes esteu treballant actualment?
El submergible turístic crec que és l'assoliment més gran de la nostra empresa, és el primer submergible construït 100% a Sant Cugat i ja està operatiu en un resort turístic a Vietnam. Ja baixa passatgers. És una plataforma que permet portar turistes a una profunditat de 100 metres cada hora, fa vuit immersions al dia, un fet que fa que t'adonis de la quantitat de gent que podrà experimentar el fons marí amb els seus propis ulls. I en família, sense necessitat d'un equip de busseig, en mànigues de camisa, podent compartir una conversa intel·ligent sobre l'experiència que estem vivint. Aquest ja es va entregar dies abans de la declaració d'estat d'alarma, que va ser un gran repte. I ara estem la construcció d'un nou submergible, però aquest ja és per a investigació científica, amb tres places fins a 2.300 metres de profunditat en una cúpula completament transparent. Esteu convidats a conèixer la nostra drassana en primera persona perquè crec que també és bo compartir amb els veïns de Sant Cugat la tecnologia que s'està creant al poble.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.