Jordi Sunyer (ISGlobal): "El 2020 va morir més gent al món per culpa de la contaminació que per culpa del virus"

L'investigador santcugatenc repassa en una entrevista a Cugat Mèdia els efectes de la contaminació sobre la salut


  • Comparteix:

La contaminació ha matat més persones aquest 2020 al món que la Covid-19. És la primera causa de mort per culpa dels factors ambientals i, a més, provoca malalties no només en persones grans sinó també infants, que s'arrosseguen durant anys. Amb aquestes dades impactants, l'investigador santcugatenc Jordi Sunyer, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública i cap del Programa de Salut Infantil de l'Institut de Salut Global de Barcelona, vol conscienciar encara més la població sobre el canvi "inevitable" que hem de fer per millorar la qualitat de l'aire. I és que la contaminació, a més de problemes de l'aparell respiratori, com per exemple l'asma, també està vinculada amb malalties cardiovasculars, com l'infart de miocardi i l'ictus, a més de càncers de pulmó i, fins i tot, malalties neurològiques, com l'Alzheimer i l'esclerosi en plaques. Sunyer repassa en una entrevista a Cugat Mèdia aquests efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut, i també quines mesures s'haurien d'aplicar per revertir-la, en el marc del Dia Mundial del Medi Ambient, aquest 5 de juny.

Quins efectes té la contaminació ambiental sobre la salut? Podem afirmar que la contaminació mata?
El 2017 l'OMS va dir que la primera causa de mort per riscos ambientals era la contaminació atmosfèrica. I això és fruit de molts anys de recerca. La contaminació afecta el nostre cos no només per l'aparell respiratori, sinó que sobretot per l'aparell cardiovascular. Els majors efectes de la contaminació són sobre l'infart de miocardi i sobre l'ictus. I els darrers anys hem sabut que la contaminació també és origen de problemes reproductius durant l'embaràs, de retards en el desenvolupament dels infants. Per tant, té un impacte més enllà de la gent gran i de malalties cròniques i severes, si no també de problemes que s'arrosseguen al llarg de tota la vida.

Per concretar, quins són els efectes en els infants? Quines patologies van associades a la contaminació?
Històricament, tenim molts estudis sobre els efectes en l'aparell respiratori. És superconegut i demostradíssim que la contaminació pot agreujar o provocar atacs d'asma a nens que ho pateixen. Però també sabem que la contaminació pot ser origen de l'asma. I més enllà de l'aparell respiratori, hem descobert els darrers anys que tot el que té a veure amb el cervell, problemes d'origen mental i conductual, poden tenir també una certa relació amb la contaminació atmosfèrica. Són malalties multicausals, però la contaminació és un contribuent important.

Han sorgit o poden sorgir noves patologies o problemes de salut per l'augment de la contaminació?
Per exemple, sabem que l'Alzheimer és una malaltia que va en augment i sempre l'hem relacionat amb l'envelliment de la població. Cada vegada tenim més dades que diuen que no és suficient l'envelliment de la població i que el fet de conviure tota la vida amb atmosferes que pensàvem que eren netes, però són contaminades, que no ho veiem, pot ser una explicació per a aquest augment. I qui diu l'Alzheimer, diu altres malalties que mai havíem pensat que poguessin tenir una certa relació amb la contaminació atmosfèrica. Per exemple, malalties neurològiques com l'esclerosi en plaques, una malaltia de la qual en desconeixem les causes, hi ha estudis que més enllà de factors com l'estrès o algunes infeccions víriques, també vinculen la contaminació. Cada vegada anem descobrint que l'efecte de la contaminació és multisistèmic, afecta molts òrgans del nostre cos.

Anem tard?
Evidentment. La contaminació ha produït càncers de pulmó que han matat gent. Ha produït infarts de miocardi o ictus que han matat gent, que ja no hi són. Per a tota aquesta gent, anem tard. Hem d'entendre, i això no és per disminuir la importància de la pandèmia, que l'any 2020 va morir més gent per culpa de la contaminació al món que per culpa del virus. Evidentment, la pandèmia és molt més important per tots els efectes que ha tingut econòmics, socials, i tots els seus efectes indirectes. Però s'ha de posar de relleu i donar una comparativa, un indicador de la importància de la contaminació atmosfèrica. La qualitat de l'aire, malgrat que no ho veiem, no és la que el nostre cos mereix. Per arribar al nostre màxim esplendor i desenvolupament saludable necessitaríem viure en ciutats amb un aire molt més net. I això tornarà a passar el 2021 amb molta probabilitat, hi haurà més milions de persones que moren per culpa de la contaminació que pel virus.

Per què creu que el canvi important no s'ha fet del tot encara? Són qüestions culturals, polítiques, econòmiques...?
És un problema complex. Per una banda, tenim l'experiència de moltíssimes ciutats europees que han fet el canvi des de fa anys i ara estan aconseguint resultats. És evident que fem tard. Ara suposo que parlarem d'aquesta mesura que acaba d'aplicar Sant Cugat, la Zona de Baixes Emissions. Londres fa 16 anys que té una Zona de Baixes Emissions. Per tant ha tingut 16 anys per anar millorant-la i ajustant-la. I qui diu Londres diu qualsevol ciutat europea, s'estan fent moltíssimes intervencions. Per què aquí anem molt més lents? Segurament hi ha moltíssims factors, però sí que és evident que hi ha una sèrie de fets que s'han d'afrontar i no es poden amagar sota la catifa i que tothom ha de conèixer. Perquè això no està només en mans dels polítics i les administracions, hi ha d'haver una complicitat amb els ciutadans i les associacions. Però hi ha fets inqüestionables: l'aire que tenim és de molt baixa qualitat, respirem un aire contaminat que és perjudicial per a la salut dels adults, però també dels infants i dels que estan en etapes prenatals. A les noves generacions els estem proporcionant un ambient intolerable i que, des d'un punt de vista ètic atempta a un dret humà de tercera generació, com és respirar un aire sa. De la mateixa manera, és inqüestionable el canvi climàtic. Qui ho vulgui negar és una persona mal informada o que té mala fe, perquè si es llegeix i s'observa tot el que ha passat i està passant veurem que estem fent una carrera salvatge cap a un precipici terrible. I també hi ha un tercer factor innegable, l'augment demogràfic. Sant Cugat, per exemple, té una xarxa viària al centre que és la mateixa de quan hi vivien 10.000 o 15.000 persones i en aquests moments n'hi ha pràcticament 100.000. Si tothom vol venir amb cotxe al centre, tenim un problema de congestió. Això s'ha d'afrontar i les eines que tenim són complexes. Els botiguers tenen temença perquè creuen si no es permet la circulació tindran menys beneficis. Això s'ha d'estudiar, s'ha de fer bé, però jo d'entrada els diria que de totes les experiències que tenim, quan s'han tret els vehicles privats dels carrers i s'ha fet la zona més habitable per als vianants ha augmentat el comerç. És a dir, hem de vigilar els prejudicis que tenim perquè de vegades estan equivocats.

Els canvis passen primer per la mobilitat, per reduir el trànsit?
A Sant Cugat hauríem de conèixer exactament d'on ve la contaminació, perquè segurament hi ha una part que ve de les zones industrials, del voltant. Però dels estudis que tenim fins ara, podem garantir que una part primordial de la contaminació de l'aire de Sant Cugat prové dels vehicles. Hi ha tres elements que conformen la complexitat d'aquesta problemàtica. Un és l'espai públic, hi ha una lluita per ocupar-lo. Volem més zones verdes, més zones de vianants, més zones per anar amb bicicleta, o deixar-les al vehicle privat? O com gestionem la logística, la paqueteria, un problema afegit els darrers mesos. L'espai és un problema i no podem no fer res, perquè aquesta és la pitjor de les decisions. També tenim un problema de les formes de mobilitat i de prioritzar el vianant o el vehicle privat, o la bicicleta, o la moto elèctrica. Hi ha un problema urbanístic, i també hi ha de participar el ciutadà en el canvi. Hi ha ciutats que han canviat les prioritats. I al com ens movem, cadascú de nosaltres ha de ser responsable d'aquests reptes i responsable de la petjada de carboni que emetem. De l'espai públic que ocupem quan, per exemple, portem al nen a l'escola amb cotxe, això és una decisió individual. I a banda de l'urbanisme i la mobilitat, ha de canviar també inevitablement, perquè no hi ha més remei, la nostra cultura, la nostra conducta. Com que hi ha el mateix espai i hi ha molta més gent, hem de compartir. El transport ha de ser compartit. Compartir ha de ser un canvi en les nostres maneres de fer. Hem de compartir transport per anar a un polígon a treballar, perquè no pot ser que circulin la quantitat de cotxes que ho fan amb un habitant per vehicle. I si no, això s'ha de penalitzar: qui vagi sol en cotxe s'haurà de penalitzar. I no estic dient coses revolucionàries, això està passant en ciutats d'Europa de tots els colors polítics. I una altra cosa que ha de canviar és la nostra perspectiva sobre l'activitat física, la necessitat que ens hem de moure. A totes les edats, com més gran més necessitat té la gent de sortir de casa i moure's. És una urgència no només per l'obesitat, un problema sanitari gravíssim, o per problemes osteoarticulars, sinó també perquè és un cobenefici superimportant per reduir la contaminació atmosfèrica de l'aire.

Tornant a la Zona de Baixes Emissions, és suficient prohibir la circulació als vehicles més contaminants?
No, de cap manera. Els grans canvis sempre ens costen, però la Zona de Baixes Emissions està imposada per la Unió Europea, és la mesura estrella per forçar totes les ciutats per reduir la contaminació atmosfèrica. A més, el govern espanyol acaba d'aprovar que el 2023 totes les ciutats de més de 50.000 habitants ho hauran de tenir. Per què això? Malgrat que alguns diuen que és molt ineficient, és un marc, necessitem una atmosfera protegida, perquè la qualitat de l'aire no és suficient. I això és un pas, fa cinc anys no hi havia cap ajuntament que reconegués que el seu aire no era saludable. És un primer pas, hem reconegut el problema, l'aire no és saludable. És un marc en el qual es poden fer moltes intervencions. El que hem fet és un pas de puça: els cotxes molt antics, els traiem. Però de moment, el que més circula, que són les furgonetes de repartiment, ho segueixen fent. Això sembla que en un any canviarà, però s'hauran de fer diversos ajustos i intervencions dins d'aquest marc, la zona d'atmosfera protegida, hi haurà d'haver zones de no emissions, a tot el centre de Sant Cugat. I és una zona superinteressant, perquè la gent de Sant Cugat l'aprecia. En canvi, a l'inici va costar d'establir. I això ha passat en moltes ciutats. Ara per ara, el benefici que tindrem és molt petit. Amb la intervenció que hem tingut aquest primer any reduirem un 2 o 3% com a màxim la contaminació i l'hem de reduir més d'un 30%. Per tant, caldrà fer moltes més coses.

A Sant Cugat també hi ha molta zona verda urbana, això també millora la qualitat de l'aire?
Sense dubte. És que va junt. Si nosaltres volem ciutats amb menys contaminació, això no es pot deslligar de ciutats més verdes, sostenibles i amigables i habitables en què l'important no és el vehicle privat, sinó el ciutadà. És el mateix paquet. Certament, com més verd hi ha més retenció de partícules fan els arbres, per exemple. Això és un gran avantatge que té Sant Cugat. En té dos per ser líder a Catalunya (a Espanya ja ha perdut el tren, perquè hi ha ciutats que ho han fet molt bé amb grans canvis, com Pontevedra o Vitòria) i demostrar a la resta que els canvis són eficaços i eficients. Sant Cugat té molt espai verd, com més espai verd millor, n'hi hauria d'haver a tota la ciutat. I després el nivell educatiu de Sant Cugat és prou alt per fer això conjuntament amb els ciutadans, perquè hi hagi una major comprensió i corresponsabilitat.

Creu que ha millorat la consciència ambiental de la societat en els últims anys?
El gran problema, i ho hem vist amb la pandèmia, és el negacionisme de la realitat. Hi ha prediccions de fa 40 anys sobre el canvi climàtic basades en dades i que la majoria s'han quedat curtes. Si llegim les dades sense apriorismes, d'una manera freda, els fets són evidents. El gran problema el tenim amb els sectors que, per interessos ocults creen notícies falses que neguen la realitat. El gran problema que tenim en aquests moments, igual que ha passat amb el virus, és el negacionisme. I amb el canvi climàtic i la contaminació passa el mateix. Ara, el que està negant això, per exemple amb la contaminació, ha de ser conscient que és corresponsable que els seus fills, familiars o amics puguin morir d'un càncer de pulmó que es podria haver evitat.

Pel que fa a la pandèmia, hi ha un estudi precisament de l'ISGlobal que diu que el confinament més estricte de fa poc més d'un any va evitar al voltant de 150 morts prematures a les principals ciutats espanyoles. Creu que la gent és conscient d'aquestes dades?
La importància d'això és que demostra la causalitat, és innegable. Si treus la causa, desapareix l'efecte. És la prova més fefaent que hi ha una relació causal. Durant els tres mesos de confinament de la primavera passada, els nivells de contaminació van disminuir. Teníem el mateix aire aquí que a dalt del Montseny. I en una ciutat gran com Barcelona vam veure que es podien reduir les morts per contaminació atmosfèrica. Això reforça el fet que si una ciutat com Sant Cugat aconseguís reduir la contaminació, s'estalviaria cada any malalties i morts que ara mateix es produeixen per la pobra qualitat de l'aire.

Sobre l'origen del virus, hi ha ajudat el canvi climàtic? Això pot portar també futures pandèmies com aquesta?
Crec que el que ens ensenya la pandèmia és que tot està interconnectat. L'OMS encara ens ho ha d'acabar d'aclarir, això de l'origen del virus, però en aquests moments hi ha dues possibilitats. Una molt improbable, que el virus es va escapar de manera involuntària d'un laboratori de Wuhan. I la més probable és que el virus prové d'un salt d'espècie al sud-est asiàtic per la invasió humana d'ecosistemes tropicals, per utilitzar aquell terreny per a la recerca de matèries primeres o per a la indústria alimentària. Aquí es van produir tres fenòmens: el salt d'espècie del virus, la seva ampliació, és a dir, el virus necessita trobar llocs per reproduir-se, i després l'extensió, els milions d'estudiants de Wuhan es reparteixen per tot el món. El que ens ensenya, per tant, és que està tot lligat. Els problemes de biodiversitat, ecològics, de com es distribueixen les espècies en els tròpics tenen a veure amb el fet que els virus que hi ha allà saltin entre espècies i que aquestes espècies es relacionin amb els humans. La mobilitat també hi té a veure, la manca de governança, l'efecte global. En 10 hores o menys viatges de Wuhan a Barcelona. És una interconnectivitat brutal i el que ens ensenya, al meu entendre, és que la nostra societat prima el desenvolupament econòmic per sobre de tota la resta. El que ens està dient l'epidèmia és que si no posem, almenys, en el mateix nivell altres valors com la preservació del planeta i la consciència ecològica, la salut tan humana com la del planeta o la solidaritat social amb la resta (la pandèmia, si no hi ha solidaritat amb els països que no tenen vacunes, no s'acabarà i hem vist que on hi ha hagut més infeccions i més morts ha sigut en les classes baixes), aquest món no se'n surt. Va endarrere i acabarà en decadència segura.

Per tant, no és optimista de cara a un futur proper?
Optimista en la voluntat sí que ho sóc. Hi ha moltes forces que apunten cap aquí. Per exemple, Nacions Unides té un projecte, l'agenda 2030, en el qual s'hi han involucrat moltíssims investigadors, pensadors, que parla dels objectius per al 2030 que van cap aquí. I la Generalitat i moltíssims ajuntaments s'han compromès amb què les polítiques estiguin alineades amb aquesta agenda 2030. Això és un motiu d'optimisme. La UE té el programa 'New Green Deal', on hi posen molts diners per a què tots els canvis tinguin aquesta visió d'equilibri, no només en desenvolupament econòmic, sinó també amb la part ecològica, social i de salut planetària. Elements d'esperança n'hi ha, tot i que la inèrcia és dolenta. Pel que fa al canvi climàtic, sens dubte anem tard i el que ja estem vivint i viurem en el proper decenni d'una manera dramàtica és que el planeta serà menys confortable, hi haurà menys benestar als estius. Cada vegada hi haurà més onades de calor, episodis greus de fenòmens meteorològics. Això és innegable. A Catalunya ja hem passat el límit d'1,5 graus d'augment que deia el conveni de París. Hem augmentat 1,8 graus respecte a l'inici de la Revolució Industrial. I això, sobretot, té un gran impacte a l'estiu, quan aquest canvi és molt més gran. La gent de la meva edat podem comparar estius de fa 50 anys amb els actuals, i el benestar l'hem perdut gran part de l'estiu. La gent de Barcelona, per exemple, dormirà pràcticament tot l'estiu amb què es diu nits tòrrides, i fins i tot tropicals. Això està aquí i no ho podem evitar.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.