Inicia sessió 
Registra't
Mònica Pérez i Neus Sotomayor / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Neus Sotomayor: Ara qui és la directora és la Mònica i jo sóc la presidenta.
Com afronteu la nova responsabilitat?
Mònica Pérez: Amb il·lusió, amb ganes de continuar la feina, però al final estic amb la Neus i seguim treballant braç a braç. Estic molt contenta perquè és un reconeixement a la feina i al compromís.
N.S.: Si dic que no em fa tanta il·lusió com a la Mònica sonarà estrany, però és així. El fet que jo sigui presidenta vol dir que l'Arcadi no hi és. No és un motiu d'alegria. També és veritat que calia un relleu i ho accepto com a repte per tirar endavant el projecte de la Unipau. També és un moment de relleu generacional que és molt important per continuar amb el projecte de la Unipau.
Crec que l'Arcadi es quedaria ben tranquil sabent que la presidència recau en les teves mans, Neus.
M.P.: Totalment.
N.S.: I tant que estaria tranquil! Ell sempre deia: "Sort que fas tu la feina perquè jo no faig res!" El seu acompanyament, el seu saber sempre hi estava.
Deia que aquesta edició ve carregada de canvis. Un d'ells, com ara comentem, és que malauradament ja no ens acompanya Arcadi Oliveres. Com manteniu viu el seu llegat?
N.S.: Es notarà amb el contingut del curs d'estiu. Al final l'estructura de la Unipau no canvia: es manté la voluntat de transmetre coneixement, posar a l'abast de moltes persones tota una sèrie de reptes, de fer pensar, aquesta tasca educativa.
De fet, aquest tema d'enguany ja el vam treballar l'any passat amb l'Arcadi, però a causa de la Covid-19 el vam endarrerir a aquest any.
Enguany hi ha canvi de lloc (ara ho abordem), però les sessions del curs d'estiu es podran seguir via Youtube.
M.P.: Això fa força edicions que s'ha fet, tot i que s'ha potenciat que fos presencial. Ara estem més avesades a fer streamings.
N.S.: Fins ara, com que no estàvem tan acostumats, no fèiem una difusió específica i no insistíem que el curs té dos vessants, un de presencial i un en línia.
I qui vulgui acostar-s'hi, ho podrà a la sala Clavé de La Unió. És un espai que, amb permís de la Festa Major, estreneu vosaltres.
N.S.: Ens ofereix proximitat a la ciutat. De fet, aquest és el motiu per deixar el Centre Borja: apropar-nos més a Sant Cugat. Volem que la Unipau arreli més. La sala Clavé és un espai magnífic!
Però trobarem a faltar els ventiladors a cada cantonada de l'aula del Centre Borja...
N.S.: (Riu) Sí! La proximitat amb Sant Cugat forma part del canvi. Hem estat 35 anys al Centre Borja molt bé; ens han tractat molt bé, i l'espai està molt bé. És cert que jo tinc una vinculació amb l'església que potser ara no és el que preferim.
Enguany tenim més novetats. Tenim un visionat d'un documental, una sortida a Collserola... Precisament aquesta excursió encaixa amb part del lema de l'edició d'enguany, amb aquesta mirada ecologista que voleu oferir.
M.P.: Quan ens plantejàvem el curs ho fèiem perquè estem al davant de la crisi climàtica. Sentíem que era necessari ajuntar l'ecologisme, el feminisme i l'antiracisme perquè vèiem que només una solució ecologista que no passés per una transformació a nivell local, per una defensa dels drets humans, de les poblacions minoritàries, no tenia massa sentit. Aquest és l'ecologisme que volem que estigui al curs.
Les caminades són propostes innovadores, creiem, que acompanyen aquest nou format que permet palpar més les coses; no només les conferències, sinó veure a la pràctica altres experiències.
Si mirem el programa hi trobem noms com Itziar Ruiz-Giménez i Enric Tello (que inauguren i clouen, respectivament, el cicle), economistes, activismes pels drets de les persones, experts en dret i ciència política. Com heu treballat el programa?
M.P.: La Neus és molt de pensar per blocs.
N.S.: Sempre plantejo de què volem parlar i què podem fer. Inicialment no havíem incorporat el vessant antiracista. De fet, va la Itziar Ruiz-Giménez, a qui vam convidar l'any passat, qui va parlar del que ella anomena la 'constel·lació de resistències'; es refereix al fet que els tres moviments que oposen resistència i que pensen en un nou model de món, en un nou paradigma que posa la persona al centre i que deslligui de l'explotació capitalista, són l'ecologisme, el feminisme i l'antiracisme. Per això vam incorporar aquesta mirada i la vam convidar a fer la conferència inaugural.
El primer bloc va sota el títol 'Explotació capitalista. Arribant als límits'. Potser sí que hem arribat al límit...
N.S.: Jo crec que sí. I crec que l'Antonio Turiel, a la seva conferència, ho posarà de manifest.
I el segon bloc, 'Resistències', és el que hem comentat abans.
N.S.: Crec de la resistència se'n deriva necessàriament una acció transformadora. Tots aquests moviments que comentàvem tenen aquest component. Si no, no aniríem enlloc.
En aquest programa seguim molt el llegat de l'Arcadi de desmuntar el sistema capitalista per aportar un nou model que ens ajudi a transformar el món en un millor per a les generacions futures, un món que sigui vivible, ja que, a aquest pas, no serà així.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.