El perfil de joves que es veuen abocats a autolesionar-se és divers, tot i que a l'Hospital Universitari Mútua Terrassa detecten que la gran majoria de casos, vuit de cada 10, són noies. Qüestions neuroendocrines o hormonals i la pressió social causada per les diferències dels rols de gènere són alguns dels motius que podrien explicar aquest biaix. La psiquiatra Infanto-Juvenil del centre egarenc Sílvia Guijarro, en declaracions a Canal Terrassa, ha explicat que els joves afectats per aquests símptomes tenen com a principal problema "una dificultat per afrontar el dolor emocional". "És una forma de passar el dolor emocional a un de físic", explica la sanitària, en una argumentació que també ha relatat Paula.
Després de rebre l'ajut dels professionals, la salut mental de Paula ha millorat: "Abans no tenia autoestima, pensava que no servia per res; ara ja no penso això", ha explicat. L'abordatge de la salut mental als centres educatius és quelcom que preocupa aquesta jove santquirzenca. "De la salut mental no he sentit en la meva vida que ens vinguin a fer una xerrada", es queixa. En aquest sentit, la doctora Guijarro incideix en la importància que els adults siguin exemple d'un "model correcte de com regular les emocions", tant les agradables com les desagradables. Per fer això, continua, "és important entendre que l'adolescent necessita ser escoltat sense ser jutjat" per tal d'ajudar els joves en situacions com aquesta.
Paula ha passat una situació complicada, però llança un missatge optimista per als joves que passen per situacions com la seva: "Hi ha sortida i, encara que no la vegis, encara que pensis que no pots, la trobaràs".
