"Vaig trobar un espai on em sentia bé, que era dolent, però era l'únic on em sentia bé"

Les atencions per autolesions i risc de suïcidi s'han disparat des que va esclatar la pandèmia


Les consultes i urgències per autolesions i risc de suïcidi s'han multiplicat per tres arran de l'esclat de la pandèmia. L'estrès pel confinament, la pèrdua de la rutina, l'aïllament i l'exposició continuada a les pantalles i xarxes socials són alguns dels factors que han provocat aquest empitjorament, que afecta sobretot joves i infants. És el cas de Paula, una jove de 15 anys de Sant Quirze del Vallès que rep tractament al CAP Can Mates de Sant Cugat i que ha explicat la seva experiència a Cugat Mèdia. Demanar informació i ajuda és la millor manera per afrontar els problemes lligats a la salut mental.

"Vaig trobar un espai on em sentia bé, que era dolent, però era l'únic on em sentia bé; per això ho feia". Així relata Paula què la motivava a infringir-se autolesions, una conducta que va començar a practicar fa al voltant d'un any i mig. Només li va explicar a la seva parella, qui va ajudar-la perquè li digués a la família, que immediatament va posar-se en contacte amb els serveis sanitaris per portar-la a l'hospital.

El perfil de joves que es veuen abocats a autolesionar-se és divers, tot i que a l'Hospital Universitari Mútua Terrassa detecten que la gran majoria de casos, vuit de cada 10, són noies. Qüestions neuroendocrines o hormonals i la pressió social causada per les diferències dels rols de gènere són alguns dels motius que podrien explicar aquest biaix. La psiquiatra Infanto-Juvenil del centre egarenc Sílvia Guijarro, en declaracions a Canal Terrassa, ha explicat que els joves afectats per aquests símptomes tenen com a principal problema "una dificultat per afrontar el dolor emocional". "És una forma de passar el dolor emocional a un de físic", explica la sanitària, en una argumentació que també ha relatat Paula.

Després de rebre l'ajut dels professionals, la salut mental de Paula ha millorat: "Abans no tenia autoestima, pensava que no servia per res; ara ja no penso això", ha explicat. L'abordatge de la salut mental als centres educatius és quelcom que preocupa aquesta jove santquirzenca. "De la salut mental no he sentit en la meva vida que ens vinguin a fer una xerrada", es queixa. En aquest sentit, la doctora Guijarro incideix en la importància que els adults siguin exemple d'un "model correcte de com regular les emocions", tant les agradables com les desagradables. Per fer això, continua, "és important entendre que l'adolescent necessita ser escoltat sense ser jutjat" per tal d'ajudar els joves en situacions com aquesta.

Paula ha passat una situació complicada, però llança un missatge optimista per als joves que passen per situacions com la seva: "Hi ha sortida i, encara que no la vegis, encara que pensis que no pots, la trobaràs".


TAMBÉ ET POT INTERESSAR