Inicia sessió 
Registra't
Pel que s'ha pogut saber, al segle XVI es va reconstruir la muralla del segle XIV, caiguda en molts trams, i es va reordenar l'espai interior per regularitzar l'entorn, ja que tenia un fort desnivell. També es va omplir de terres aquest sector, creant una terrassa amb dues plataformes a diferent cota. Al segle XVIII, la part inferior de les torres van ser reaprofitades com a cisternes d'aigua per regar els horts del Monestir existents fora muralla. S'han documentat diverses canalitzacions, dipòsits i sifons vinculats a aquest nou ús.
El cap de l'SPAL i director de l'obra, José Luis Sanz, ha explicat, durant una visita al recinte per part dels mitjans, que en el context de la restauració de la muralla, "era imprescindible arribar fins als seus fonaments". Per la seva banda, el director de la intervenció arqueològica, Pere Lluís Artigues, ha posat èmfasi en el fet que s'hagin pogut "confirmar hipòtesis", així com haver obtingut dades "que donen una nova visió d'aquesta àrea del Monestir".
José Luis Sanz
Per tant teníem aquests dos elements, diferits en el temps, que necessitàvem una mica més d'investigació. I a més, si estem restaurant una obra, una muralla, hem d'arribar fins als seus fonaments.
Pere Lluís Artigues
Jo crec que les dades que hem obtingut fins ara ens donen una nova visió del que teníem fins aquest moment d'aquesta àrea del Monestir i confirmen altres dades que crèiem, com és el fet que aquest lloc pogués estar edificat.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.