Inicia sessió 
Registra't
Exemple d'això, com explica el també membre del Club Muntanyenc Josep Pros, va ser la implicació de les escoles del municipi. L'entitat va recollir més de 3.000 dibuixos fets per infants que van servir per marcar tot el recorregut de la manifestació, des de la plaça d'Octavià fins al mateix Pi d'en Xandri. Allà mateix, als peus del pi bicentenari ferit, es va col·locar una tarima, les entitats de cultura de la ciutat van oferir una mostra, va sonar la música i es van llegir parlaments de defensa de què és un dels símbols de la ciutat.
Aquest pi plantat el 1774; ubicat a la finca de Can Carreras, al camí de Can Borrell i al sector de Torre Negra; amb els seus 24 metres d'alçada i més de 21 metres d'amplada de capçada, amb una forma peculiar amb una gran branca díscola nua fruit de l'afectació que va patir durant la nevada de 1962, i els tutors que falquen el tronc després de l'atac de fa 25 anys, són un símbol d'identitat santcugatenca i de preservació de l'entorn natural de la serra de Collserola.
El futur d'aquest entorn està pendent d'un llarg litigi judicial, però tant Llerena com Pros coincideixen que sigui quina sigui la resolució judicial, Sant Cugat tornarà a mobilitzar-se si és necessari per protegir el seu símbol i l'espai de Collserola.
German Llerena
La manifestació va demostrar que la gent tenia ganes de protegir la zona. No només les entitats que ja havien signat el manifest, sinó que la resposta ciutadana va convèncer aquells que encara no ho estaven.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.