Inicia sessió 
Registra't
Enrique Figueroa / Foto: Cedida
ESCOLTA-HO
Una ciutat saludable, d'entrada ha de tenir una bona qualitat de l'aire. També ha de tenir un confort tèrmic adequat i, a més, ha de ser una ciutat amb salut psíquica i salut social. A tot plegat, hi contribueix l'arbrat viari i uns parcs i jardins ben dissenyats i gestionats.
Quin paper hi juguen els espais verds i els arbres?
Doncs hi ha tres qüestions. Sens dubte, milloren la salut física de la gent. Els arbres netegen l'atmosfera i milloren la salut física de les persones. D'altra banda, amb l'ombra que fan, faciliten que hi hagi espais confortables i generen una adaptació al canvi climàtic, ja que disminueixen l'efecte illa de calor de la ciutat. I, per altra part, la presència de verd té un efecte psicològic molt important, i també social: si tenim espais confortables, com passa a Sant Cugat, amb espai viari amb bancs, les persones s'asseuen i conviuen en aquests espais. D'aquesta manera, la salut social de la ciutat millora.
Deia que els arbres netegen l'atmosfera. Quins són els arbres que més contaminació absorbeixen?
Jo en principi diria que tots els arbres hi contribueixen. Però parlant de manera general, els que més hi contribueixen són els que tenen una superfície foliar més gran. Com més superfície foliar i més copa tinguin, més possibilitats tenen de netejar l'atmosfera. Un arbre petit també hi contribueix. Però, lògicament, com més fulles té un arbre, més hi afavoreix. Pel que fa a les espècies, tots els arbres urbans són bons absorbidors, tant de partícules com de gasos.
I quina superfície d'arbres hi hauria d'haver, per tenir una atmosfera neta?
La superfície que té Sant Cugat per habitant està molt bé. Triplica la mitjana de molts llocs i està per sobre el que indica l'OMS. Hi ha una altra qüestió important que és la distribució. Si volem netejar l'atmosfera, hem de distribuir els arbres i estudiar els llocs on hi ha més emissió de gasos i partícules. Per tant, cal veure a quines vies hi ha prou verd i a quines se n'ha de posar més perquè es netegi l'atmosfera d'aquesta zona. No només és important la superfície total del verd, sinó que cal tenir en compte la distribució del verd. A Sant Cugat jo crec que esteu força bé, tant pel que fa a parcs com a arbrat viari: és una ciutat molt arbrada, hi ha arbres per tot arreu! Això vol dir que tots els carrers tenen capacitat de netejar l'atmosfera.
Doncs amb tot plegat, podem dir que Sant Cugat és una ciutat saludable?
La impressió que tinc recorrent la ciutat - que l'he recorregut sencera - és que Sant Cugat està en un bon nivell per ser una ciutat saludable. És una ciutat que té molt de verd i amb un bosc urbà molt ben dissenyat. Els parcs són encantadors. A més, la ciutat està preparada davant el canvi climàtic, perquè es pot avaluar la captació del diòxid de carboni i atenuar la seva empremta. I d'altra banda, hi ha la capacitat d'absorció de rajos solars, de millora de la temperatura, i de disminució de l'estrès tèrmic dels carrers amb arbres. Tot això està inclòs en l'estudi pilot que hem fet, que posa de manifest que Sant Cugat està en una molt bona posició.
Quins passos ha de seguir Sant Cugat per ser encara més sostenible i saludable?
Ara mateix, l'aspiració de totes les ciutats és convertir-se en ciutats europees. I això està molt bé, perquè només l'intent ja val la pena: posant els mitjans perquè això sigui així. Jo crec que continuant amb els resultats de l'estudi pilot es posen de manifest coses molt clares amb relació a la realitat dels arbres de Sant Cugat. Es posa de manifest la potencialitat que té, i ara cal continuar generant dades per veure de manera més profunda i extensa els indicadors que té Sant Cugat per ser una ciutat verda i saludable. Està molt ben posicionada per ser-ho, jo crec.
Com es tradueix en la nostra salut, de manera concreta, viure en una ciutat saludable?
Hi ha clares patologies que són causa de la mala qualitat de l'aire i de partícules com el diòxid de nitrogen i l'ozó. Si això existeix, hi ha un potencial per aquestes patologies, sobretot pel que fa als col·lectius més vulnerables de la població. Hi ha estudis de ciutats on hi ha diferències en la qualitat de l'aire, i segons els barris l'esperança de vida pot variar set anys. Això és molt greu. Cal estudiar el perfil demogràfic de cada barri i el tipus de patologies amb què es troben als ambulatoris, perquè en algunes ciutats això és un camí important per saber si hi ha diferències pel que fa a la qualitat de l'aire. Però jo crec que a Sant Cugat el camí es troba en estudiar més a fons el paper de l'arbrat a la ciutat. Aleshores podem saber quins elements estem retirant que causin determinades patologies. I després, seria ideal contrastar això amb les dades mèdiques de la ciutat. Per veure com està la situació actual, i què passa si s'incrementa l'arbrat. La tendència que té Sant Cugat amb el sistema de deixar l'arbre amb el suport natural és molt bona, ja que així l'arbre funciona com ha de funcionar.
Sant Cugat és una ciutat amb Zona de Baixes Emissions. Com veu vostè aquesta mesura? Creu que és efectiva?
Jo crec que fer un estudi de les emissions que té cada barri és molt important per saber d'on partim. Cal estudiar-ho i establir tipus de carrer i de barri, per saber en quina situació estan. Si posem més arbres, o un determinat tipus d'arbrat, potser podem millorar la qualitat de l'aire sense baixar el trànsit perquè no es pot fer pel funcionament de la ciutat. Les variabilitats són molt complicades: la ciutat ha de funcionar. Mentre no anem tots amb cotxe elèctric, estem veient una altra realitat. La contribució de la qualitat de l'aire que hi ha al carrer va amb relació al trànsit motoritzat. Però jo crec que un estudi de carrers és important. I cal veure, a les zones on hi ha molt trànsit que genera contaminació, quin tipus d'espècies hi ha i quantes. I aleshores mirar de millorar-ho per la via d'infraestructura verda. Tanmateix, moltes vegades és necessari, almenys durant un cert temps, baixar les emissions. Perquè si no, això pot afectar la salut de la gent que va pel carrer. Aquest és un tema que s'ha de mirar amb detall i veure les possibilitats reals que té dins aquest model de ciutat saludable.
I per acabar, si tingués un llapis per dibuixar la ciutat ideal pel que fa a ecologia i sostenibilitat, com la dissenyaria?
La ciutat ideal seria una ciutat amb molt de verd total. Però sobretot un verd molt distribuït, amb una superfície adequada per les persones que hi viuen. Jo voldria que la gent tingués espais verds a cinc o deu minuts de casa seva. I si no pogués ser així, a quinze minuts. Cal tenir un espai verd saludable perquè la gent pugui respirar, estar a gust i conviure amb els veïns. I després, que hi hagués uns circuits saludables de connexió. És a dir, que els parcs i les zones viàries també siguin espais saludables: amb l'arbrat suficient per netejar l'atmosfera, per crear confort, i per crear espais d'estada i espais de trànsit ideals. Una ciutat així, per mi seria una ciutat força ideal.
Enrique Figueroa
La ciutat ideal seria una ciutat amb molt de verd total. Però sobretot un verd molt distribuït, amb una superfície adequada per les persones que hi viuen. Jo voldria que la gent tingués espais verds a cinc o deu minuts de casa seva.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.